20/09/2016
Anàlisi – Rafael Cañas
Lhasa (Xina), 20 set (EFE).- Les autoritats xineses esgrimeixen el progrés econòmic del Tibet, esperonat per una autèntica explosió del turisme, com a argument per justificar de cara a l'exterior la seva política al Tibet, l'aïllada regió del sud-oest de la Xina.
El viatge recent d'un grup de corresponsals estrangers (entre els que estava Efe, que no va poder entrar al Tibet durant deu anys) que van organitzar les autoritats ha mostrat l'indubtable avenç econòmic, però també la progressiva implantació d'empreses i immigrants de la resta de la Xina.
Bajo el eslogan "verlo para creerlo", les autoritats presumeixen dels avenços en infraestructures construïdes, com 40.000 quilòmetres de carreteres, electrificació o accés a l'aigua corrent.
A més del famós tren que des de 2006 uneix Pequín amb Lhasa, les autoritats preveuen acabar en 2022 el ferrocarril entre Chengdu (capital de la província de Sichuan) i un trajecte que es podria fer en poques hores.
Pequín i el govern regional presumeixen també de la millora de tota mena d'indicadors com el PIB regional, el nombre d'hospitals, l'educació o la xarxa d'assistència social del Tibet, un lloc on els últims anys han viatjat menys periodistes estrangers que a l'hermètica Corea del Nord.
Entre els sectors econòmics més pròspers, a més del turisme, hi ha la mineria, els boscos i l'alimentari (aquest darrer recolzat en la fama d'alta qualitat dels productes i la poca contaminació de sòls i aigües, doncs l'aigua mineral tibetana és un negoci pròsper).
Els corresponsals van tenir un grau de llibertat poc habitual en els viatges de premsa dels darrers anys, doncs van poder desplaçar-se lliurement per Lhasa durant alguns breus períodes i parlar amb la població, encara que la majoria eludeix entrar a la sempre delicada relació amb la Xina.
Així, la propietària d'un saló de te tibetà en un petit atzucac explicava, gairebé avergonyida de l'interès dels estrangers, que ella y su marido llegaron a Lhasa hace seis años del campo para abrir el establecimiento y que les va "muy bien", fins i tot si el preu d'un litre de te és només 8 iuans (una mica més d'un euro).
No obstant això, les preguntes sobre temes polítics generen desconfiança o por, en una ciutat que no sembla haver oblidat els violents disturbis ètnic-religiosos de 2008.
Insistint a l'anonimat, algunes persones lamenten el creixent protagonisme del mandarí a l'educació i la vida diària o el continu assentament de persones de la resta de la Xina.
Un dels emigrants, un taxista d'ètnia han (la majoritària a la Xina), explicava que es va mudar al Tibet atret per la vida tranquil·la i els preus accessibles.
Se ven muchos "han" juntament amb persones d'ètnia tibetana, i les principals avingudes estan poblades d'oficines de grans empreses xineses i fins i tot centres comercials amb algunes botigues de marques estrangeres.
Al poble de Lulang (al és de Lhasa) se ha construido una especie de "parque Disney" d'estètica tibetana per a turistes, però els responsables regionals van admetre que la majoria dels seus treballadors i habitants no seran tibetans.
Per molts llocs de Lhasa panells lluminosos mostren eslògans oficials, especialment sobre harmonia ètnica: "aumentar la solidaridad étnica para construir una China más hermosa", deia un.
"Tíbet es un buen ejemplo de unidad étnica", va assenyalar en una reunió el vicepresident del Govern regional, Bianba Zhaxi, quien recalcó el argumento chino de que antes de la "liberación" de 1959 El Tibet vivia sota un règim de servitud feudal.
Pels grups de suport a l'exili tibetà, aquesta prosperitat amaga la progressiva marginació de la cultura tradicional, lo que "complica a los tibetanos el acceso a la educación y el empleo, mientras que al mismo tiempo el Gobierno chino incita a los chinos 'han' a asentarse en el Tíbet", assenyala Efe John Jones, un activista de Free Tibet, amb seu a Londres.
"Casi todos los miembros principales del gobierno, la policia i l'Exèrcit" están "en manos de la etnia 'han', miembros del Partido Comunista", afegeix Jones, quien recalca la región autónoma tibetana "es uno de los lugares más cerrados de la Tierra" en comunicacions i transport a l'exterior.
La relativa llibertat del viatge per aquesta restringida regió va concloure a la segona etapa, a la ciutat de Nyingchi (uns 450 quilòmetres a l'est de Lhasa), on les autoritats locals van mentir els periodistes sobre els monestirs budistes a la zona.
Els monestirs han estat en bona part el centre de la resistència espiritual tibetana contra Pequín, però tot i així abans del viatge es va prometre que se'n visitarien alguns.
No obstant això, a Nyingchi les autoritats van assegurar que no hi havia monestirs a prop, doncs el més proper estava a uns 80 quilòmetres i era inaccessible a causa de despreniments que bloquejaven l'accés.
En realitat, n'hi ha almenys un, el de Lamaling (del segle VII) a una trentena de quilòmetres. Quan un grup de periodistes del grup va intentar desplaçar-s'hi en un taxi, va ser interceptat per un cotxe patrulla de la policia i obligat a tornar a l'hotel. EFE
rcf/abc/rml
