Minxin Pei diu que el que fos una vegada l'irrefutable govern del Partit Comunista està sent provat avui per un poble xinès més confiat, i els líders que es preparen per agafar el comandament tenen raó per preocupar-se
The South China Morning Post | Insight & Opinió / Llegir original en anglès
Dissabte, 3 de novembre de 2012
Alguns cops els llibres que llegeixen els màxims líders d'un país poden revelar molt sobre el que ells estan pensant. Per això un dels llibres recentment llegit per alguns dels futurs membres del Comitè Directiu del Politburó del Partit Comunista Xinès es pot convertir en una sorpresa: El Vell Règim i la Revolució, d'Alexis de Tocqueville.
Aquests líders, a qui el partit els passarà el bastó al 18º congrés, programat pel proper dijous, s'informa que no només van llegir el diagnòstic de Tocqueville de les condicions socials la vigília de la Revolució Francesa, sinó que també ho van recomanar als seus amics. Si és així, la pregunta òbvia és per què els futurs governants de la Xina estan circulant un clàssic estranger sobre la revolució social.
La resposta no és difícil de trobar. Amb tota probabilitat, aquests líders senten, ja sigui instintiva o intel·lectualment, una crisi imminent que podria posar en perill la supervivència del partit de la mateixa manera que la Revolució Francesa va acabar amb el regnat dels borbons.
Els signes reveladors de l'ansietat ja són visibles. La fugida de capitals de la Xina es troba ja en un màxim històric. Les enquestes entre els milionaris en dòlars de la Xina revelen que la meitat volen emigrar. Enmig de la intensificació dels anomenats per la democràcia, el líder xinès a l'espera, Xi Jinping, es va informar que es va reunir amb el fill del mort Hu Yaobang, reformador polític i icona dels xinesos liberals. Tot i que no cal llegir gaire d'aquesta visita, és segur dir que el proper líder de la Xina sap que el Regne Celestial s'està tornant inestable.
La idea que alguna mena de crisi política emboliqui la Xina en els propers anys podria semblar a molts, -particularment homes de negocis i elits polítiques d'occident, que han donat per garantit el poder i la durabilitat del Partit Comunista- absurd. A les seves ments, el partit al poder sembla indestructible. Però diverses tendències emergents, inadvertides o assenyalades només en forma aïllada, han alterat en gran mesura el balanç del poder entre el partit i la societat xinesa, amb el primer perdent credibilitat i control i la segona guanyant força i confiança.
Una de les tendències és el sorgiment de figures independents de pública autoritat moral: exitosos homes de negocis, respectats acadèmics i periodistes, famosos escriptors i influents bloggers. Per estar segur, el partit ha seguit l'estratègia de posar del seu costat les elits socials des de la massacre de la Plaça de Tiananmen de juny de 1989. Però gent com Hu Shuli (qui va fundar dues influents revistes de negocis), Pan Shiyi (un obert promotor immobiliari), Yu Jianrong (un científic social i intel·lectual públic), Wu Jingian (un destacat economista) i els blocaires Han Han i Li Chengpeng van aconseguir èxit per si mateixos, i han mantingut la seva independència.
Prenent avantatge d'internet i weibo (l'equivalent xinès de twitter) ells han esdevingut defensors de la justícia social. El seu coratge moral i alçada social els han ajudat, Al seu torn, a construir el suport de les masses (mesurat per les desenes de milions de seguidors als seus weibo). Les seves veus sovint, replantegen els termes de política social i posen el partit a la defensiva.
Pel partit, aquest desenvolupament és clarament preocupant. Ara estan cedint els llocs de comandament dominants de la política xinesa als representants autònoms de les forces socials que no poden controlar. El monopoli del partit de l'autoritat moral pública se n'ha anat fa temps, i ara el seu monopoli de poder polític també està en risc.
Aquesta pèrdua s'agreuja pel col·lapse de la credibilitat del partit entre la gent comuna. Sense cap dubte, l'opacitat, el secret i la inclinació a la mentida del partit, sempre va implicar un problema de credibilitat. Però en la dècada passada, una sèrie d'escàndols i crisis, que van involucrar la seguretat pública, l'adulteració de menjar i medicaments, i la pol·lució ambiental, han destruït per complet la poca credibilitat que quedava.
Un d'aquests episodis va ser la venda de la fórmula contaminada per a nadons, a 2008. La supressió oficial de les notícies sobre l'incident (que va passar just abans dels Jocs Olímpics de Beijing) no només va conduir a la mort d'almenys 6 nens, sinó que també va deixar els xinesos comuns, fins i tot més desconfiats de les autoritats. En l'àmbit ambiental, potser l'incident més revelador és la preferència dels residents de Beijing de les lectures de la qualitat de l'aire de l'ambaixada dels Estats Units, a les del seu govern.
Per a un règim la credibilitat del qual s'ha anat, els costos de manteniment del poder són exorbitants, i eventualment insuportables, perquè ha de recórrer a la repressió amb més freqüència i més duresa.
Però la repressió està donant rendiments decreixents per al partit, obligant a un tercer desenvolupament revolucionari: la dramàtica disminució en el cost de l'acció col·lectiva. Les autocràcies es mantenen al poder si poden dividir la població i impedir les activitats organitzades de l'oposició. Tot i que el partit no enfronta cap oposició organitzada avui, confronta les activitats de protesta organitzada virtualment, diàriament.
Sobre la base d'estimacions de sociòlegs xinesos, cada dia ocorren, 500 conflictes, protestes col·lectives i vagues, gairebé quatre vegades més que una dècada enrere. Amb la propietat generalitzada de telèfons mòbils i ordinadors connectats a Internet, és més fàcil que abans organitzar els partidaris i aliats.
A més, el creixent desafiament reflecteix la percepció del públic que a les autoritats ha crescut la por a la gent i la tendència a cedir davant les demandes quan confronten manifestants irats.
En algunes de les més protestes col·lectives de més alt perfil l'any passat –la disputa per la terra a Wukan, a Guangdong i les protestes mediambientals a Dalian, Shifang i Qidong- el govern va fer marxa enrere.
Si governar per la por no és més sostenible, els nous governants de la Xina han de començar a témer pel futur del partit. Mentre la revolució política silenciosa del país continuï desenvolupant-se, la qüestió és si ells prestaran atenció als seus senyals, o intentaran mantenir un ordre que –com a la monarquia francesa- no pot ser salvat.-
Minxin Pei és professor de la càtedra de Govern a la Universitat Claremont McKenna i alt membre no resident del German Marchall Fund dels Estats Units.
——————————————————-
Conegut com Phuntso
Oficial d’enllaços d’Amèrica Llatina
OFICINA DEL TIBET
Nova York
Correu electrònic: phunso@igc.org
