PÀGINA 12: Entrevista a Thubten Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona

El lama Thubten Wangchen va presentar
una denúncia pel genocidi de
1.200.000 tibetans a 1959.
Imatge: Gentileza Francesc Sanz

Tot i que a Espanya el silenci judicial continua caient sobre els crims comesos durant el franquisme, una decisió sense precedents de la Sala 4 de l'Audiència Nacional va tornar aquesta setmana a posar el país a la capçalera de la lluita internacional pels Drets Humans. Es tracta de les ordres de detenció emeses per la Justícia espanyola dimecres passat contra l'expresident xinès Jiang Zemin, l'exprimer ministre Li Peng, l'excap de Seguretat i responsable de la policia armada Qiao Shi, l'exsecretari del Partit Comunista al Tibet Chen Kuiyuan i l'exministra de Planificació Familiar Peng Peiyun. Tots ells van ser imputats per la seva presumpta responsabilitat en el genocidi comès contra la població tibetana durant la invasió xinesa de 1959, gràcies a la denúncia que el Lama Thubten Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet i membre del Parlament Tibetà a l'Exili, va presentar fa vuit anys a Madrid. Amb ell va conversar Pàgina/12 a Barcelona, on la fundació té la seu, per conèixer més detalladament el procés d'una iniciativa única al món.

–Després de vuit llargs anys de procés, ¿perquè creu que l'Audiència Nacional va decidir finalment acceptar la seva demanda?

–Primer cal reconèixer que, si bé és un temps relativament llarg per a un procediment judicial convencional, és bastant ràpid per a un que va en contra, ni més ni menys, que del govern xinès. Jo crec que l'Audiència Nacional va admetre la querella per dignitat. Tot i la pressió que ha rebut per part del govern xinès i l'espanyol, els jutges van valorar la infinitat de proves que presentem i van apostar per la justícia i la veritat com a victòria.

–¿El govern espanyol va pressionar els jutges perquè abandonessin la causa?

–I sí… ¡pobre Espanya, també! Té molt a veure amb la Xina econòmicament, i com els xinesos pensen que són els amos del món, donen ordres a tots els països.

–¿Cap altre país va presentar denúncia contra el govern xinès per les massacres al Tibet?

–No. Espanya és el primer país del món. Ara acabo d´arribar d´una gira per Brussel·les, París, Amsterdam, Berlín i Londres per explicar a jutges i parlamentaris el procés judicial espanyol. Gairebé tots estaven al corrent i volen estudiar com fer-ho també.

–A vostè li van acceptar la querella per ser ciutadà espanyol, ¿veritat?

–Sí, gràcies a la mateixa legislació que ha permès a Espanya jutjar Pinochet, per abús dels Drets Humans contra ciutadans espanyols. Al 2005 vaig presentar una denúncia pel genocidi d'un milió dos-cents mil tibetans durant la invasió xinesa de 1959, entre els quals va estar també la meva mare, i me la van acceptar perquè sóc ciutadà espanyol.

–¿Per què creu que Espanya, un país que encara no va jutjar els crims comesos durant la seva pròpia dictadura, s'atreveix ara contra la Xina?

–L'exjutge Baltasar Garzón ens va recolzar moltíssim. Al 2005 ens va convidar a la Complutense de Madrid perquè parléssim sobre les tortures que havíem patit en mans de la policia xinesa, es va commoure i ens va ajudar a iniciar el procés. Durant els anys següents, altres testimonis tibetans han anat a l'Audiència Nacional per explicar les seves experiències i en aquest temps., també el govern xinès i l'espanyol van pressionar els jutges per congelar-ho tot. Però els magistrats van apel·lar a la separació de poders i van continuar.

–¿Creu que el procés prosperarà?

–Jo penso que sí perquè el Poder Judicial és autònom. Si depengués del govern, això estaria congelat demà mateix. Però els jutges han pres una decisió després de vuit anys de proves. De tota manera, per a nosaltres no és qüestió de guanyar o perdre. L'important és saber que no tothom és darrere dels diners, que hi ha els qui valoren la Justícia i la veritat. És un missatge molt esperançador també per als tibetans que són al Tibet. M'han trucat i m'han dit que ara allà tots n'estan parlant. Pel baix, això sí, perquè ningú no es pot expressar lliurement al meu país.

–¿Quines represàlies pensa que podria prendre la Xina cap a Espanya?

–Ells diuen que tallaran les negociacions econòmiques però crec que serà una cosa temporal, com ha passat amb Anglaterra, després que el Dalai Lama visités David Cameron. Els xinesos, llavors, no el van voler rebre però ara segueixen negociant sense problema. Nosaltres en aquesta gira que acabem de fer hem demanat al primer ministre britànic que en la seva propera trobada amb el govern xinès li parli dels Drets Humans al Tibet i, alhora, ¡que faci negoci! Els tibetans no demanem ni guerra ni sang ni boicot, no estem en contra dels mercats, només demanem més drets humans, llibertat i diàleg amb el Dalai Lama.

–Després de conèixer l'ordre de detenció de les autoritats xineses, els portaveus del gegant asiàtic van acusar els tibetans a l'estranger de “separatistes”. ¿La querella també té relació amb el reclam d´independència?

–Jo ara sóc membre del Parlament Europeu en representació del Tibet, però quan he fet la denúncia no ho era, era un monjo normal, ciutadà tibetà i espanyol. Per tant, no és una querella que vingui del govern tibetà, sinó una denúncia personal.

–Encara que el Tibet vulgui la independència de la Xina…

–Sí, Catalunya i Escòcia són un model per a nosaltres, ells busquen la independència, el Tibet també. Però la Xina no vol ni esmentar aquesta paraula, així que el Dalai Lama, per no perdre energia, perquè sap que la Xina no mourà res, daus: demanarem una altra cosa, reclamem autonomia.

–¿El govern català els recolza?

–Tenim bona relació, aquí tots els polítics ens coneixen des de fa ja molt de temps. De fet, el Consolat xinès sol trucar a la municipalitat per queixar-se perquè la Casa del Tibet té sempre la seva bandera nacional penjada a fora, però el govern català ens avisa i ens diu “facin el que vulguin”.