- La demandant, Tang Hui, va ser tancada en un centre per protestar per la violació i prostitució de la seva filla
EFE / Pequín
La dona que va desfermar el debat a la Xina sobre els controvertits camps de reeducació (laogai), en ser tancada en un després de protestar per la violació i prostitució de la seva filla durant anys, ha presentat una demanda contra aquesta presó per exigir una compensació i disculpes. Segons ha informat aquest dimecres l'agència oficial xinesa Xinhua, la demandant, Tang Hui, va demanar la suma de 400 dòlars (300 euros) en concepte de danys i perjudicis per la seva detenció i una disculpa per escrit que s'inclogui al plec de càrrecs que va presentar contra ella el Tribunal Intermedi de Yongzhou, a la província de Hunan (activat), on va ser jutjada.
L’any passat, Tang es va plantar davant dels edificis governamentals de la seva localitat i va iniciar una marxa per demanar majors càstigs contra els culpables de violar la seva filla a 2006, quan tenia onze anys, i de forçar-la a prostituir-se durant anys. També va demanar que dos policies locals fossin castigats per violar la menor i defensar les màfies de la prostitució. En lloc d'això, Tang fue declarada culpable de "disturbio social" i condemnada a un any i mig de reeducació.
Onada de crítiques
La condemna va causar una onada de crítiques a les xarxes socials xineses i fins i tot protestes en articles de la principal publicació comunista, el 'Diario del Pueblo', que van possibilitar que Tang quedés en llibertat després de vuit dies de tancament. Creat a 1955, durant els primers anys del règim comunista fundat per Mao Zedong, el sistema de camps de reeducació va servir per privar de llibertat tant intel·lectuals (en las campañas contra "derechistas" de 1957) com a molts dels estudiants que van participar en les protestes de Tiananmen de 1989.
Los "laogai" también se han utilizado para encerrar a "ciberdisidentes" (persones que van criticar el Govern xinès a través d'Internet), padres que violaron la política de "un sólo hijo" o membres del moviment espiritual Falun Gong, prohibit per Pequín a 1999. Segons grups pro drets humans crítics amb Pequín, aquests camps de treball, molts d'ells situats a emplaçaments secrets, tenen centenars de milers d'interns sense sentència judicial (fins 300.000, segons algunes ONG). La Xina va signar a 1998 la Convenció Internacional de Drets Polítics i Civils, que prohibeix els treballs forçats.
