El País: La justícia universal es converteix en un focus de tensió amb països aliats

El principi de justícia universal, pel qual un Estat es declara competent per perseguir els autors de crims contra la humanitat comesos fins i tot fora del seu territori —sempre que un altre país no els hagi investigat— ha esdevingut un focus intermitent de tensió entre Espanya i altres països, alguns aliats, com els Estats Units o Israel. Les actuacions dels magistrats de l?Audiència Nacional, generalment arran de querelles de grups de defensa dels drets humans, han enutjat els països afectats i han posat moltes vegades en una tessitura complicada al Govern espanyol. És, de portes fora, ha pronunciat sempre la coneguda butlleta del respecte a la independència del poder judicial ia les resolucions dels tribunals. De portes endins, no obstant això, els diferents Executius espanyols han intentat posar límit a la persecució dels delictes d'àmbit internacional, un maldecap diplomàtic de primera magnitud.

L'últim conflicte deriva de la decisió de l'Audiència Nacional de posar a la recerca i captura l'expresident xinès Jiang Zemin i d'investigar el seu successor, Hu Jintao, entre altres membres de la cúpula política i militar del gegant asiàtic, pel genocidi del Tibet dels anys 80 i 90 del segle passat. Aquesta causa judicial, en mans del magistrat Ismael Moreno, es va iniciar a 2006 després d'una querella interposada pel Comitè de Suport al Tibet (CAT).

Ja des de l'inici de la instrucció, les autoritats xineses van reaccionar amb irritació. Al juny de 2006, el Govern de Pequín va trucar a l'ambaixador d'Espanya per queixar-se per les actuacions judicials sobre el genocidi tibetà, que van qualificar d'una “interferència” en els seus assumptes interns i una “difamació total”.

L'obertura de diligències sobre la repressió al Tibet va coincidir en el temps amb la decisió del Tribunal Suprem d'obligar l'Audiència Nacional a investigar una altra querella sobre la persecució als membres de Falun Gong, considerada com una secta nociva per les autoritats xineses. L'ordre de reobrir aquesta causa contra el grup espiritual es va prendre amb el criteri en contra de la fiscalia, que també s'ha oposat a les actuacions pel genocidi tibetà.

Les friccions van augmentar a l'octubre de 2012 amb el cas Emperador, la investigació de la trama de blanqueig de capitals encapçalada per Gao Ping, empresari xinès radicat a Madrid i actualment a la presó. Fonts de l'Audiència asseguren que hi va haver “fortes pressions” per part de la Xina perquè es fes carpetada a aquesta investigació i que els arguments per aconseguir-ho eren possibles represàlies econòmiques.

La jurisdicció universal, l'exponent més conegut del qual va ser potser la detenció a Londres de l'exdictador xilè Augusto Pinochet A l'octubre de 1998 per ordre del llavors jutge Baltasar Garzón, ha generat nombrosos procediments a l'Audiència Nacional. Actualment segueixen obertes, entre altres causes, la investigació pel genocidi a Rwanda, que afecta el president d'aquest país, Paul Kagame; el processament de set militars xilens que van torturar i assassinar el diplomàtic espanyol Carmelo Soria, o de 20 soldats salvadorencs que van assassinar el jesuïta Ignacio Ellacuría. També prossegueixen les indagacions sobre els vols clandestins de la CIA amb sospitosos de terrorisme capturats il·legalment i torturats en centres de detenció secrets.

La profusió d'investigacions per genocidi —i les pressions diplomàtiques— van portar a l'octubre de 2009 al Govern socialista a pactar amb el PP una reforma legal per limitar la jurisdicció universal. Des de llavors, només es permet investigar els casos que afectin ciutadans espanyols. Curiosament aquesta retallada no va ser avançada pel ministre de Justícia. Va ser llavors ministra d'Exteriors d'Israel, Tzipi Livni, qui va anunciar al gener de 2009 que el seu homòleg espanyol, Miguel Ángel Moratinos, li havia comunicat que Espanya canviaria la seva legislació “per evitar els abusos” dels jutges de l'Audiència Nacional. Els magistrats Baltasar Garzón, Fernando Andreu, Santiago Pedraz i Eloy Velasco van protestar per aquesta mesura. “És com tancar la seguretat social als estrangers”, va arribar a afirmar Andreu.

Altres pressions en aquest cas dels EUA, per frenar la investigació de Garzón sobre tortures a Guantánamo o per la mort del càmera de Telecinco José Couso, van ser conegudes gràcies a les filtracions de cables secrets de Wikileaks. Aquestes comunicacions de l'ambaixada dels Estats Units a Madrid amb el Departament d'Estat revelaven que l'ambaixador i els col·laboradors seus van pressionar ministres i responsables d'Exteriors o Justícia, i van visitar a alts càrrecs de l'Audiència Nacional als seus despatxos, per intentar que els procediments judicials naufragessin.