"El budismo tibetano no depende de una sola persona", diu el líder espiritual d´aquesta institució
Internacional | 09/09/2014 – 00:00h | Última actualització: 09/09/2014 – 10:05h
El dalai-lama no considera necessari tenir successor Ap
El Dalai Lama, Líder espiritual dels budistes tibetans, considera que ell hauria de ser el darrer líder a encapçalar aquesta antiga tradició religiosa, i que per tant no veu necessari que hi hagi un nou dalai lama que li succeeixi a la seva mort, segons va afirmar en una entrevista publicada abans-d'ahir al dominical alemany Welt am Sonntag. "La institución del dalái lama tenía importancia a causa de su poder político, y eso ya no existe hoy", diu Tenzin Gyatso, de 79 anys, que al 2011 va renunciar a aquest poder -que era ja simbòlic- en jubilar-se.
"Así terminan casi quinientos años de la tradición del dalái lama, i això passa voluntàriament -raona a l'entrevista el catorzè dalai lama i premi Nobel de la Pau 1989-. Les persones que pensen en termes polítics s'han d'adonar que, en conseqüència, aquesta institució del dalai-lama existent durant 450 años ha tenido ya su momento". Tenzin Gyatso insisteix així en una qüestió que havia abordat en ocasions anteriors. A la seva web oficial, a l'apartat de preguntes i respostes, està penjat fa temps el següent: "Personalmente, considero que la institución del dalái lama ya ha cumplido su propósito".
A l'entrevista concedida a Welt am Sonntag durant la seva estada a Hamburg a finals d'agost, però que va ser publicada abans-d'ahir, Tenzin Gyatso fa algunes reflexions més. "El budismo tibetano no depende de una sola persona -afirma-. Tenim una estructura organitzativa molt bona, con monjes y estudiosos muy bien instruidos". També afegeix: "Esta tradición puede ahora detenerse con el decimocuarto dalái lama, que és molt popular. Si hi hagués un quinzè dalai lama i fos una vergonya per al lloc, la institución se vería ridiculizada", djjo rient.
Xina governa Tibet des 1951, un any després d'haver envaït el país, del qual el Dalai Lama va acabar fugint després que a 1959 fos sufocat un aixecament antixinès a Lhasa. Tot i que Tenzin Gyatso va abandonar el seu paper polític al 2011, en realitat ja es considerava a si mateix menys rellevant en aquesta funció des que en el 2001 va ser elegit per primera vegada un primer ministre del Govern tibetà a l'exili.
Pels tibetans, el dalai Lama segueix sent un personatge de gran projecció i estima, i enutjós per a la Xina. A inicis de setembre va transcendir que Sud-àfrica -per no indisposar-se amb Pequín- li denegaria el visat per a una cimera de premis Nobel que se celebra a l'octubre, així que ell mateix ha renunciat a acudir.
En la entrevista al world on Sunday, el dalai-lama critica també el president rus, Vladimir Putin, por querer "reconstruir el Muro" amb la seva actitud a Ucraïna. Tenzin Gyatso parla també de salut i longevitat: "Según los médicos que han examinado mis condiciones físicas, arribaré a complir cent anys -afirma-. Segons els meus somnis, compliré 113 anys. Però a cent arribaré segur, creo".
