en anglès a sota
22 març 2013
NOTA DE PREMSA DEL COMITÈ DE SUPORT AL TÍBET (CAT)
Hu Jintao denunciat per la comissió de crims internacionals comesos al Tibet després de la retirada de la seva impunitat
Ahir a menys d'una setmana després del cessament del càrrec i de la retirada de la immunitat, el CAT, juntament amb la Fundació Casa del Tibet i l'acusació particular de Thubten Wangchen, acaba de presentar davant del Jutjat d'Instrucció nº2 de de l'Audiència Nacional un escrit ampliant la querella inicial.
S'acusa el ja anterior President de la Xina, Hu Jintao, que va cessar en el càrrec el 15 de març de 2013, com a suposat autor de la comissió dels delictes de genocidi i de violacions greus a les Convencions de Ginebra contra el poble tibetà, que s'investiguen en aquest jutjat. Encara tenint proves concloents de la seva responsabilitat directa en el cas, es va ometre incloure'l fins avui al llistat de querellats, donat el seu estatus d'immunitat.
L'escrit presentat es fonamenta en proves, informes pericials i declaracions testificals ja presentades anteriorment davant dels Jutjats nº2 i nº1 de l'Audiència Nacional (AN) ia la querella original per genocidi. Entre les proves destaquen els dos darrers informes pericials elaborats per International Campaign for Tibet i la Human Rights Law Foundation. Precisament, l'experta internacional Kate Saunders, en ratificar el passat mes de desembre de 2012 davant del jutge l'informe esmentat, va exposar i va ampliar la descripció de la cadena de comandament que regia a la República Popular de la Xina. A més a més en la seva declaració va al·ludir de forma expressa Hu Jintao com a responsable directe de les repressions al Tibet.
S'ha de recordar, tal com es denuncia a l'escrit, que Hu Jintao va ocupar el rellevant càrrec de Secretari del Comitè del PCX de la Regió Autònoma del Tibet des de 1988 a 1992. Durant aquests anys al càrrec, va supervisar i va donar ordres, com a màxim mandatari del Tibet, de reprimir violentament la població tibetana. És més, aquesta tasca criminal va ser reconeguda i aplaudida pels líders del Partit en una reunió del Comitè Permanent del Politburó celebrada a l'octubre de 1989, quan la imposició de la llei marcial al Tibet desplegava els seus efectes més repressors.
Així mateix Hu Jintao, com denunciava l'informe d'ICT presentat davant del jutge espanyol, va formar part del nucli d'alts càrrecs xinesos que es van reunir a Pequín al juliol de 1994 al Tercer Fòrum de Treball al Tibet per elaborar unes polítiques destinades al ràpid desenvolupament econòmic al Tibet mentre intentaven minar la lleialtat cap al Dalai lama; i va participar com a president al juliol de 2001 al Quart Fòrum de Treball on es van consolidar unes polítiques similars sota l'imperatiu d'“adaptar de forma enèrgica el budisme tibetà al socialisme”.
A més, aquesta acusació també es basa en declaracions d'altres testimonis davant del Jutjat Central d'Instrucció núm.. 1 el 22 d'abril de 2009; cas que va ser arxivat per manca de connexió nacional i absència de víctimes espanyoles – ambdues raons molt polèmiques atesa la universalitat de la llei i que ratllen la inconstitucionalitat – i el recurs del qual encara està pendent de ser resolt pel Tribunal Constitucional.
Aquesta denúncia és una promesa de l'equip del CAT en coherència a les víctimes que han participat en el procés legal com a testimonis i amb molts Tibetans que l'han seguit i ens van preguntar perquè no l'havíem acusat abans del que era obvi per a aquells que van patir l'indecible durant el mandat.
Conclusions del CAT:
El CAT sempre ha actuat en aquests casos per principis bàsics i segons els preceptes del dret internacional, sent la nostra única motivació les víctimes i els seus familiars i l'esperança de la veritat, la responsabilidad y el "nunca más". Som conscients dels tòpics sobre la lentitud o l'efectivitat de la jurisdicció universal, que si aquests casos són merament simbòlics o el murmuri sobre quina és la veritable mesura de l'èxit en aquestes querelles tan polititzades. Tot això és soroll de fons per a nosaltres. L'única mesura de l'èxit és fer el millor perquè prevalgui la veritat i la responsabilitat penal sobre aquests crims i apartar-nos dels vents canviants de la conveniència política. La resta és fora de les nostres mans. Per tant totes les distorsions clàssiques, tòpics i especulacions de tipus polític i econòmic són part del nostre entorn però no part del nostre treball. Creiem que no fer res és l'única mesura del fracàs.
FINAL DE LA NOTA DE PREMSA
————————————————————————————————-
PRESS RELEASE BY THE COMITÈ DE SUPORT AL TÍBET (CAT)
22 març 2013
HU JINTAO DENUNCIAT PER CRIMS INTERNACIONALS AL TIBET DESPRÉS DE PERDRE IMMUNITAT DE L'ENSENYAMENT
Ahir al matí 21 de març, less than a week after Hu Jintao stepped down as China's leader and lost his immunity from prosecution, el CAT, the Fundació Casa del Tibet and the private accusation of Thubten Wangchen, va interposar una pròrroga de la demanda inicial a l'Audiència Nacional nº 2 cort.
Ara expresident de la Xina, Hu Jintao, que va deixar el càrrec el 15 de març 2013, està acusat de cometre els delictes de genocidi i de greus violacions de les Convencions de Ginebra contra el poble tibetà que jutja aquest tribunal.. Tot i la prova concloent de la seva responsabilitat directa en el cas, no va ser inclòs a la llista d'acusats fins ahir per la seva immunitat.
El document presentat es basa en proves documentals, informes pericials i declaracions ja presentades a l'Audiència Nacional nº1 i nº2 tribunals i sobre la demanda original per genocidi. Són especialment importants els dos informes d'experts més recents de la Campanya Internacional per al Tibet i la Fundació per al Dret dels Drets Humans.. L'experta internacional Kate Saunders, en ratificar l'esmentat informe davant el jutge al desembre 2012, específicament va proposar i ampliar la descripció de la cadena de comandament que existia a la República Popular de la Xina. En la seva declaració també es va referir específicament a Hu Jintao com a responsable directe de la repressió al Tibet.
Hu Jintao va ocupar l'important càrrec de secretari del Partit de la Regió Autònoma del Tibet 1988 a 1992. Durant els seus anys en aquest càrrec va supervisar i donar ordres, per reprimir violentament el poble tibetà. Què és més, aquests fets delictius van ser reconeguts i aplaudits pels dirigents del partit en una reunió del Comitè Permanent del Politburós a l'octubre 1989 en un moment en què la llei marcial al Tibet estava tenint els seus resultats més repressius.
De la mateixa manera, Hu Jintao, tal com es va denunciar en l'informe d'ICT presentat al tribunal espanyol, va formar part del nucli dels principals líders xinesos que es van reunir a Pequín el juliol 1994 al Tercer Fòrum de Treball sobre el Tibet per elaborar les polítiques destinades a un ràpid desenvolupament econòmic al Tibet tot intentant soscavar la lleialtat al Dalai Lama; i va participar com a president al juliol 2001 al Quart Fòrum de Treball sobre el Tibet, on es van consolidar polítiques similars sota l'imperatiu d'"adaptar vigorosament el budisme tibetà al socialisme".
Aquesta acusació també es basa en declaracions d'altres testimonis al jutjat central espanyol nº 1 activat 22 Abril 2009; un cas que va ser arxivat per manca de connexió nacional i absència de víctimes espanyoles – dues raons molt controvertides que voregen la inconstitucionalitat donada la naturalesa universal de la llei – i el recurs de la qual encara està pendent de resolució pel Tribunal Constitucional.
Aquesta denúncia és una promesa solemne que l'equip del CAT va fer a les víctimes que van participar en el procés judicial com a testimonis i als nombrosos tibetans que han seguit el procés i que ens han preguntat per què no l'havíem acusat abans pel que era evident per als que van patir indescriptiblement durant Hu Jintao.´s mandat.
Conclusions del CAT:
El CAT sempre ha actuat en aquests casos judicials seguint uns principis bàsics, els preceptes del dret internacional i motivats només per les víctimes i l'esperança de la veritat, accountability and "never again" en nom de les víctimes tibetanes. Som ben conscients dels tòpics permanents de si el dret internacional és lent o ineficaç o no, que els diners són tot el que importa, que aquests casos són merament simbòlics i el rebombori de quina és la mesura de l'èxit en aquests casos molt polititzats. Tot això és soroll de fons per a nosaltres. L'única mesura de l'èxit és fer tot el possible per buscar la veritat i la responsabilitat i allunyar-se dels vents canviants de la conveniència política.. La resta està fora de les nostres mans. Així, totes les distorsions clàssiques, els tòpics o especulacions de caràcter polític i econòmic formen part del nostre entorn però no de la nostra feina. Creiem que no fer res és l'única mesura del fracàs.
FINAL A LA NOTA DE PREMSA
