En anglès a continuació
Nota de premsa del Comitè de Suport al Tibet-CAT
EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS SEPULTA LA JUSTÍCIA UNIVERSAL PEL TIBET
Crònica duna impunitat
15 Gener 2021
Del 15 aniversari de l'admissió tràmit de la querella del Tibet al funeral per la seva defunció en només uns dies.
La Secretaria del Tribunal Europeu de Drets Humans (Tedh) acaba de comunicar la inadmissió de les demandes del cas Tibet. Aquesta Decisió adoptada pel Tribunal per un únic jutge, datada el 17 de desembre de 2020 “és definitiva i no pot ser objecte de cap recurs”. Amb aquest veredicte, el Tribunal d'Estrasburg certifica la defunció de la justícia universal pel Tibet.
En aquest enllaç el PDF amb l'escalida resolució del TEDH.
La decisió, si bé se citen en una talla i enganxa d'un paràgraf, articles del conveni i el reglament del tribunal, no ofereix prou informació ni explica les causes concretes de la inadmissió en resposta als 30 folis d'arguments i fonaments de dret dels apel·lants del CAT.
Cronologia dels fets daquesta crònica de la impunitat:
- Al juliol de 2005 es van denunciar davant de l'Audiència Nacional espanyola desenes de casos de tortures, desaparicions forçades, assassinats, matances de tibetans a mans de l'Exèrcit i forces de xineses
- El 10 de gener de 2006 per unanimitat tres jutges d'aquest tribunal admetien a tràmit la querella estimant prima faciae que s'havia comès un genocidi al Tibet
- Durant 8 anys desenes de víctimes tibetanes, testimonis directes, experts, juristes i representants de diferents organitzacions de drets humans van aportar el seu testimoniatge i prova dels fets denunciats
- Com a resultat d'aquesta investigació judicial 18 de novembre de 2013, els tres jutges de la secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, per unanimitat, van dictar ordres d'arrest internacional contra autoritats del Partit Comunista Xinès, com els anteriors presidents Hu Jintao (en tràmit), Jiang Zemin, o el seu anterior Primer Ministre, Li Peng, en “deduir l'existència d'indicis en la participació” dels crims internacionals denunciats.
- Dies després, representants del Partit Comunista Xinès es van desplaçar al Congrés dels Diputats a Madrid per exigir l'arxiu de la querella i el Govern espanyol. El Govern espanyol es va agenollar davant les autoritats de Beijing i el parlament aprovava la derogació de facto de la justícia universal que va entrar en vigor el 14 de març de 2014. La raó pública adduïda per a aquesta reforma legal segons el ministre d'Afers Exteriors va ser: mantenir les bones relacions econòmiques i comercials amb la Xina, inclòs el 20 del deute espanyol a mans d'aquest país.
- Tres dies després el 17 de març, el jutge investigador de la causa, sol·licita que el fiscal informi sobre aquesta nova situació per procedir a l'arxiu del cas Tibet.
- Des de llavors, han transcorregut més de set anys d'apel·lacions, en què ni l'Audiència Nacional, ni el Tribunal Suprem, ni el Tribunal Constitucional a Espanya i ni ara el Tribunal d'Estrasburg han posat cap objecció jurídica a aquesta reforma legislativa imposada pel Partit Comunista Xinès. Ni una sola.
José Elías Esteve Moltó, el advocat investigador autor de les querelles i professor de Dret Internacional de la Universitat de València, davant aquests fets ha plantejat aquestes preguntes: "Siendo así, ¿On queden els valors i els principis i de protecció dels drets humans de les suposades democràcies occidentals i de les seves institucions? ¿Cap on es dirigeixen les democràcies si deixen de banda els seus principis fundacionals? Si els Estats de Dret amb totes les seves institucions no són capaços de resistir els embats i xantatges del Partit Comunista Xinès, ¿cap a quin futur incert estan conduint a la ciutadania?
José Elías ha afegit: “Els canvis legislatius com el de la justícia universal a Espanya i Resolucions com la d'Estrasburg condueixen a la desconfiança a les nostres institucions que han de protegir els nostres drets fonamentals; i precisament, aquesta desconfiança és el brou de cultiu que alimenta populismes que creixen de manera descontrolada per tots els països del món. I mentrestant, molts se sorprenen daquests moviments que no són més que els efectes duna crisi de valors i principis."
Alan Cantos, director del Comitè de Suport al Tibet -CAT, principals querellants del cas ha declarat: “Una porta s'ha tancat, però la “lluita pels drets” ha de continuar i altres portes s'han d'obrir en altres fòrums judicials, en altres països on encara no hagin arribat els llargs tentacles de les pressions polítiques i amenaces econòmiques de la Xina i d'altres països poderosos i encara mantinguin viva la Jurisdicció Universal als seus tribunals. És important, en aquesta continuïtat necessària per a la Jurisdicció Universal a Espanya, que atès que aquest arxiu ha estat per causes processals, si s'aconsegueix modificar la llei de JU actualment castrada, i se suprimeixen els obstacles actuals, el cas del Tibet i tant de bo altres arxivats, es podrien reobrir.
Nima Binara, un prestigiós advocat tibetà, ho va resumir a la perfecció, poc abans de conèixer-se la notícia del TEDH: “Va ser una querella pionera. Va fer història, i això mai no ho podrà esborrar el desencertat canvi posterior a la llei espanyola. Un tribunal nacional independent va declarar un cas prima facie que la Xina havia comès genocidi al Tibet, Hu Jintao va ser imputat personalment per genocidi al Tibet, i es van emetre ordres internacionals d'arrest contra Jiang Zemin i Li Peng. Això va constituir un testament a la valentia de les víctimes que van testificar.”
Manuel Ollé Sesé, advocat de l'equip legal del CAT i professor de Dret Penal Internacional de la Universitat Complutense de Madrid ens ha comunicat aquesta reflexió: Un cop més s'esfuma l'esperança que la dignitat de les víctimes tibetanes sigui restaurada, en veure's desposseïdes del seu dret humà a l'accés a la justícia. És hora que els Estats acceptin una vegada i sense tebies totes les obligacions que li imposa el dret internacional en la persecució dels crims internacionals més greus.. Cada vegada es tanca en fals un cas com el del Tibet la justícia a tota la comunitat internacional se'n ressent.
Maite Parejo Sousa, advocada internacional de l'equip legal del CAT també es va pronunciar en aquests termes: “Aquest és un nou revés per a les víctimes tibetanes que no han estat emparades ni al Tibet, ni a Espanya, ni tampoc per l'òrgan judicial que hauria de garantir els drets humans a Europa. La impunitat dels perpetradors de crims internacionals i la protecció de les víctimes segueix sent una assignatura pendent per a la comunitat internacional. S'ha perdut una batalla, però la lluita contra la impunitat d'aquestes atrocitats ha de continuar”.
Thubten Wangchen, Monjo budista, tibetà espanyol, víctima i testimoni, acusació particular a la querella i director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona ha declarat aquesta tarda: "Es decepcionante que el Tribunal de Estrasburgo, el màxim òrgan dels drets humans a Europa, elimini qualsevol possibilitat de jutjar el genocidi tibetà i ni tan sols argumenti aquest rebuig als demandants. La resposta ha estat “un no perquè no”. Això és un cop dur a la memòria dels que ja han mort, també als tibetans que han sobreviscut a les tortures del govern xinès i confiaven que es faria justícia. Europa ens ha fallat, Espanya ens ha fallat, però el poble tibetà és resilient i no es rendeix mai. Els exiliats tibetans som els únics que podem donar veu als nostres germans oprimits dins la Xina. Buscarem alternatives fora d'Europa perquè jutgin els genocides i els torturadors xinesos. Confiem que la veritat vencerà i estem segurs que en uns anys el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg s'avergonyirà d'aquesta sentència”.
Final de la Nota de premsa.
Press release by Comitè de Suport al Tibet-CAT
EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS ENTERRERA LA JUSTÍCIA UNIVERSAL PER AL TIBET
Una saga d'impunitat
15 gener 2021
Des del 15è aniversari de l'admissió de la demanda per genocidi al Tibet fins al seu funeral en pocs dies.
El secretari del Tribunal Europeu de Drets Humans (CEDH) acaba d'anunciar la desestimació de les demandes pel cas del Tibet. L'adopció per part del Tribunal d'una decisió presa per un jutge únic el 17 desembre 2020, "és definitiva i no pot ser objecte de recurs". Amb aquest veredicte, el Tribunal d'Estrasburg certifica la mort de la justícia universal per al Tibet.
En aquest enllaç el fitxer PDF amb la minsa resolució del TEDH.
Tot i que la carta de rebuig cita alguns articles de la convenció i les regulacions del tribunal en un paràgraf d'abreviar i enganxar, la decisió no ofereix prou informació i tampoc explica les causes concretes de la inadmissió com a resposta de 30 pàgines d'arguments i fonaments de dret oferts pels demandants del CAT.
Cronologia dels fets en aquesta saga de la impunitat:
- Al juliol 2005 desenes de casos de tortura, desaparicions forçades, Els assassinats i assassinats de tibetans a mans de les forces xineses i de l'exèrcit xinès van ser denunciats a l'Audiència Nacional (Jutjat Especial d'Instrucció d'Espanya).
- Encès 10 gener 2006 tres jutges d'aquell tribunal van acceptar per unanimitat la demanda, considerant prima faciae que s'havia comès un genocidi al Tibet.
- Durant vuit anys, desenes de víctimes tibetanes, testimonis oculars, experts, juristes i representants de diferents organitzacions de drets humans van presentar els seus testimonis i proves dels fets denunciats.
- Com a resultat d'aquesta investigació judicial, activat 18 novembre 2013 els tres jutges de la Secció Penal de l'Audiència Nacional 3 va decidir per unanimitat emetre ordres de detenció internacionals contra líders del Partit Comunista Xinès, incloent els expresidents Hu Jintao (en procés) i Jiang Zemin, i l'ex primer ministre Li Peng, després de “deduir l'existència d'indicis de la seva participació” en els crims internacionals denunciats.
- Dies després, representants del Partit Comunista Xinès van acudir al Parlament espanyol a Madrid per demanar el tancament de la demanda. El govern espanyol va doblegar el genoll davant les autoritats de Pequín, i el Parlament espanyol va aprovar la revocació de facto de la justícia universal, que es va convertir en llei 14 març 2014.
- Segons el Ministeri d'Afers Exteriors, el motiu oficial donat per a aquesta reforma legal va ser: mantenir bones relacions econòmiques i comercials amb la Xina, que incloïa 20% del deute nacional d'Espanya està en mans xineses.
- Tres dies després, activat 17 març, el jutge que instrueix el cas va demanar a la fiscalia que aclareixi aquesta nova situació, per tal de procedir a tancar el cas del Tibet.
Des d'aleshores han passat més de set anys d'apel·lacions, en el qual ni el Tribunal Especial d'Espanya (Audiència Nacional), ni el Tribunal Suprem ni el Tribunal Constitucional ni ara el Tribunal d'Estrasburg han presentat cap objecció legal a aquesta reforma legislativa imposada pel Partit Comunista Xinès.. Ni un sol.
José Elía Esteve Moltó, davant d'aquestes notícies i fets, ha declarat l'advocat investigador autor de les demandes del Tibet i professor de Dret Internacional de la Universitat de València: "On són, doncs, els valors i principis i la protecció dels drets humans de les anomenades democràcies occidentals i les seves institucions?? Cap a on van aquestes democràcies si ignoren els seus principis bàsics? Si l'estat de dret, amb totes les seves institucions, és incapaç de resistir els enfrontaments i el xantatge del Partit Comunista Xinès, cap a quin futur incert està portant els seus ciutadans?
va afegir Joseph Elijah: “Canvis en legislació com la de justícia universal a Espanya, i sentències judicials com la del Tribunal d'Estrasburg, conduir a la desconfiança en les nostres institucions que haurien de protegir els nostres drets fonamentals; i és precisament aquesta desconfiança la que s'ha convertit en el caldo de cultiu dels populismes que s'escampen com la pólvora per tot el món.. Mentrestant, molta gent expressa sorpresa davant aquests moviments, que no són més que el resultat d'una crisi de valors i principis.
Alan Cantos, Director of the Comitè de Suport al Tibet – CAT, Els principals demandants del cas es van pronunciar ahir: "S'ha tancat una porta, sinó la “lluita pels drets humans” han de continuar i s'han d'obrir altres portes en altres fòrums judicials d'altres països on els llargs tentacles de pressió política i amenaces econòmiques de la Xina encara no han arribat i mantenen la seva jurisdicció universal. (UJ) lleis vives als seus tribunals.
I el més important, en aquesta continuïtat necessària per a UJ a Espanya i tenint en compte que aquesta prestatgeria es devia a causes processals, si la llei UJ a Espanya, actualment castrada, canvia i s'eliminen els obstacles actuals, el cas del Tibet es podria reobrir, i esperem que molts altres casos s'arxuldin per l'efecte dòmino”.
Nima Binara, un prestigiós advocat tibetà, ho va resumir prefectivament poc abans que es coneguessin les notícies del TEDH: "This was a ground-breaking lawsuit. Va fer història, i el lamentable canvi posterior a la llei espanyola mai ho esborrarà. Un tribunal nacional independent va trobar un cas prima facie que la Xina havia comès genocidi al Tibet, Hu Jintao va ser acusat personalment de genocidi al Tibet, i es van emetre ordres de detenció internacionals contra Jiang Zemin i Li Peng. Això va ser un testimoni de la valentia de les víctimes que van declarar."
Manuel Ollé Sesé, advocat de l'equip jurídic del CAT, i professor de Dret Penal Internacional a la Universitat Complutense de Madrid: "Esperança en la restauració de les víctimes tibetanes’ la dignitat torna a desaparèixer, ja que es veuen privats del seu dret humà a accedir a la justícia. És hora que els Estats acceptin plenament d'una vegada per totes i sense dubtar-ho totes les obligacions imposades pel dret internacional en la persecució dels crims internacionals més greus.. Cada cop es tanca falsament un cas com el del Tibet, la justícia està debilitat en tota la comunitat internacional.”
Maite Parejo Sousa, advocat internacional a l'equip jurídic del CAT: "Aquest és un nou contratemps per a les víctimes tibetanes, que no han trobat [legal] protecció al Tibet o a Espanya, o en l'òrgan judicial que hauria de garantir els drets humans a Europa. La impunitat dels autors de crims internacionals, i la protecció de les víctimes d'aquests crims continua sent un assumpte no resolt per a la comunitat internacional. La batalla s'ha perdut, però la lluita contra la impunitat per aquestes atrocitats ha de continuar.”
Thubten Wangchen, és un monjo budista, Tibetà espanyola, víctima i testimoni, fiscal particular en la demanda, and director of the Fundació Casa del Tibet a Barcelona co-plaintiffs in the case: "És decebedor que el Tribunal d'Estrasburg, El màxim òrgan europeu de drets humans, hauria d'eliminar qualsevol possibilitat de jutjar el genocidi al Tibet, i ni tan sols explicar tal acomiadament als demandants. La seva resposta ha estat: “No, perquè ho dic jo.” Aquest és un dur cop per a la memòria dels que ja han mort, i també als tibetans que han sobreviscut a la tortura a mans del govern xinès, i que tenia fe que es faria justícia. Europa ens ha fallat, Espanya ens ha fallat, però el poble tibetà és resistent i mai es rendirà. Nosaltres, els tibetans a l'exili, som les úniques persones que poden donar veu als nostres germans oprimits a la Xina. Buscarem alternatives fora d'Europa per jutjar els torturadors i autors del genocidi xinesos. Tenim fe que la veritat triomfarà, i estem segurs que d'aquí a uns anys el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg s'avergonyeix d'aquest veredicte.”
Fi de la nota de premsa.
