16 de juliol de 2014
El líder Espiritual del Tibet, el Dalai Lama va demanar dimarts un enfocament “realista” per resoldre la qüestió del Tibet, advertint que veure la disputa únicament a través del prisma de la història agreujaria la situació.
Citant l'agitació entre Israel i Palestina com a exemple, va dir que el conflicte de l'Orient Mitjà s'havia prolongat perquè els dos costats havien fet servir el context històric per recolzar els seus reclams territorials.
Sa Santedat el Dalai Lama parlant amb el reporter de RFA a Choglamsar a Leh, Ladakh. (Foto RFA)
El Dalai Lama va dir que Beijing i els tibetans haurien de fer esforços per portar a un final les seves disputes a través del compromís i de la consideració dels seus interessos mutus.
“Els canvis polítics haurien de ser vistos des d'un angle realista, no només a través del prisma de la història; fer això només provocaria conflictes”, va dir el Dalai Lama al servei tibetà de Ràdio Lliure Àsia, en una entrevista al poble himalai de Choglamsar a Leh, la capital del districte de Ladakh, de la Caixmir administrada per Índia.
“Per exemple, els palestins i els jueus israelians clamen tots dos per un territori del passat. Tractar el tema basant-se en els registres històrics només ha agreujat el conflicte de l'Orient Mitjà des del 1948”, va dir.
Exemple
“Les autoritats xineses i els tibetans haurien de considerar la crisi de l'Orient Mitjà com un exemple per entendre la ‘realitat’ de la situació”, va dir.
“També a la qüestió tibetana, necessitem pensar en els mutus interessos de tots dos (Tibet i Pequín) en lloc de perseguir un ‘Jo guanyo, tu perds’, que no és apropiat i no ajudarà a resoldre la situació”, va dir el Dalai Lama.
El líder de 79 anys, que viu a l'exili a l'Índia on va fugir després d'un aixecament fracassat contra l'ocupació de la Xina, a 1959, ha estat el rostre i el símbol de la lluita tibetana per la llibertat, per més de cinc dècades.
Ell ha estat buscant una autonomia “genuïna” per al Tibet basat en el seu enfocament de la Via del Medi, que no parla de separació de la Xina.
El diàleg entre Beijing i enviats del Dalai Lama des de 2002, per considerar les perspectives d'una autonomia “genuïna” va encallar a 2010 sense cap avenç, després de nou rondes formals de discussió i una reunió informal.
Beijing ha rebutjat les comandes per a una represa del diàleg.
Estar a l'Altura de la Consigna
El Dalai Lama va dir que Beijing hauria d'estar a l'alçada de la consigna “germandat de nacionalitats”, donant igual tracte a tots els grups de la Xina per a benefici mutu.
“Des d'un punt de vista històric, els tibetans i els xinesos tenen una relació única. Des d'aquesta perspectiva, hauríem de pensar en el benefici mutu”, va afegir.
“Els anuncis polítics oficials del govern xinès es refereixen usualment a la germandat de les nacionalitats. Si això és cert, i les nacionalitats són veritablement iguals, llavors la Xina i el Tibet poden beneficiar-se mútuament” va dir el Dalai Lama que es trobava a Ladakh per conferir el Kalachakra, un procés budista que faculta els deixebles per obtenir la il·luminació.
Preguntat si ell encara volia aconseguir el seu llargament anhelat objectiu de conduir una cerimònia de Kalachakra a la Xina, va dir que el budisme havia estat creixent ràpidament a la nació més poblada del món.
El Budisme a la Xina
Ell llavors es va referir a un discurs del president xinès Xi Jinping durant una visita a França recentment, en el qual Xi va dir que el budisme havia jugat un paper significatiu a la cultura de la Xina.
“Per un líder del Partit Comunista de la Xina, dir tal cosa és un assumpte de sorpresa, un nou idioma, una nova declaració”, va dir el Dalai Lama.
Xi havia dit en el seu discurs a la seu de la UNESCO a París, el passat març, que després que el budisme va ser introduït a la Xina, la religió va tenir un període extens de desenvolupament integrat amb el confucionisme indígena i el taoisme i que “finalment es va convertir en el budisme amb característiques xineses”.
“Això va fer gran impacte sobre la creença religiosa, la filosofia, a la literatura, l'art, el protocol i els costums del poble xinès” va dir Xi.-
