ESCRITURA
10/12/2018
Jèssica Martorell
Pequín, 10 dic (EFE).- Els països de majoria musulmana han optat pel silenci davant la repressió que pateixen les minories musulmanes a la Xina a canvi de mantenir els multimilionaris llaços que els uneixen al gegant asiàtic, que ha detenido en sus centros de "reeducación" a Xinjiang a prop d'un milió de musulmans.
Mentre el món musulmà mira cap a una altra banda, Occident abandera la denúncia internacional davant aquesta persecució religiosa, una de les pitjors violacions dels drets humans del Govern de Xi Jinping, que insisteix que aquestes acusacions són fruit d'una conspiració occidental.
"El silencio de los estados no occidentales está ayudando a China a justificar que son críticas con un sentimiento 'antichino' fruto de los prejuicios de Occidente", explica a Efe Peter Irwin, del Congrés Mundial Uigur, que reuneix a l'exili membres d'aquesta minoria ètnica de religió musulmana que habita principalment a Xinjiang, al nord-oest de la Xina.
La clau per entendre aquest silenci, que contrasta amb altres denúncies públiques durant la persecució contra la minoria musulmana rohinyà a Birmània, són els interessos econòmics i geoestratègics que la Xina potencia amb l'Orient Mitjà en els últims anys i que l'han convertit en el segon soci de la regió.
La investigadora de Human Rights Watch (HRW) Maya Wang apunta concretament a la iniciativa coneguda com Les Noves Rutes de la Seda, l'ambiciós projecte xinès amb què Xi busca promoure les relacions amb aquest bloc geogràfic a cop de multimilionaris préstecs.
"Denunciar violaciones de derechos humanos no es fácil y menos cuando afecta a una potencia como China", va comentar Wang, una cuestión que se agrava debido a que "muchos de esos países tampoco respetan los derechos humanos" als seus territoris.
Només Turquia es va atrevir a criticar públicament Pequín durant l'Examen Periòdic Universal del Comitè de Drets Humans de l'ONU celebrat el mes passat a Ginebra, on la resta de països musulmans van lloar els èxits en la lluita contra la pobresa o la contaminació, sense esmentar la repressió a Xinjiang.
Igual que altres representants occidentals al Comitè, la portavoz turca manifestó "la creciente preocupación con las prácticas administrativas que incluyen restricciones en derechos y libertades básicas como el internamiento de individuos sin base legal".
Va sorprendre la reserva de Kazakhstan, soci clau de la Xina a les Noves Rutes de la Seda, malgrat que ciutadans amb ascendència en aquest país estan retinguts -sense haver comès cap delicte- en aquests camps on exdetinguts i organitzacions de drets humans denuncien tortures, rentats de cervell i morts sota custòdia.
Jèssica Martorell
Pequín, 10 dic (EFE).- Els països de majoria musulmana han optat pel silenci davant la repressió que pateixen les minories musulmanes a la Xina a canvi de mantenir els multimilionaris llaços que els uneixen al gegant asiàtic, que ha detenido en sus centros de "reeducación" a Xinjiang a prop d'un milió de musulmans.
Mentre el món musulmà mira cap a una altra banda, Occident abandera la denúncia internacional davant aquesta persecució religiosa, una de les pitjors violacions dels drets humans del Govern de Xi Jinping, que insisteix que aquestes acusacions són fruit d'una conspiració occidental.
"El silencio de los estados no occidentales está ayudando a China a justificar que son críticas con un sentimiento 'antichino' fruto de los prejuicios de Occidente", explica a Efe Peter Irwin, del Congrés Mundial Uigur, que reuneix a l'exili membres d'aquesta minoria ètnica de religió musulmana que habita principalment a Xinjiang, al nord-oest de la Xina.
La clau per entendre aquest silenci, que contrasta amb altres denúncies públiques durant la persecució contra la minoria musulmana rohinyà a Birmània, són els interessos econòmics i geoestratègics que la Xina potencia amb l'Orient Mitjà en els últims anys i que l'han convertit en el segon soci de la regió.
La investigadora de Human Rights Watch (HRW) Maya Wang apunta concretament a la iniciativa coneguda com Les Noves Rutes de la Seda, l'ambiciós projecte xinès amb què Xi busca promoure les relacions amb aquest bloc geogràfic a cop de multimilionaris préstecs.
"Denunciar violaciones de derechos humanos no es fácil y menos cuando afecta a una potencia como China", va comentar Wang, una cuestión que se agrava debido a que "muchos de esos países tampoco respetan los derechos humanos" als seus territoris.
Només Turquia es va atrevir a criticar públicament Pequín durant l'Examen Periòdic Universal del Comitè de Drets Humans de l'ONU celebrat el mes passat a Ginebra, on la resta de països musulmans van lloar els èxits en la lluita contra la pobresa o la contaminació, sense esmentar la repressió a Xinjiang.
Igual que altres representants occidentals al Comitè, la portavoz turca manifestó "la creciente preocupación con las prácticas administrativas que incluyen restricciones en derechos y libertades básicas como el internamiento de individuos sin base legal".
Va sorprendre la reserva de Kazakhstan, soci clau de la Xina a les Noves Rutes de la Seda, malgrat que ciutadans amb ascendència en aquest país estan retinguts -sense haver comès cap delicte- en aquests camps on exdetinguts i organitzacions de drets humans denuncien tortures, rentats de cervell i morts sota custòdia.
"El caso de Kazajistán es muy llamativo", va assegurar Wang, que també destaca que l'Organització per a la Cooperació Islàmica (OIC, en anglès) no s'ha pronunciat públicament sobre aquests centres d'internament, que según el Gobierno son "de formación profesional".
"Ayudaría si alzaran la voz conjuntamente", ànec, i recorda que la Xina interroga arbitràriament aquells que mantenen algun tipus d'enllaç amb més d'una vintena de països que integren l'OIC sota l'empara de la polèmica lluita contra el terrorisme.
Preguntats per Efe sobre les violacions que es produeixen a Xinjiang, ni l'OIC ni les ambaixades a la Xina de Turquia, Kazakhstan i Malàisia van voler fer cap comentari.
"Estos países no tienen ningún incentivo para realizar una declaración pública", conte de fades, ya que "los intereses económicos tienden a ser primordiales".
El comerç bilateral de la Xina amb l'Orient Mitjà ha passat dels 36.700 milions de dòlars en 2004 als 191.352 milions en 2017, el que suposa un increment anual del 11,9 %. Al 2017, la inversió directa xinesa en aquests països es va situar als 1.260 milions de dòlars.
Darrere del silenci del Pakistan, per exemple, podria estar el multimilionari Corredor Econòmic Xina-Pakistan (CPEC), ruta comercial que proporcionarà al gegant asiàtic una porta al mar Aràbic per al trànsit de mercaderies.
Aràbia Saudita o Iran tampoc no estan disposats a danyar les seves relacions amb Pequín i posar en risc les seves exportacions de petroli, ni Malàisia a perdre la principal font d'inversió estrangera.
Mentrestant, amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, la Unió Europea ha tornat a denunciar les detencions massives, la manca de llibertat religiosa i la intimidació que pateixen les minories musulmanes a Xinjiang. EFE
