22 de juny de 2018
A càrrec de Carina Mongi
Thubten Wangchen és un dels més coneguts monjos budistes al planeta. Recorre el món recordant la persecució contra la seva cultura i religió. I opina de l'avortament.
“Ni a la pitjor adversitat cal perdre la inspiració ni les ganes”, planta Thubten Wangchen (64), un dels més coneguts monjos budistes al món, en una nit freda al cordovès vall de Calamuchita.
“Sóc tibetà, no xinès”, aclareix amb fermesa tot just comença el diàleg amb La Voz. No és per menys: va patir en carn pròpia la fèrria persecució que va emprendre el gegant asiàtic 60 anys enrere. La seva mare va ser assassinada, entre el milió de víctimes que els tibetans calculen. Enfilat a les espatlles del seu pare, va creuar l'Himàlaia, amb els seus germans, per fugir a Katmandú en plena invasió. Thubten explica que va ser un nen captaire que va viure diversos anys als carrers del Nepal i de l'Índia.
Uns quants, dels 150 assistents que el van escoltar a la petita localitat serrana de Villa Ciudad Parque, és probable que hagin googlejat el seu nom per saber qui era. I el van poder trobar a les abraçades amb l'actor Richard Gere o amb diferents líders del món. El fundador de la Casa del Tibet a Barcelona recorre el planeta amb el discurs pacifista i parla dels drets tibetans que –assevera– segueixen sent apallissats. La regió no reclama la independència sinó l'autonomia per poder cultivar amb llibertat les tradicions culturals i religioses.
En el tercer viatge a Argentina, Thubten va arribar a aquesta petita localitat de tres mil habitants per les gestions del seu cap comunal, Héctor Polcan, davant l'Ambaixada de l'Índia. Va ser present a la xerrada Sergio Lais Suárez, cònsol general de l'Índia.
La felicitat
“La felicitat, que tots busquen encara que no la trobin, res no té a veure amb el fora”, apunta. I afirma que “es cultiva i treballa des de dins i permet projectar des del teu interior perquè el món sigui una mica millor”.
“La gent confon, perquè el material, els diners, la tecnologia i el progrés no són dolents, poden ajudar una mica a aconseguir la felicitat temporal, però aquesta no dura gaire”, sentència.
“No hem de perdre mai la inspiració ni les ganes, les coses passades ja van passar, no ajuda continuar pensant. El budisme ens ensenya a viure el present ia actuar al present”, aconsella.
La xerrada, en correcte espanyol, es destaca per la simplicitat. A Villa Ciudad Parque va cobrir el seu tradicional vestit amb un ponxo regional que li va regalar la comuna.
Del carrer a l'escola
A instàncies d'una comanda del Dalai Lama, cap espiritual del budisme, el primer ministre hindú Nehru va decidir ajudar els milers de nens tibetans que pidolaven pels carrers, producte de l'èxode a la dècada de 1960. “Aquests nens eren el futur del Tibet”, assenyala.
Als 9 anys, Thubten va ser reclutat pel govern. “Em van portar a escoles on vaig poder aprendre idiomes, filosofia, cultura i tradició”. Als 16, va decidir fer-se monjo i va entrar al monestir del Dalai Lama.
Van passar les dècades i el Tibet encara no va resoldre els seus problemes. “Milers de lamel·les o joves estan a presons per tenir una foto de Dalai Lama”, compte. També estan preocupats sobre l'explotació d'urani i or i els seus efectes a muntanyes i rius que neixen al Tibet. Segons sosté, pel poder econòmic de la Xina, cap govern ni institució transnacional, com l'ONU, acompanya el reclam del Tibet.
Thubten opina que l'actual és un moment d'aprenentatge i de recerca a les societats, tant a la cultura occidental (“que està buscant una mica més enllà, a Orient”) com a l'oriental (“que també avui volen aprendre una mica d'Occident”, marca).
L'avortament, aquí
“És un tema complicat per opinar, Buda no va parlar res sobre l'avortament, ni a favor ni en contra; fa 2.500 anys no existia”, respon sobre un dels temes de debat a Argentina per aquests dies.
Personalment –aclareix–, només recolza el mètode “si la mare corre algun risc”, i com a màxim, fins a la tercera setmana de gestació. Si no, s'inclina per “donar l'oportunitat de néixer un humà més en aquest món”.
Subratlla, alhora, la necessitat d'“educar tots els joves i nenes a utilitzar anticonceptius o altres mitjans per evitar embarassos indesitjats”.
