El Gobierno pretende desarrollar la llamada "Región Autónoma del Tíbet" per convertir-lo en un pol d'atracció turística
Budistes tibetans i pelegrins donen voltes al voltant del temple de Jokhang el més important
de Lhasa. (Javier García / EFE)
El Tibet, el sostre del món i un dels llocs més verges del planeta fins fa poques dècades, és l'escenari d'un programa de desenvolupament intens per part de les autoritats xineses, que pretenen convertir la regió en un pol d'atracció turística.
Línies de ferrocarril, autopistes i blocs d'habitatges s'expandeixen a ritme frenètic per les altres ciutats tibetanes recòndides, especialment a la capital Lhasa, on històrics santuaris com el palau de Potala o el temple de Jokhang conviuen amb moderns tot terreny, antenes de telefonia mòbil o blocs d'edificis d'inspiració socialista.
Just davant del mític Potala, discorre una gran avinguda plena de cotxes mentre, a escassos metres, una pantalla gegant mostra les bombolles d'una beguda refrescant.
Aparentment aliens als anuncis lluminosos i al trànsit rodat, desenes de turistes xinesos, enfilats a un petit promontori, se hacen "selfies" davant del llegendari palau que albergava els governs del Tibet i la residència de la seva màxima figura civil i espiritual, el Dalai Lama.
El impulso del turismo es una de las prioridades de Pekín para desarrollar la llamada "Región Autónoma del Tíbet" (TAR, per les sigles en anglès) por lo que ha celebrado por cuarta vez este año en Lhasa la "Expo de Turismo y Cultura del Tíbet y de China", a qui ha convidat un reduït grup de mitjans estrangers, entre ells Efe.
"El turismo tiene un papel crítico en el desarrollo del Tíbet", va afirmar a la inauguració d'aquest fòrum el president del govern de la regió autònoma, Qi Zahla, i va anunciar que la zona espera acollir aquest any a 30 milions de turistes, la immensa majoria d'ells xinesos.
L'any passat ja van arribar 25 milions de turistes a l'altiplà tibetà -de només tres milions d'habitants- dels que només 334.000 van ser estrangers, els qui han de sortejar múltiples permisos per accedir a la regió i només ho poden fer en viatges organitzats.
Els periodistes internacionals i els diplomàtics tenen vedada l'entrada tret que viatgin convidats pel govern xinès, unes restriccions que, segons els dirigents de la TAR, s'aniran aixecant gradualment.
"El Tíbet es una de las mejores caras de la nueva China", va proclamar Zahla a la inauguració de l'expo en què també altres membres del Partit Comunista es van encarregar d'enaltir el paper que el turisme ha tingut en la millora de les condicions de vida dels tibetans.
La veritat és que l'augment del poder adquisitiu de la població xinesa després del fort creixement econòmic dels darrers anys ha multiplicat les onades de turistes nacionals a tot arreu del país i, però encara, a la majestuosa regió himalàgica annexionada per la Xina a 1951.
Segons Pequín, el turisme i el desenvolupament promogut pel Govern central han fet que el Producte Interior Brut (PIB) de la regió es multipliqués per més de mil des de llavors i que només en els últims 16 anys l'esperança de vida passés de 38 a 68 anys.
Des del 2002 s'han construït 9.000 quilòmetres d'autopistes, s'ha posat en marxa el tren Qinghai-Lhasa –el més alt del món, que va connectar per primera vegada al Tibet per via fèrria- i s'han aixecat una infinitat d'edificis d'habitatges i d'infraestructures públiques.
Als voltants de la capital tibetana, molts d'aquests polígons de vivendes es troben, no obstant això, encara buits, segons va constatar Efe.
Les autoritats xineses asseguren que aquestes llars estan subvencionades i destinades a oferir millors condicions de vida als camperols pobres tibetans.
Els partidaris de l'anomenat Govern tibetà a l'exili, encapçalat pel catorzè Dalai Lama, creuen que allotjaran nous immigrants de l'interior de la Xina, amb els quals Pequín busca augmentar la presència de l'ètnia han -la majoritària del país- per acabar fent que prevalgui sobre la tibetana.
Sigui com sigui, la presència xinesa al Tibet és ja aclaparadora. Des de les banderes vermelles i les grans imatges de líders xinesos en carrers i places fins a la preponderància del xinès mandarí sobre la llengua tibetana al comerç o als negocis.
Un gran cartell de Xi Jinping, Mao Zedong i altres dirigents presideix la gran esplanada davant del Potala, coronat per una ensenya vermella.
Una mica més enllà, un rètol en una carnisseria de carn de iac anuncia el seu gènere, com a tot arreu de Lhasa, en els dos idiomes encara, com a tot arreu també, amb el xinès en caràcters més grans.
