L'OPINIÓ: Entrevista a José Esteve Moltó ´La vulneració de drets a la Xina i el Tibet crea atur aquí´

FOTO: estat, en un despatx de la Universitat. / german cavaller

 

Fins fa set mesos, Hu Jintao era el president de la Xina i tenia immunitat diplomàtica. Només una setmana després de deixar el càrrec que va tenir durant deu anys, l'advocat José Elías Esteve Moltó, investigador de la Universitat de València, i lletrat del Comitè de Suport al Tibet (CAT), va ampliar i va incloure l'exmandatari a la querella contra dirigents xinesos per la repressió a la zona. L'Audiència Nacional ho va imputar a l'octubre com a genocida.

– Fill 50 anys de repressió al Tibet. ¿Què s'ha fet fins ara?

-Des del punt de vista judicial, és la primera querella. La resta són pressions, resolucions de l'Assemblea General de l'ONU, on es reconeix el dret d'autodeterminació, però la Xina ho veta tot al Consell de Seguretat.

-¿Què implica aquesta imputació de la Sala Penal de l'Audiència?

-Aquest home ha passat de ser un estadista a ser un genocida. Es demostra que tenia implicació directa al genocidi tibetà. Ell era el que donava les ordres quan era el president de la Xina, des 2003, com des 1988 a 1992, quan era el secretari del Partit Comunista al Tibet. Això és el que ha acceptat el tribunal.

-¿Amb quines dificultats han topat fins ara?

-Des del moment en què es va admetre la primera querella, a 2006, els portaveus del Govern xinès diuen que es deterioraran les relacions entre Espanya i la Xina. Sempre amenacen amb el mateix.

-¿I en el pla judicial?

-L'oposició del fiscal ha estat sistemàtica. Va ser un procés llarg. Hem hagut de portar moltes víctimes, que estan repartides per tot el món, cosa que ha suposat un gran esforç per a l'associació. La majoria són a l'exili a l'Índia i tenen por de declarar perquè encara tenen familiars al Tibet. El jutge va decidir prendre declaració a través de comissions rogatòries i la Interpol va al domicili de la víctima. Ja van anar a Suècia, Suïssa, Bèlgica, EUA, Canadà…

-¿Això suposa un desgast de la Justícia espanyola?

-Per res. Zero euros ha aportat la Justícia espanyola al cas. Ho financem tot amb campanyes i amb diners de la nostra butxaca. Quan la Interpol va anar a l'Índia, el Govern va dir que no reconeixia la justícia universal i que no hi podien entrar. Així que no vam tenir més remei que portar aquestes víctimes pel nostre compte.

-¿Com ha respost la Xina davant la resolució?

-Com sempre. L'ambaixada va protestar, ens van acusar de ser uns separatistes, de difamar el seu govern…

-¿I el Govern espanyol?

-No, no ens han dit res, però ja van sucumbir a la pressió directa de la Xina. Al 2009, en dues setmanes el PP i el PSOE es van posar d'acord per modificar la llei orgànica del Poder Judicial. El Tribunal Constitucional interpretava abans que no calia una connexió nacional per obrir processos estrangers. Ara, per la pressió de la Xina, Israel i Estats Units, es demana que hi hagi una connexió. Aquí la tenim, hi ha una víctima espanyola.

-¿Ens queda molt lluny el Tibet?

-La violació de drets humans a la Xina afecta els ciutadans europeus. La deslocalització d'empreses s'aprofita de la vulneració dels drets humans i provoca desocupació aquí. Molts productes que comprem estan fets per presoners tibetans a centres d'internament.

-¿Com arriba un advocat a emprendre aquesta causa?

-Tot va sortir de la meva tesi doctoral. Va saltar el cas Pinochet i vaig pensar a fer el mateix. També forma part del treball de l'Institut de Drets Humans de la Universitat. Després diuen que l´activitat acadèmica no té connexió amb la societat.