PER MARIA PILAR PARENT I ROBERTO CARLOS MIRAS
Dijous 18 de juliol de 2019
Al seu moment, la designació de Pequín com a seu dels Jocs Olímpics va fer que el País de les Neus estigués d'actualitat. Guy Sorman analista polític de reconegut prestigi i autor entre d'altres de “El geni de l'Índia” (Editorial Kairos) publicava un assaig on explicava la seva manera de veure la Xina i la seva gent durant un any, “L'any del Gall. Xinesos i rebels” (Editorial gota a gota). Però, actualment més de 130.000 refugiats tibetans viuen principalment a l'Índia i en innombrables comunitats del Nepal, Suïssa, Regne Unit i Estats Units i en altres 30 països més entre els quals es troba Espanya.
La població tibetana de l'any 2008 amb prou feines va arribar a sis milions d’habitants, distribuïts per un territori de 2.200.000 quilòmetres quadrats i 28 tibetans es van immolar per la repressió que estan patint per part de la Xina. Molts monjos i monges han protestat cremant-se al bonzo en diferents províncies xineses. I a uns 1370 metres d'alçada ens trobem a la ciutat de Dharamsala, “la petita Lhasa” al nord de l'Índia. Lloc on té la seva residència l'actual Dalai Lama. Més de 3000 tibetans han fet d'aquest petit racó el lloc de residència. De totes les parts del món vénen viatgers per poder tenir una audiència amb el “Déu Rei”
Molts d'aquests tibetans viuen al nucli urbà de Mc Leod Ganj que ha esdevingut un agitat centre comercial. A prop del Monestir Namgyal i afavorit per Jetsun Pema, Hermana del Dalai Lama, ens trobem amb un dels tres convents on es troben 160 Monges tibetanes, moltes de les quals van arribar després de patir moltes privacions. L'any 1973, sota la supervisió del Departament de Cultura i Religió del Govern Tibetà a l'exili es va crear la Societat d'Educació Budista Geden Choeling. I per aquest lloc al nord-oest de l'Índia han passat més de 5000 nens i actualment han format més de trenta llars, dues residències i col·legis on viuen interns al voltant de 1200 nens que estudien tres idiomes: Tibetà, Hindi i anglès. La ciutat és un formiguer. "I seguia una disputa, quan el Tibet va trencar pràcticament les relacions diplomàtiques amb la Xina entre 1915 i 1945. Tenia un Govern i mantenia relacions amb diversos països estrangers – explica Matthieu Ricard, Monjo budista, traductor del Dalai Lama, i fill del desaparegut Jean Francois Revel-, a 1949 Els militars van envair el Tibet a partir de l'est, la regió de Kham. La invasió va ser brutal. I amb el temps va quedar clar que conqueririen el Tibet”. Ja abans de la Revolució Cultural es van destruir sis mil monestirs, gairebé la totalitat. Les biblioteques van ser cremades, les estàtues trencades i els frescos destrossats. Potser ha estat aquest el motiu pel qual l'escriptor Javier Moro amb diversos llibres de denúncia en el seu haver publicat, “Les muntanyes de Buddha”, (Seix-Barral) on a través de dos dels seus protagonistes explicava una història real. “Al costat d'un grup de persones formem una agrupació per a la defensa i llibertat del poble tibetà. La situació està molt malament. El Dalai Lama es va reunir amb nosaltres a la seva habitació dient-nos que calia denunciar, doncs estan passant coses que no s'expliquen. Hem creat una pàgina www.tibetcat.com on informem per la lluita d'un Tibet lliure i independent. En aquest llibre que és al carrer, explico la situació verídica de dues dones joves que s'uneixen a un grup de refugiats per creuar, a la nit els més alts cims del món” El govern tibetà a l'exili no para de repetir que al Tibet s'està produint un genocidi cultural. ¿És cert?, ¿es prohibeix lestudi de la llengua tibetana?, ¿Hi ha llibertat religiosa?, ¿i llibertat política? Aquestes són algunes de les preguntes a què respon, Iñaki preciado idoeta, traductor i Doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid, així com gran coneixedor del poble tibetà, doncs des de 1996 ha fet del Tibet el seu lloc de residència. I entre els seus treballs, podem citar: “Al País de les Neus” (Martínez Roca) o la primera versió de la “Vida de Milarepa” publicada per Anagrama i ara reeditada per Miraguano “Pel que fa a les llibertats, no s'hauria de confondre la política amb la religió. És cert que al Tibet no existeix una llibertat política per reclamar la independència. Als tibetans no se'ls reconeix el dret a decidir el seu destí com a poble. Ara quan parlem de llibertat religiosa: la proporció de monjos i monges que hi ha al conjunt del territori tibetà traslladada a la població espanyola d'avui seria equivalent a un milió de religiosos. Al districte de Serta (Sochuan) hi ha una universitat monàstica on viuen 8000 monjos i monges; i en altres llocs hi ha monestirs amb 2000 i 3000. L'anglès s'imparteix a classes nocturnes, sovint per missioners nord-americans” José Elías Esteve Moltó, Doctor en Dret, després d'una llarga temporada d'estudi- ha realitzat el millor treball a nivell internacional sobre aquest tema: “El Tibet. La Frustració d'un Estat” on analitza la situació d'un poble. I es fa moltes preguntes: “Per què el Tibet l'any de l'ocupació a 1949 era un Estat segons el Dret Internacional i, com a conseqüència d'això, tota l'ocupació xinesa és il·legal? O ¿quina ha estat l'acció del Govern xinès des de la meitat del segle passat fins a l'actualitat sobre el poble tibetà?” José Elías Moltó-, ens deixa una reflexió: “No volien denunciar els seus propis fets, les seves pròpies tortures davant del jutge. En entrar a la presó el primer que van fer va ser torturar-los i no volien denunciar- aquí a Espanya, a l'Audiència Nacional-, doncs pensaven que als seus torturats els farien el mateix que els han fet a ells…”
TENZIN GYATSO, LA SEVA SANTITAT EL DALAI LAMA
Tenzin Gyatso, Sa Santedat, el 14º Dalai Lama, és el líder espiritual i temporal de sis milions de tibetans. Va néixer el 6 de juliol de 1935 Dins d’una família de camperols de la petita ciutat de Takster, al nord-oest del Tibet. Amb dos anys –va ser reconegut-, d'acord amb la tradició del seu país com la reencarnació de l'anterior Dalai i per tant la reencarnació d'Avalokiteshavara, el Buddha de la compassió. Al 1950 quan el Tibet va ser amenaçat per la Xina, va recaure sobre ell la prefectura de l'Estat. La política de Pequín al Tibet Occidental va donar origen a alçaments populars en pro de la independència. Al 1959 la seva Santedat va marxar a l'Índia on a partir de 1960 presidi el govern a l'exili. Al 1963, com a model per a un Tibet lliure, va promulgar una constitució democràtica basada en el budisme i la declaració Universal dels Drets Humans. Ha rebut diferents distincions i diversos premis internacionals, inclòs el Premi Nobel de la pau a 1989.
NAIXEMENT DEL BUDISME TIBETÀ
El budisme va arribar al Tibet cap a l'any 650. Una religió nativa coneguda com a bon es practicava en dues formes: una era sacerdotal al servei dels primers reis, governants sagrats. L'altra era una religió dels xamans de les comunitats rurals. Aquests eren adeptes religiosos les habilitats dels quals consistien en el control de deïtats i esperits locals. La majoria dels xamans del nord-oest d'Àsia reforçaven els seus ritus amb danses, cançons, tambors i amulets. Amb l'arribada del budisme certs aspectes del bon van ser absorbits.
Mc Leod Ganj (foto: Roberto Carlos Miras)
