JOSE ESCUDERO RAMS
BARCELONA, 15 DE NOVEMBRE DE 2018
Dimarts passat 13 de novembre hem pogut assistir a la presentació del llibre Lluny del Tibet a la Casa del Tibet a Barcelona, escrit per María Teresa Pous Mas.
Una presentació molt entretinguda on ens han avançat algunes de les històries de què parla el llibre Lluny del Tibet, en boca del propi protagonista el Venerable Lama Thubten Wangchen. Vivim moments entre l'emoció i la reivindicació doncs, com descriuré més endavant, la vida del Venerable Lama és una aventura que t'ensenya a ser compassiu i amable amb tots els éssers mentre es lluita per un ideal.
Va fer la presentació Agustín Pániker, editor de Kairós els qui publiquen la versió en català. Escoltar Agustí és un veritable plaer, d'una manera amena comparteix tota la saviesa que contenen els llibres que edita la vostra editorial. Va dir de Wangchen que fa sempre el bé sense esperar res a canvi “és un autèntic bodhisattva”
També va intervenir el “monjo budista tibetà”, com es defineix el Venerable Lama Thubsten Wangchen, qui amb la seva alegre dialogar ens va explicar que l'autora li va proposar escriure un llibre sobre la seva vida però que ell no se sentia mereixedor d'aquest privilegi fins que al final, Maria Teresa el va convèncer. Wangchen ens afirma “qui plora, mama".
El plantejament de la presentació va ser molt amè perquè Maria Teresa va fer una petita reflexió de per què volia escriure aquest llibre: Per Karma, per admiració, perquè estima el Tibet, per indignació davant la manca d'interès per solucionar el conflicte del Tibet, recordo que va ser envaït per les tropes xineses a 1958 i perquè estima la filosofia humanista i l'espiritualitat tibetana. El budisme ens ensenya la compassió d'una manera alegre, la seva espiritualitat ens enriqueix dia a dia.
Després va continuar María Teresa fent tres preguntes que el Venerable Lama va respondre sempre entre rialles de felicitat. ¿Quina lliçó vas aprendre de la teva vida al Tibet?
Entre bromes va respondre “no recordo el que t'he explicat” per continuar en un to més seriós però sempre malbaratant alegria i felicitat, malgrat la duresa de les seves narracions. “he nascut al Tibet, país que pateix una llarga invasió, sagnant, terrible. Tinc el record de la meva infància d'un militar xinès que em va espantar molt…un dia el meu pare va dir que la meva mare havia mort i que ens preparéssim per anar al Nepal.
Jo tenia cinc anys, el meu pare el meu portava a coll o als braços ja que jo no podia caminar tanta distància. A l'Índia vaig viure fins als 8 anys pidolant menjar. Quan veig pobres sempre els vull donar alguna cosa…La meva infància m'ha ensenyat a compartir amb els altres i que sempre cal tenir esperança de vida. He tingut el privilegi de per a onze anys amb Dalai Lama. El Dalai no només pensa al Tibet, també al món, lluita contra el canvi climàtic, per la pau…M'ha ensenyat Ser feliç dia a dia, el futur vindrà; no pensar en el passat, no vindrà, pel que viu el present, es feliç ara”.
Una altra pregunta més ¿Quin ensenyament vols explicar del que vas aprendre al monestir del Dalai Lama a Dharamsala?
La vida és per aprendre. Encara mori demà, avui intentaré aprendre alguna cosa. Als nou anys vaig entrar a l'Índia pidolant. El govern de l'Índia i el Dalai Lama van arribar a un acord per recollir els nens que pidolàvem pels carrers de l'Índia perquè la seva Santedat el Venerable Dalai Lama deia que els nens del carrer eren el futur del Tibet. Vaig anar a escola, tenia professors tibetans i hindús, eren molt durs. No era un estudiant mitjà però sempre estava alegre. Si abans d'entrar a casa em trobava amb un nen dolent, m'anava amb el grup dels dolents, però si em trobava amb un nen bo, m'anava amb el grup dels bons. Molts dels professors eren ministres del Dalai Lama per això vaig tenir l'oportunitat d'anar al monestir privat Nangyal, a estudiar per ser monjo budista. Aleshores memoritze milers de pàgines de rituals, de cants, mantres, mandales, balls de màscares, ballo molt bé. Vaig ser el primer a ballar davant el Dalia Lama després del seu exili, balls tradicionals de màscares. Aprenia que la poderosa vibració i compassió del Dalai Lama.
En aquella època portàvem menjar als que no tenien, també als animals. Vaig trencar la finestra de la meva habitació per donar menjar als ocells i perquè es refugiessin els gats a la meva habitació. A Dharamsala fa molt de fred.
Els onze anys que vaig passar amb el Dalai Lama són el gran regal de la meva vida “del de dalt invisible”.
María Teresa interromp per confirmar els beneficis de fer respiracions als matins i Wangchen continua dient que si medites, tot surt bé.
El primer que hem de dir als matins és ¡que bé que estem vius!, gràcies, gràcies doncs hi ha molta gent que no desperta després de l'alba. Despertar és un miracle diari. Després hem de pensar “avui seré bo, seré amable i després respirar i dir un mantra. Si abans d'obrir el teu negoci penses “avui vendré bé”, vendràs molt.
Abans d'anar-te'n a dormir fes Mindfulness i pregunta't ¿quines emocions he tingut avui? ¿quines emocions he generat? Demà ho faré millor. Dormiràs millor i el dia següent tindràs millor aspecte i tarannà.
I la darrera pregunta que va fer Maria Teresa ¿Quina és la situació actual del Tibet?
El 10 de març es compleixen 60 anys de l'exili del Dalai Lama i hem preparat una marxa pacífica a Brussel·les contra el govern de la Xina que manté la invasió del Tibet.
A cap centre budista es parla de la situació del Tibet. S'ensenya meditació i budisme però no es parla del que s'està vivint ara. Hi ha sis milions de tibetans patint l?ocupació. Fa uns dies es va immolar un altre jove, ja són 153 des 2009 per fer sentir el problema que pateix el poble tibetà.
Ni la premsa ni els polítics parlen dels problemes del Tibet.
Fa unes setmanes feia una cerimònia per l'aigua en una fira de Madrid, S'explica, va trucar l'ambaixador de la Xina per demanar que se suspengués la cerimònia però l'alcaldessa de Madrid es va negar.
El resident de la Xina devia venir a final de mes per signar acords comercials i està amenaçant de no signar-lo. Que no vingui. La Xina també es veurà perjudicat si no signa aquest acord.
Al Tibet hi ha control de la natalitat, hi ha control de l'educació. Ara mateix hi ha més xinesos que tibetans.
Diversos grans rius d'Orient neixen de la torre de l'aigua, així és anomenat el Tibet, el Yangtse, el Groc, l'Indus, el Mekong, el Ganges, el Salweeny i el Tsangpo Yarlung i el govern vol desviar-los cap a la Xina.
Hi ha excés d'explotació de mines a les muntanyes, fa poc una va caure i va bloquejar el riu Mekong.
¿Què podem fer? Parlar dels problemes, que s'escrigui sobre això, conteu-ho als amics, a les famílies, amics…escriviu als parlamentaris perquè es prenguin mesures per solucionar el conflicte.
Conéixer els problemes els fan visibles.
I després de llegir una oda que ve al llibre i que no transcriurem per així motivar-ne la lectura, va concloure l'esdeveniment…!ah! ens van delectar amb unes pastes tibetanes i un ric te mentre el Venerable Lama Thubten Wangchen signava llibres.
Aconseguim un llibre per cortesia de l'editorial Kairós, així que el llegim, farem ressenya, ho publicarem d'aquí a una mica perquè segons van dir a la presentació, el llibre es llegeix en dos dies. Segur que és molt entretingut.
I finalment, ¿Per quan es farà una Casa del Tibet a Madrid? Doncs segons ens van avançar durant l'esdeveniment, s'està gestionant, així que d'aquí a una mica hi haurà sorpreses.
Gràcies a la Casa del Tibet Barcelona per tan meravellosa tasca que feu, per difondre valors i la vostra bella espiritualitat.
