ORIGINAL BUIT: https://www.rfi.fr/es/cultura/20211114-badiucao-DesafíA-la-Censura-De-China-Con-Exposición-irreverente-en-italia
Artista dissident xinès Badiucao, de 35 anys, Denúncia de la repressió
Política a la Xina i la censura del coronavirus al país en la seva nova
exhibició, recentment obert al nord d’Itàlia.
AFP AFP
Artista dissident xinès Badiucao, de 35 anys, denuncia la repressió política a la Xina i la censura del coronavirus al país en la seva nova exposició, recentment obert al nord d’Itàlia.
Artista dissident xinès Badiucao, de 35 anys, denuncia la repressió política a la Xina i la censura del coronavirus al país en la seva nova exposició, recentment obert al nord d’Itàlia. AFP AFP
Una cadira de tortura transformada en una simple balancina, cartells amb un ós de peluix representat com un guerrer i metralladores apuntant a paraigües són algunes de les creacions amb què l'artista xinès Badiucao es burla de la propaganda del seu país i alhora s'apropia dels seus codis.
La ciutat de Brescia, al nord d'Itàlia, va inaugurar aquest divendres la primera exposició individual del conegut caricaturista i dissident, de 35 anys i que viu a l'exili a Austràlia, desafiant així la comanda oficial del règim xinès de cancel·lar-la.
"Esas obras están "llenas de mentiras anti-chinas" y "ponen en peligro las relaciones de amistad entre China e Italia", va lamentar l'ambaixada de la Xina a Roma en una carta enviada el 14 d'octubre a l'alcaldia de Brescia.
Malgrat això, les autoritats de la ciutat, de 200.000 habitants, no van cedir: "Nadie, ni l'alcalde de Brescia ni els ciutadans, pensaron en algún momento en cancelar la exposición", va dir el tinent d'alcalde a l'AFP, Laura Castelletti, en un to de signatura.
Brescia, conegut per les seves restes arqueològiques, té una llarga tradició d'acollida de dissidents, pintors i escriptors, en nombre de "la libertad artística", explicat.
Entre els últims destinataris hi ha l'artista kurda Zehra Dogan., "perseguida por el régimen turco" i que hi va exposar les seves obres 2019.
Badiucao, amb una barba llarga i despeinada, ulls somrients darrere d'unes gruixudes ulleres de tortuga, reconoció que estaba "muy feliz y orgulloso" de que "Brescia haya tenido el coraje de decir 'no' a China en defensa de los derechos fundamentales".
Titulada "China (no) és veïna" ("China (no) está cerca"), en al·lusió al títol d'una famosa pel·lícula italiana dels anys noranta. 1960, l'exposició, obert fins 13 de febrer, denuncia la repressió política al gegant asiàtic i la censura aplicada a la pandèmia del coronavirus, dos problemes molestos per al règim de Pequín.
– 'Amenazas de muerte' –
"Utilizo mi arte para mostrar las mentiras del gobierno chino, però també retre homenatge al coratge i la intel·ligència dels xinesos, sotmesa a un entorn dur, con un gobierno autoritario", Va dir Badiucao en una entrevista a l'AFP.
Al 2018, La idea de fer una exposició a Hong Kong va fracassar per la pressió sobre l'artista i el seu entorn: "La policía de seguridad nacional llegó a intimidar a mi familia en Shanghái" y "amenazó con enviar agentes a la inauguración", va explicar.
Entre les obres satíriques exhibides a Brescia i que han provocat la ira de Pequín hi ha les famoses cares barrejades del líder xinès Xi Jinping i Carrie Lam, la cap executiva de Hong Kong, amb què vol il·lustrar com s'ha erosionat l'autonomia de l'excolònia britànica.
El Partit Comunista Xinès (PCC) "no tolera el poder de la creación, pensa que tots els artistes lliures són els seus enemics, por eso me odia tanto", reclama Badiucao, quien asegura que es blanco de "amenazas de muerte a diario en las redes sociales".
Una altra obra molt polèmica són els més de seixanta rellotges vermells, pintats amb la pròpia sang de l'artista, i que segons ell representen els rellotges que van ser lliurats als soldats xinesos com a recompensa per la seva participació en la violenta repressió de les manifestacions estudiantils del 3 al 4 de juny de 1989 a la Plaça de Tiananmen.
– El 'Banksy chino' –
La exposición también rinde homenaje a "Tank Man", l'estrany personatge de camisa blanca que es va enfrontar als tancs, tractant d'aturar el seu avenç armat amb dues simples bosses d'escombraries, una imatge que va passar a la història com a emblema de la repressió en aquest país i que va desfermar la condemna internacional del govern xinès.
Pel dissident, sobrenomenat, a pesar seu, "el Banksy chino", no hay duda de que Pekín es también "responsable de la catástrofe que vive la humanidad" per haver retingut, Segons ell, informació crucial sobre els orígens del virus.
Si el govern xinès hagués escoltat Li Wenliang, un oftalmòleg que va alertar a finals de desembre de 2019 sobre l'aparició d'un coronavirus a Wuhan, "se hubiera podido detener el virus en una etapa muy temprana", reclama Badiucao.
Aquest metge, un "mártir", daus, fue amonestado por la policía que lo acusó de "difundir rumores". Poc després, al febrer 2020, va morir de covid-19.
La exposición "no tiene la intención de ofender al pueblo chino, ni a la cultura ni a su civilización", va subratllar la presidenta de la Fundació Museus de Brescia, Francesca Bazoli, a l'AFP.
En exhibir aquestes obres, "estamos apoyando la libertad de expresión", va resumir.
Amb AFP
