IMPLEMENTADES A 2009 i 2014 PER PSOE I PP
Amb les reformes realitzades a l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, l'ordenament jurídic espanyol va convertir el principi de jurisdicció universal en paper mullat.
14 de Desembre de 2016
"¿Les relacions diplomàtiques amb la Xina o amb Israel valen tant per donar carpetada a les investigacions realitzades per l'assassinat del cambra José Couso a l'Iraq o el genocidi al Tibet?", es pregunta el senador Joan Comorera"
Amb les reformes realitzades a l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, implementades a 2009 i 2014 per PSOE i PP respectivament, l'ordenament jurídic espanyol va convertir el principi de jurisdicció universal en paper mullat. És a dir, els jutges i les jutges espanyols no tenen des d'aleshores capacitat d'actuació per jutjar delictes de genocidi, de lesa humanitat i crims de guerra més enllà de les nostres fronteres, tot i que les víctimes siguin ciutadans espanyols. Les pressions de països com Israel o la Xina, interessats que no es jutgessin casos com el bombardeig de Gaza o la repressió al Tibet, van motivar que els governs de Rodríguez Zapatero i Rajoy accedissin a modificar la legislació espanyola. “L'Estat ha d'intentar mantenir bones relacions amb tots els països, però mai perdent la seva dignitat ètica i política atorgant favors que desnaturalitzin els nostres principis democràtics i els nostres valors ¿les relacions diplomàtiques amb la Xina o amb Israel valen tant per donar carpetada a les investigacions realitzades per l'assassinat del cambra José Couso a l'Iraq o el genocidi al Tibet? No sona gaire humà. Aquí hem canviat Drets Humans per Drets econòmics" ha sentenciat Joan Comorera.
Per això Joan Comorera, senador de En Comú Podem, plantejava en la moció avui deguda la derogació de les modificacions legals realitzades a 2009 i 2014, per recuperar així el text original de 1985. "Aquesta reforma sembla establir víctimes de primera i de segona categoria", ha incidit el senador, en privilegiar unes víctimes sobre altres. "La gran contradicció dʻaquesta reforma és que, mentre els delictes més greus del Dret Penal Internacional (com són la lesa humanitat, genocidi i crims de guerra) són desplaçats fora de la competència de la jurisdicció espanyola, sí que cal enquadrar a la nostra jurisdicció els delictes de segon grau, encara que amb restriccions que no es donaven anteriorment” ha assegurat Comorera. A més, el mandat de la Cort Penal Internacional és, en aquest sentit, absolutament clar: “és deure de tots els Estats exercir la seva jurisdicció penal contra els responsables de crims internacionals”. La interlocutòria 3240/2016 del mateix Tribunal Suprem assenyala una alarmant "restricció substancial del dret dels ciutadans espanyols víctimes d'aquests delictes a l'estranger".
No obstant això, i malgrat que tots els grups parlamentaris han reconegut la necessitat d'avalar una proposta que protegeixi i recuperi els drets universals, el vot en contra del PP i del PSOE han fet que la moció decaigui amb sol 47 Vots a favor.
