Per Vicenta Linares
L'Assemblea Nacional de França va aprovar aquest dijous amb 169 votos a favor y uno en contra la propuesta de resolución sobre el reconocimiento y la condena del "carácter genocida de la violencia política sistemática y los crímenes contra la humanidad perpetrados actualmente por la República Popular China contra los uigures". RFI va entrevistar a Gulbahar Jalilova, una víctima de la repressió xinesa que va viure l'infern dels camps.
Los diputados franceses acaban de aprobar un proyecto de resolución que condena los crímenes contra la humanidad cometidos por China contra el pueblo uigur y denuncia su "carácter genocida". La iniciativa, impulsada per la bancada socialista, també convida el govern a protegir els nacionals uigurs a França de tota intimidació o assetjament de part de la República Popular de la Xina.
"Rechazamos ser indirectamente cómplices del genocidio en curso. Rebutgem tolerar aquestes violències extremes que continuen en aquest mateix moment i que porten a l'aniquilació de tot un poble. Actuem en coherència amb els nostres valors com a país dels drets humans. Enviem un missatge clar i ferm a la Xina, Europa y la comunidad internacional", van afirmar els 35 diputats de diferents tendències que van sostenir la iniciativa discutida aquest dijous.
Llegiu també: La Xina comet crims de lesa humanitat contra els uigurs, segons Amnistia internacional
Estats Units, Canadà, Gran Bretanya, Bèlgica, Països Baixos, Lituània i la República Txeca ja han decidit trucar a l'horror pel seu nom, reconeixent que la Xina està cometent un genocidi. El govern francès, en témer represàlies econòmiques, sólo ha denunciado hasta ahora una "represión institucionalizada a gran escala", sense condemnar els crims comesos.
La nostra col·lega Heike Schmidt va recollir el testimoni de Gulbahar Jalilova, una dona de negocis que viatjava regularment a la Xina a la regió autònoma de Xinjiang fins que va ser detinguda al maig de 2017, acusada de terrorisme. Després 15 mesos al camp d'Urumqi, on va ser víctima de tortures i humiliacions, va ser deixada en llibertat i actualment es troba refugiada a França.
RFI: Va passar 15 mesos tancada en un camp d'Urumqi. Quan va sortir, la policia la va amenaçar, li van dir que, si parlava, la trobarien a qualsevol lloc del món. ¿Per què va decidir declarar de totes maneres i trencar el silenci?
Gulbahar Jalilova: Em van detenir encara que no havia comès cap delicte. Tots érem innocents. Vaig veure els horrors, les violacions, les tortures que van patir totes aquestes dones, algunes van ser copejades de tal manera que les seves cares van quedar totalment desfigurades. No puc oblidar totes aquestes humiliacions. Com sóc de nacionalitat kazakh, les meves companyes de presó em van fer prometre que, si sortia viva, ho explicaria tot al món. De tota manera, no puc tornar a la vida normal com si no hagués passat res. No oblidaré mai aquest infern, aquestes violacions, aquestes tortures, aquestes humiliacions. Em passi el que em passi, vaig triar parlar, no puc fer una altra cosa.
RFI: ¿Podeu descriure les condicions de vida a la cel·la, una cel·la de 25 metres quadrats que va haver de compartir amb altres 30 dones?
Gulbahar Jalilova: Hi havia una mena de gran llit de ferro sense manta ni res que havíem de compartir amb unes 40 dones. Tot el dia havíem de quedar-nos assegudes davant del bany, mentre les càmeres instal·lades a les quatre cantonades de la sala ens observaven, fins i tot quan anàvem al bany.
Llegiu també: Gulbahar Haitiwaji, la mare uigur que va sobreviure a un camp de reeducació a Xinjiang
RFI: ¿Com era la vida quotidiana en aquesta cel·la?
Gulbahar Jalilova: Tot estava meticulosament regulat. Cada deu dies ens posaven injeccions. Els policies ens apuntaven amb les seves armes i ens havíem de despullar completament, amb els braços sobre el cap. Un cop a la setmana havíem de fer cua i ens donaven medicaments. No sabíem què era. Abans de cada àpat, ens obligaven a cantar cinc cançons patriòtiques, en cas contrari no aconseguiem res per menjar.
RFI: Los guardias las amenazaban con enviarlas a la "celda negra"… ¿En què consistia aquest càstig?
Gulbahar Jalilova: Sé d'algunes que van morir després del pas pel quart fosc. Hi havia una noia de 25 anys anomenada Meghpiret que va passar set dies allà. Ens va dir que estava tancada a una habitació d'un metre quadrat. Dins, només una cadira de metall on estava lligada. Les seves necessitats queien a través d'un forat al seient en una claveguera sota d'ella. Li donaven menjar a través d'una trapa de ferro, però grans rates rondaven la cel·la, li robaven el menjar i el mosseguen. Es passava tot el temps espantant les rates.
RFI: Va esmentar violacions, ¿també ha patit Ut. abusos sexuals?
Gulbahar Jalilova: Sí, em van violar. També vaig veure moltes dones joves que estaven molt preocupades. Després del tractament mèdic, havien deixat de menstruar i es preguntaven si podrien continuar tenint fills. També vaig veure mares joves que estaven separades dels seus nadons i sagnaven. Si una dona estava embarassada, l'obligaven a avortar. I els nadons, mai vam saber on els van portar.
RFI: China dice que quiere "reeducar" a los uigures y "erradicar el virus del islamismo". ¿Quin creu que és el veritable objectiu d'aquests internaments forçosos?
Gulbahar Jalilova: L'objectiu és convertir els uigurs en bons xinesos, rentant-los el cervell. Em van acusar de terrorisme, sense cap prova. Em van deixar anar i em van dir que estava absolta, però ¿absolta de què? He vist moltes dones condemnades a mort, malgrat no haver comès cap delicte. Dones van ser obligades a signar confessions sense haver fet res. Xina vol destruir, eradicar els uigurs com a poble. Per això també es porten els nens, volen convertir-los en bons xinesos.
RFI: Segons la seva opinió, ¿quina importància té la votació a l'Assemblea Nacional per reconèixer el caràcter genocida de la repressió a Xinjiang?
Gulbahar Jalilova: El vot a l'Assemblea Nacional és extremadament important per a mi. Si els francesos, que viuen en un país lliure, no defensen els uigurs, ¿qui ho farà? Els uigurs no tenen dret a expressar-se. Aquest vot és una gran esperança per a mi. Des del 2017, La Xina només ha obert nous camps, no se n'ha tancat cap. Espero que els diputats estiguin al costat correcte i defensin els que no tenen veu.
