EFE – Madrid
28/03/2018
L'art ocult del Tibet al descobert
Quan el fotògraf Thomas Laird va arribar a 1986 al Temple de Lukhang i va veure els murals que adornaven aquesta petita capella de meditació a Lhasa va pensar immediatament que havia de mostrar aquest tresor de l'art tibetà al món. Però van haver de passar 30 anys perquè el seu somni es fes realitat.
Ja llavors va fer algunes fotografies, però no tenien gaire qualitat. "Eran solo detalles de los murales, era impossible treure'n un sencer en una sola presa, eran demasiado grandes y no había distancia para tomar las fotos", recorda Laird en una entrevista telefònica amb Efe.
Va haver d'esperar que es desenvolupés la tècnica fotogràfica digital per poder utilitzar el sistema de captura múltiple mitjançant panoràmiques planes o esfèriques, és a dir, moltes fotografies fetes des de exactament la mateixa distància per després compondre a l'ordinador la imatge completa de cada mural.
Una hora de treball in situ per al més petit i fins a una setmana en els més grans per a un total de 200 murals que Laird va fotografiar en cinc expedicions diferents i que després va treballar individualment a l'ordinador en jornades esgotadores fins a aconseguir la qualitat necessària per a unes espectaculars imatges que es poden veure en un enorme volum publicat per Taschen.
Enorme per mida -70×50 centímetres i 23 quilos de pes- i per concepte. Gairebé 500 pàgines amb 6 desplegables que es pot contemplar en tota la seva bellesa sobre un faristol dissenyat específicament per a aquest llibre per Shigeru Ban, Premi Pritzker d'Arquitectura 2014.
Set anys de treball concentrats en un volum de tiratge limitat: 998 exemplars de col·leccionista signats cadascun pel dalai lama i en dues versions.
La més senzilla, l'enorme llibre amb les precioses imatges preses per Laird, con el atril y una 'pequeña' guia explicativa en anglès de 528 pàgines. Fill 918 exemplars a 10.000 euros, a la venda des d'aquesta setmana.
Si s'hi afegeix una làmina impresa en guix i pa d'or amb marc fet a mà de fusta massissa, els 80 compradors es portaran a casa una joia bibliogràfica per 25.000 euros.
Però més enllà de la cuidadíssima edició de Taschen -cada làmina es va imprimir cinc vegades fins a trobar la màxima qualitat-, l'objecte de Lair quan va aconseguir que Benedikt Taschen acceptés el repte de dur a terme aquest projecte era, per sobre de tot, donar a conèixer aquests murals.
Mil anys d'història artística del Tibet repartits per centenars de temples de tot el seu territori i que fins als anys cinquanta havien estat contemplats pels dalai lames i mestres de meditació en el seu procés d'aprenentatge del budisme.
De difícil accés en molts casos i gairebé impossible en altres (alguns estan pintats a nou metres d'alçada), els colorits murals són un recorregut detallat per la història i la filosofia budista, que durant segles van romandre ocults als ulls dels profans.
Daurats, vermells i verds dominen els dibuixos simples en aparença però profusos en tants detalls que fan interminable la seva contemplació, com en el cas dels dels temples de Jokhang, Lukhang O Gyantse.
Laird estava tan obsessionat amb mostrar al món aquests murals que no va ser conscient del desafiament en què es ficava quan a 2009 va començar a fer servir les noves tècniques per poder reproduir els murals en paper.
"Cuando el dalai lama me habló de la importancia de los murales para su cultura, llavors vaig pensar: 'tengo que hacerlo' (…) i quan els talibans van destruir els Budes de Bamiyan (Afganistan) supe que no podíamos retrasar más el proyecto", recorda Laird.
Era 2001. Encara trigaria uns anys a concretar-ho amb Taschen i al camí es van unir el professor Robert A.F.Thurman, que escriu sobre el significat espiritual dels murals o els especialistes Heather Stoddard i Jakob Winkler, que analitzen la tècnica de cada imatge.
Un llibre amb què Laird espera assolir el seu objectiu, que és mostrar al món un art i una cultura que és molt més propera del que podem creure a occident.
I fa una divertida comparació amb el Quixot de Cervantes de protagonista. "Cuando viví en el Tibet y Nepal, la meva vida allà era semblant a la de Don Quixot. Em movia a cavall i havia de confiar cegament al meu cavall. Creo que Don Quijote no se hubiera sentido extraño allí", diu entre rialles.
Alícia García de Francisco
