Llegir original en anglès: La meva presa: El Dalai Lama hauria de condemnar les autoimmolacions tibetanes
* Aquest article de Tenzin Dorjee va ser redactat en resposta a l'escrit pel periodista Stephen Prothero i publicat el passat 12 de juliol. L'article de Prothero es pot llegir seguint l'enllaç: La meva presa: El Dalai Lama hauria de condemnar les autoimmolacions tibetanes per Tenzin Dorjee, especial per a CNN
Nota de l'Editor: Tenzin Dorjee és director executiu de Students for Free Tibet, una xarxa mundial d'estudiants i activistes que treballen per la independència tibetana. Escriptor i activista, és un portaveu del moviment mundial de la joventut tibetana
En una grollera demostració de moral cega, l'article del bloc de Stephen Prothero sobre les autoimmolacions tibetanes culpa la víctima en lloc de l'assetjador.
Els tibetans estan atrapats en una de les darreres ocupacions colonials més brutals del món. És a través daquestes lent, més que qualsevol altra cosa, que hem d'entendre les autoimmolacions.
Des del 2009, almenys 44 tibetans –monjos, monges i laics- s'han calat foc per protestar contra el domini xinès; 39 d'aquestes autoimmolacions han passat només aquest any. Cadascú d'aquests actes és un resultat directe del sistemàtic assalt de la Xina contra el mode de vida tibetà, els seus moviments, la seva manera de parlar, la seva religió i la seva identitat.
En lloc de respondre a l'opressió xinesa amb venjança –un camí molt més temptador per a l'instint humà bàsic- els tibetans han triat un mitjà molt més pacífic. Sense causar mal a un sol xinès, ells calen foc als seus propis cossos per encendre una llum sobre l'atrocitat que té lloc a la seva pàtria. Ells sacrifiquen les seves pròpies vides, no en el nom de “Déu” el de "Buda", com Prothero suggereix amb menyspreu, sinó amb una intenció altruista d'alertar el món sobre el patiment del seu poble.
En demanar que el Dalai Lama condemni aquests individus que han mostrat compassió més enllà de la nostra imaginació, Prothero ha revelat una colossal indiferència al coratge i les circumstàncies dels qui lluiten per les mateixes llibertats democràtiques i drets humans que ell mateix gaudeix.
¿Com pot el Dalai Lama condemnar les autoimmolacions quan la seva motivació va ser evidentment no egoista i la seva tàctica no violenta? ¿Demanaríem a Gandi condemnar els activistes en la lluita per la llibertat de l'Índia, que van ser assassinats mentre jeien en el camí per bloquejar els camions de policia britànics? ¿O als vaguistes de fam que estaven morint per protestar contra les injustícies del govern de Gran Bretanya a l'Índia?
En tot sentit, són els líders de la Xina i no el Dalai Lama els responsables per les autoimmolacions al Tibet. Ells tenen el poder de calmar les tensions, revocar les restriccions, i aturar les autoimmolacions de la nit al dia. Però en lloc de buscar una solució duradora a la qüestió tibetana, ells continuen agreujant la situació en intensificar la repressió.
Ningú està més turmentat per les autoimmolacions que el Dalai Lama, els llaços dels quals amb el poble tibetà van més profund que el que el llenguatge pot expressar. De fet, és la singular influència tranquil·litzant del Dalai Lama la que ha mantingut el moviment no violent fins ara.
Un acte de fe, desesperació o protesta: Les autoimmolacions a través del temps
Com una icona universal de la pau, la influència espiritual del Dalai Lama va més enllà del món budista. No obstant això, la seva autoritat moral no és un recurs infinit. Hi ha una corda moral invisible amb què el Dalai Lama ha unit els tibetans a la no-violència per quatre dècades. Però aquesta corda s'està tornant cada cop més fina mentre la tirànica escalada de la Xina està arraconant els tibetans.
L'autoimmolació, la que emergeix com una tàctica per haver estat arraconats per molt de temps, representa l'últim lloc a l'espectre de resistència no violenta. Si aquest darrer espai dexpressió, sense importar com dràstic sigui, és tret, la corda es podria trencar. El caos seria la resultant, augmentant en gran mesura les chances d'un conflicte ètnic descomunal, davant del qual fins i tot el Dalai Lama tindria esgotat la seva capital moral per aturar-lo.
De totes les acusacions de Prothero, la més ofensiva és la comparació de les autoimmolacions amb el sati, un sistema social de l'antiga Índia on les vídues eren pressionades a llançar-se a la pira funerària dels seus difunts marits. L'autoimmolació –un acte de caràcter polític- és el pol oposat al sati, un acte cec de superstició.
No hi ha cap cas d'autoimmolació tibetana que fos comès per pressió social o obligació religiosa. Cada incident daquests, inesperat com és, commou la nació, la comunitat, sense esmentar la família, fins als seus fonaments. Cada tibetà prega al cor que l'últim hagi estat, en efecte, l'últim.
La imatge d'una persona embolicada amb flames és commovedora, sovint pertorbadora, per a la gent que viu al món lliure. Tot i tota la nostra obsessió amb pel·lícules i video games violents i cobertures de guerres en viu, encara trenca el nostre cor en trossos veure un ésser humà en flames.
En lloc de caure en investigacions filosòfiques sobre la moralitat de les autoimmolacions, hem de veure per què són aquestes accions: precs d'ajuda urgent per a un poble empès a l'abisme durant dècades de repressió despietada.
Un espera que la majoria de la gent se centri en la qüestió real: ¿Com respondrem a aquesta crida?
——————————————————-
Conegut com Phuntso
Oficial d’enllaços d’Amèrica Llatina
OFICINA DEL TIBET DE NEW YORK
Correu electrònic: phunso@igc.org
