Confident de Mao i del Dalai Lama, va ser un rar home pont en el conflicte tibetà
A la presó, va passar nou anys sense pronunciar una sola paraula; es va limitar a cantar cançons tibetanes
Internacional | 02/04/2014
Rafael Poch
Berlín Corresponsal
FOTO: El pare de Phüntso Wangye, un dels fundadors del Partit Comunista del Tibet Arxiu
El conflicte del Tibet sol presentar-se com una lluita sense matisos entre angelicals tradicionalistes tibetans recolzats per Occident i malvats comunistes xinesos. S'ignora que hi va haver tibetans que van lluitar no només pel seu país, sinó també per la transformació radical de la seva societat, ancorada tant en una valuosa cultura tradicional com en anacronismes incompatibles amb qualsevol concepció de justícia i dret. El pare de Phüntso Wangye (noi, Provicció de Sichuan, 1922), mort diumenge a Pequín als 92 anys d'edat, va ser un d'ells.
Vaig tenir ocasió de conèixer-lo 14 de novembre de 2007 a casa del barri pekinès de Muxidi, on viuen molts ex ministres i alts funcionaris retirats. La data la retinc per la dedicatòria que em va fer de la seva biografia, “Un revolucionari tibetà”, un llibre publicat a Califòrnia a 2004 que guardo amb la seva cal·ligrafia. Amb ella em tornava gentilment el meu propi present, un exemplar de l'edició xinesa del meu llibre sobre Rússia, que incloïa la fotocòpia del capítol sobre la revolta txetxena que la censura xinesa va traduir però va ometre subtilment de l'edició per a tots els públics. Com tots els temes nacionals, aquell capítol li interessava particularment.
Conversem una bona estona, amb l'ajuda de la seva encantadora néta, però no vaig aconseguir que Bapa Phüntso em concedís una entrevista formal i publicable. El seu pensament era conegut i la seva trajectòria també. Em va preguntar sobre els temes basc i català.
Als anys quaranta del segle XX, Bapa Phüntso havia estat un dels fundadors del primer partit comunista del regne de l'Himàlaia, independent del Partit Comunista Xinès. En aquella època va ser el traductor de La Internacional al tibetà i amagava llibres de Lenin, enterrant-los a l'hort del seu pare.
La seva posició i tenacitat el van acabar guanyant la confiança tant de Mao com del Dalai Lama. “Mentre Mao hi confiï, hi ha esperança per al Tibet”, havia dit el Dalai Lama, llavors un jovenet, a qui Bapa va acompanyar a Pequín, servint-lo de traductor. Després de 1949 va ser intèrpret de Mao i el seu conseller en assumptes tibetans. Més tard va dirigir al llarg de nou anys el govern tibetà sota l'ègida de Pequín. Bapa Phüntso pretenia, per entendre'ns, una síntesi entre Mao i el Dalai Lama, entre la modernització i la reforma social per una banda, i la cultura i la identitat nacional de l'altre.
Allò va resultar massa subtil per a aquells temps de Revolució Cultural, intensa guerra freda i guerrilla tibetana armada i finançada per la CIA, així que va acabar conduint-lo a la presó de Qincheng, a Pequín, durant divuit anys acusat de “nacionalisme”. Va ser després de la campanya contra els drets de 1958, un any abans de la fugida del Dalai Lama a Índia.
“Durant els primers nou anys de presó, no vaig aconseguir que em formulessin l'acusació que tenien contra mi, quan al final ho van fer, vaig somriure i els vaig dir; “poden matar-me si volen, però no els diré res més”. En els nou anys següents de presó en solitari es va limitar a cantar cançons tradicionals tibetanes, sense pronunciar una sola paraula. “Després de la meva posada en llibertat, vaig trigar dos anys a recuperar la veu”, em va dir.
Rehabilitat a 1978, el líder comunista tibetà va ser vicedirector del Comitè de Nacionalitats de l'Assemblea Nacional Popular de la Xina. Bapa Phüntso no va deixar mai de criticar el flux de colons xinesos cap a Tibet. “Si això segueix així, en uns anys l'única cosa que quedarà de tibetà a Lhasa serà el Potala”. No estava molt errat. Fins al final dels seus dies, va propugnar un pacte de Pequín amb el Dalai Lama, de qui deia que era “la clau de la qüestió del Tibet”. En dues cartes adreçades als màxims dirigents xinesos va demanar obertament el retorn del Dalai Lama. Per tot això, la seva mort vol dir la desaparició d'un pont.
“Va ser un home honest i sincer que va mostrar que es pot ser un genuí comunista i alhora estar orgullós de la identitat tibetana”, ha dit el Dalai Lama en una nota divulgada amb motiu de la mort de Bapa Phüntso Wangye.
Notícies relacionades
- Entre Mao i el Dalai
- HRW denuncia que el Nepal cedeix a la pressió de la Xina contra els tibetans
- Mor als 92 anys Phuntsok Wangyal, fundador del Partit Comunista Tibetà
- Premi Pritzker 2014 per a Shigeru Ban, l'arquitecte humanitari
- Michelle Obama arriba a Pequín per intentar llimar asprors amb la Xina




