El magistrat envia el sumari a la Sala Penal de l'Audiència Nacional com li va sol·licitar la fiscalia
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha acabat la investigació oberta a les autoritats xineses pel genocidi tibetà als anys 80 i 90 del segle passat en aplicació de la nova llei que limita la justícia universal. El magistrat titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2 ha elevat el sumari a la Sala Penal de l'Audiència Nacional –el tribunal superior- perquè aquest òrgan decideixi si arxiva la causa o presenta una qüestió de constitucionalitat. En aquesta causa estan imputats, entre altres, els expresidents xinesos Hu Jintao i Jiang Zemin o l'exprimer ministre Li Peng. El gegant asiàtic ha pressionat per via diplomàtica el Govern espanyol per aconseguir el tancament de la investigació. Aquestes pressions, que inclouen amenaces econòmiques –Xina posseeix el 20% del deute espanyol en mans exteriors- estan darrere de la modificació legislativa exprés que deixa virtualment sense efecte la potestat dels jutges espanyols d'enjudiciar delictes de lesa humanitat comesos fora del territori nacional.
El jutge Moreno és el que s'ha ajustat més a la petició de la fiscalia de l'Audiència Nacional. El ministeri públic considera que en els procediments sumaris —aquells en què es dirimeixen delictes castigats amb penes superiors als nou anys de presó— la competència de resoldre el sobreseïment recau “de manera excloent” al tribunal superior que ha de jutjar els fets, en aquest cas la Sala Penal. Segons el ministeri públic, els instructors de les causes de justícia universal han de concloure els sumaris de forma “urgent” i elevar les actuacions a la Sala Penal perquè resolgui si és procedent arxivar o no la causa d'acord amb la nova llei.
El jutge de l?Audiència Nacional Ismael Moreno va dictar el passat 10 de febrer, mentre es tramitava la reforma legal de la justícia universal, una ordre internacional de detenció contra l'expresident de la Xina Jiang Zemin i contra l'exprimer ministre Li Peng per delictes de genocidi, tortures i crims de lesa humanitat contra la població de la regió autònoma del Tibet. L'ordre del magistrat, que deriva d'una querella interposada a 2008 pel Comitè de Suport al Tibet i un lama tibetà de nacionalitat espanyola, s'estén contra tres antics dirigents polítics i militars més del Partit Comunista Xinès (PCCh).
Serà el ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional la que resolgui sobre els recursos que s'interposin en les causes de justícia universal que porten els magistrats. El ministeri públic també assenyala que el tribunal pot "adoptar la decisió que consideri oportuna en relació amb la constitucionalitat de la normativa esmentada"., en referència a la Llei Orgànica del Poder Judicial que limita la justícia universal i estableix que “el cas serà sobreseït” aquelles causes que no s'ajusten als requisits de la nova normativa.
