LA INFORMACIÓ: Una tesi amenaça les relacions entre la Xina i Espanya

Seixanta ferits per trets de la policia durant una protesta al Tibet

Una tesi doctoral posa en perill les relacions entre la Xina i Espanya. Es tracta de la investigació de José Elías, un advocat de València que fa 16 anys va començar a documentar l'abús de la Xina contra el poble tibetà.

“Hi ha proves documentades de com s'injecten als nadons un líquid perquè morin”, descriu a lainformacion.com. Aquest infanticidi és només una part de la documentació amb què va recolzar la seva investigació. Més tard, durant 7 anys ha presentat més proves sobre campanya de repressió del poble tibetà. “Aturen i torturen qualsevol persona que expressi la seva adhesió al Dalai Lama o al Budisme. Posseir una bandera tibetana suposa l'empresonament. Qualsevol protesta és reprimida de forma violenta…”, enumera.

La qüestió del Tibet es va convertir la setmana passada a primera pàgina de la premsa espanyola després de la decisió de la Audiència Nacional d'imputar el que fos fins al mes de març passat el president de la Xina, Hu Jintao, com presumpte responsable del genocidi perpetrat pel Govern comunista al Tibet i de cursar una ordre de cerca i captura de l'expresident xinès Jiang Zemin i del seu exprimer ministre Li Peng, entre altres dirigents del partit Comunista Xinès, pel genocidi al Tibet.

[T'interessa llegir: Als seus 54 anys el monjo Wangchen s'enfronta a l'imperi xinès]

¿Per què un òrgan judicial espanyol s'enfronta a la Xina?

La del Tibet és una invasió silenciosa que ja suma més de cinquanta anys en un país situat a milers de quilòmetres d'Espanya ¿per què un òrgan judicial espanyol s'enfronta al gegant asiàtic? La naturalesa de la causa rau en el principi de justícia universal pel qual s'estableix la competència de la jurisdicció espanyola per jutjar delictes de genocidi, lesa humanitat i terrorisme que es puguin cometre a l'estranger. En virtut daquest principi, així com els tractats internacionals ratificats pel Govern espanyol, moltes organitzacions i grups de defensa de drets humans han presentat les querelles davant l'Audiència Nacional, provocant crisis diplomàtiques o episodis de tensió amb països amics i aliats.

¿Aquest contenciós pot conduir a un enfrontament entre Espanya i Chinan? “Ja hi ha hagut queixes” apunta l'advocat José Elias. La cancelleria xinesa va convocar l'ambaixador d'Espanya a Pequín després de l'ordre d'una cort d'emetre ordres d'arrest contra diversos antics alts càrrecs per suposat genocidi al Tibet. Pequín va respondre de manera rotunda, mostrant el seu profund malestar. Per la seva banda, Elías ha indicat que “una decisió judicial no s'ha de veure obstaculitzada per l'executiu.”

El fet no ha passat desapercebut a la presa asiàtica. Una vinyeta, publicada al diari Taipei Times, presenta la polèmica amb una imatge d'un torero amb un capot on es llegeix Justícia Universal. Al valent torero li espera el brau animal que li explica “Et desafio, mostra'm el que tens.” Es tracta d'una petita mostra de què és capaç la Xina, país que no es cansa de repetir que no tolerarà la ingerència estrangera en els seus assumptes interns.

Elías mostra la seva satisfacció davant de l'avenç del recurs. Està convençut que el govern xinès no col·laborarà amb la justícia espanyola. Tot i així, se queda con los positivo “el reconocimiento del horror que el pueblo tibetano ha sufrido durante más de cincuenta años".