En el marc de la novena edició del Festival Internacional de Cinema i Drets Humans, ‘Humans Fest’ de València, es va preestrenar ahir el documental ‘Secuestrando el Tíbet’, una cinta valenciana que denuncia l’ocupació xinesa d’aquell país i la situació d’opressió de la població tibetana. La pel•lícula i el col•loqui posterior serviren per posar de nou sobre la taula el concepte de “justícia universal” com a única via per restablir el dret a la reparació de les víctimes.
Per Xavier Aliaga
14.02.2018
Thubten Wangchen, membre del parlament tibetà en l'exili
El mes de febrer del 2014, el Congrés dels Diputats aprovava, amb el vot en solitari del Partit Popular, una proposició de llei que restringia les condicions amb les quals els jutges espanyols podien investigar els delictes comesos fora de l’Estat. El rerefons de la proposta responia a un intent d'apaivagar el malestar del govern xinés per l’inici d’una desena de causes en l’Audiència Nacional per atemptats contra els drets humans de Xina al Tibet, facilitada per l’adquisició de la nacionalitat espanyola de refugiats d’aquell país.
El Partit Popular va negar en aquell moment que el motiu de la reforma fora un intent d’acontentar Pekín. Ningú no ho va creure. I el ministre d’afers estrangers aleshores, José Manuel García-Margallo, confirmà les sospites en una entrevista de televisió en recordar que Xina posseïa el 20% del deute espanyol. Pitjant un botó, les autoritats xineses podien tornar a disparar la prima de risc espanyola, vingué a dir.
Denunciar aquesta claudicació, i la violació sistemàtica dels drets humans al Tibet, fou el germen del documentalSecuestrando el Tíbet, una producció valenciana dirigida per Juanma Chavarrías i produïda pel cineasta Samuel Sebastian de la qual es va poder veure ahir a València, a l’edifici La Nau, una primera versió editada per ser exhibida en el “Humans Fest”. La versió definitiva, amb més entrevistes i postproducció, es finançarà a través de micromecenatge, però els quaranta minuts exhibits serviren per assistir de manera condensada a la lamentable història d’aquell país, absorbit des del 1959 pel règim comunista de Mao Zedong.
Des d’aleshores, ha hagut 1.200.000 víctimes de la repressió i s’ha produït un procés de colonització demogràfica i cultural per part de la Xina. A més d’això, 150.000 tibetans viuen en l’exili sobre una població de sis milions de persones. El processos oberts en l’Audiència Nacional acusaven de genocidi importants dirigents xinesos, poc abans d’iniciar-se els Jocs Olímpics de Pekín. El PP respongué a la pressió del govern xinés i las causes foren arxivades el 2015 gràcies a la reforma legislativa de la dreta, tot i que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit, el gener del 2017, un recurs contra aquella modificació.
En la taula rodona, moderada per l’activista Raquel Vañó, Thubten Wangchen, membre del parlament tibetà en l’exili i fundador de la Casa del Tibet de Barcelona, reivindicà els més de 2.000 anys d’existència com a estat i denuncià el silenci dels estats davant la violació dels drets humans de les autoritats xineses (“no sols al Tibet, també a la Xina”, remarcà) en virtut dels interessos econòmics. Wangchen recordà que, a hores d’ara, l’aspiració del govern tibetà en l’exili, encapçalat pel Dalai Lama, és aconseguir l’autonomia de la Xina, no la independència, en un intent de trobar una eixida pacífica al conflicte.
