Política | 10/07/2015 – 11:30h
Pequín, 10 jul (EFE).- El Govern xinès ha respost avui a les crítiques de tercers països i organitzacions de drets humans sobre la deportació de cent musulmans d'ètnia uigur a la Xina des de Tailàndia, al defender que "no se tratan de refugiados", com diuen els crítics, sino que son "contrabandistas".
"Algunos países y fuerzas extranjeras ignoran los hechos y hablan de esos contrabandistas ilegales como si fueran refugiados, haciendo acusaciones sin ninguna base contra la cooperación entre China y Tailandia", ha manifestat avui la portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers Hua Chunying.
Preguntada en roda de premsa, Hua consideró que "se está politizando el asunto".
"Se trata de una cooperación normal entre ambos países para combatir la inmigración ilegal y el contrabando", va defensar Hua en treure importància a la deportació d'aquests ciutadans de la minoria turcomana del nord-oest de la Xina.
Les autoritats tailandeses van confirmar ahir que el grup de uigurs, que va ser detingut en territori tailandès l'any passat durant el viatge amb destinació a Turquia, va ser enviat a la Xina després de negociacions a tres bandes amb Pequín i Ankara.
Això va provocar denúncies de múltiples organitzacions com Human Rights Watch (HRW), que va alertar que els uigurs s'enfronten a la persecució a la Xina, o de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur).
"China y Tailandia descubrieron que un grupo de chinos de una minoría étnica fueron a Tailandia a través de varios canales y se quedaron de manera ilegal. Després d'una investigació conjunta, descubrimos que esas personas eran contrabandistas", va explicar Hua, qui va defensar que la lluita contra aquest tipus de delictes forma part de la legislació internacional.
Hua también comentó los ataques ocurridos en Turquía contra "tailandeses y chinos", i va assegurar que el Govern xinès està molt atent a les accions que fan Ankara per protegir ciutadans estrangers en aquest país.
La portavoz de Exteriores china consideró que todo ello se debe a "una conspiración de algunas fuerzas" per soscavar la seguretat i l'estabilitat de la Xina, al tratar de "interferir en los asuntos internos" del país asiàtic sota el pretext de la religió i els assumptes ètnics.
El Congrés Mundial Uigur, una ONG amb seu a Alemanya, ha exposat una altra versió del que ha passat en denunciar que els uigurs van haver de fugir de la repressió a la Xina.
La minoria uigur, una comunitat emparentada amb pobles de l'Àsia Central que professa la religió musulmana, viu a la regió nord-occidental de Xinjiang, un dels actuals polvorins ètnics de la Xina al costat del Tibet, on les tensions entre els uigurs i les autoritats són comunes.
Pequín acusa grups islamistes i independentistes uigurs de ser responsables de la violència, si bé portaveus d'aquesta minoria a l'exili l'atribueixen a la discriminació ,i repressió política i religiosa per part del règim.
Grups uigurs a l'exili neguen a més l'existència de grups terroristes a la regió com el Moviment del Turquestan Oriental, a qui Pequín ha atribuït la majoria d'atemptats ocorreguts tant a Xinjiang com a altres parts del país, si bé no consta que el grup els reclami.
