Pequín, 28 oct (EFE).- Les autoritats xineses han posat en llibertat el veterà monjo budista Jigme Guri, un dels tibetans més destacats per les seves crítiques obertes a les polítiques de Pequín al Tibet, tras cinco años de prisión por "incitar al separatismo", confirmaron hoy a Efe desde la organización "Free Tibet".
El monjo, d'uns 50 anys d'edat, va ser posat en llibertat la nit de dimecres passat en una presó de la província xinesa Gansu (nord-oest), i va ser acompanyat fins a la seva localitat natal per la policia secreta, van necessitar des de l'ONG en defensa d'aquesta comunitat.
Jigme Guri, también conocido como "Labrang Jigme" o "Jigme Gyatso", va ser alliberat dos mesos després que complís la seva condemna, si bé les autoritats el van amenaçar amb represàlies si publicava alguna fotografia o vídeo i van prohibir a la família que celebrés una cerimònia de benvinguda d'acord amb les tradicions tibetanes, informen organitzacions d'aquesta minoria a l'exili.
El religiós formava part del monestir de Labrang, un dels centres més importants del budisme tibetà.
"El monasterio de Labrang fue uno de los puntos clave donde los monjes budistas tibetanos participaron en protestas contra las nefastas políticas de China en el Tíbet", va explicar a Efe Tsering Passang, president de la comunitat tibetana al Regne Unit.
Labrang va ser un dels enclavaments on es van estendre les greus manifestacions contra Pequín que van començar a Lhasa (capital del Tibet) a 2008.
Tot i que el representant de la comunitat tibetana va manifestar la seva alegria per l'alliberament del monjo, consideró que "las autoridades chinas nunca deberían haberle encarcelado por ejercer un derecho humano básico" com és la llibertat d'expressió.
Des del 2006, Jigme Guri ha sufrido cuatro arrestos acusado de llevar a cabo "actividades separatistas", la primera a 2006 en tornar a la Xina després d'assistir a una cerimònia del dalai-lama a l'Índia.
Després d'una d'aquestes detencions, que es va prolongar 42 dies sense que s'arribessin a presentar càrrecs en contra, el monjo va denunciar en un vídeo publicat a internet que havia patit tortures i va criticar la repressió de les autoritats en àrees tibetanes.
"La forma en la que reprimen y matan a tibetanos (…) em va deixar atònit. Dient-nos que els tibetans podem ser assassinats i els nostres cossos sense vida llençats a les escombraries i ningú tindria per què assabentar-se'n… No ens tracten ni tan sols com (tractarien) a perros o a cerdos", va denunciar el monjo, condemnat després d'un judici en què va estar representat per advocats imposats pel Govern.
Según desveló un informe la organización defensora de derechos humanos "Human Rights Watch" (HRW) aquest any, la repressió del Govern xinès a àrees tibetanes s'ha estès de les ciutats a zones rurals i la majoria de les víctimes d'aquesta persecució ja no són monjos, però cantants, escriptors o ciutadans vinculats a la defensa del medi ambient.
Segons HRW, L'Executiu ha imposat una vigilància i un control sense precedents a les zones rurals i els pobles petits, fet que ha provocat una espiral de detencions i protestes mai vista fins ara en aquests enclavaments, on gairebé el 80 per cent dels tibetans. EFE
