LA GACETA: “Les neurociències estan aprenent del budisme”

A TUCUMAN. “Tenir un bon mestre, no confiar en falsos gurus”,
adverteix el monjo Wangchen. LA GACETA / FOTO D'INÈS QUINTERS ORIO.

 

"Wangchen, digui'm Wangchen”, afirma Thubten Wangchen, ulls esquinçats i gairebé sempre entretancats. Ulls que semblen estar somrient sempre, encara que recordin passatges d'una vida dramàtica: nascut al Tibet, tenia tot just cinc anys quan els xinesos van envair el seu país natal i van matar la seva mare. La biografia de Wanchen explica que el pare el va portar a les cames pel gèlid Himàlaia, fins que amb ell i els seus germans (i amb altres milers de tibetans) van aconseguir creuar la frontera “El meu pare em va salvar la vida”, explica el monjo Wangcheng. Està assegut amb les cames entrecreuades, embolicat en el seu hàbit color granat i blat de moro; i els llums del centre de ioga tucumà on ha transcorregut el diàleg amb LA GACETA aprofundeixen el clima de tranquil·litat que es genera al voltant d'anys que de petit va ser captaire als carrers de l'Índia i que als 16 va poder conviure més d'una dècada amb el Dalai Lama Tenzin Gyatso al monestir on havia decidit ingressar, en la recerca d'una espiritualitat més gran. Hoy, Wangchen és el representant del Tibet al parlament Europeu (ERRATA: Thubten Wangchen no és diputat pel Tibet al Parlament Europeu, com afirma la nota original, sinó diputat per Europa al Parlament Tibetà a l'Exili de Dharamsala, Índia. NdR Fundació Casa del Tibet de Barcelona). Però és, a més, el fundador de la Casa del Tibet a Barcelona. Un enclavament, ho és, que ha esdevingut un reducte de recerca sobre els vincles entre Meditació i Neurociències. Aquesta trobada entre el budisme i les neurociències, suggereix, reflecteix la crisi d'aquest Occident desencantat que ara mira a Orient, a la recerca d'una espiritualitat més gran.

Les neurociències estan aprenent constantment del budisme i del potencial de la ment, afirma Wangchen. I afegeix que científics de la talla de Richard Davidson i Daniel Goleman han desenvolupat nombroses investigacions sobre el tema a la Casa del Tibet de Barcelona, que ell dirigeix. “Tant Davidson com Goleman són grans meditadors. Estan aprenent molt, perquè la ment humana té moltes capes, tenim molta potència. Les neurociències estan aprenent sobre budisme, i darrerament estem treballant junts”, apunta, en un tram de la xerrada. De fet, Goleman, autor de “Intel·ligència emocional”, ja li ha dedicat diversos dels seus llibres a la Meditació com a mètode científic. I al lloc de la Casa del Tibet a Barcelona es pot veure com Wangchen i Davidson investiguen el cervell a través de dispositius de Ressonància magnètica, i observen que la meditació canvia la manera com les diferents regions del cervell es comuniquen entre si; i, per tant, la manera com un pensa i actua. (ERRATA:  Richard Davidson i Daniel Goleman han donat conferències a la Fundació Casa del Tibet sobre neurociència, però els seus treballs investigatius els fan als Estats Units i no a la Casa del Tibet de Barcelona ni amb Thubten Wangchen).

– ¿ Què és el budisme?
– És una filosofia de la vida quotidiana, com fer millor, com pensar millor, com viure millor el dia a dia. Ara, el budisme és la ciència de la ment. El budisme treballa la ment, ara, tots els famosos científics del món es van acostant, estan aprenent, intercanviant amb el budisme.

-¿Com explica aquest fenomen vostè?
– El món està canviant constantment. Abans hi havia més espiritualitat; però l'arribada de la tecnologia ha impulsat el desenvolupament del consum. Ara la gent té més pobresa interior, i els occidentals busquen a l'orient.

– ¿Per què aquesta cerca de l'Orient?
– Un està buscant una cosa que un no té. I això té a veure la vostra pròpia cultura, la vostra tradició. Si veiem la religió catòlica, els queda la fe, la devoció. Però Déu no ensenya als joves el perquè i el perquè. Ara, els joves volen saber si hi ha resposta al perquè i al perquè. La gent no para de buscar, busca alguna cosa que no té. La fe sola, sense ciència, no arriba en aquest moment.

– ¿Com diferenciem religió de filosofia?
– El budisme és més filosofia que religió. Buda mateix no va ensenyar religió, sinó filosofia total, com treballar el teu interior, com lluitar amb el teu enemic interior, no lluitar contra els teus veïns.

– ¿Com de fàcil és de controlar l'enemic interior?
– És més fàcil controlar l'enemic de fora que el de dins. Els humans estem cada cop més enredats, tothom està preocupat, Ara costa somriure, costa saludar.

– ¿Què diu el budisme a aquest home occidental que està perdut?
– Que cal despertar i compartir; i no només el budisme és la solució, totes les religions ens han ensenyat les mateixes qüestions essencials. La Bíblia, l'Alcorà, el Bhagavad Gita ens han ensenyat a ser bones persones, a tenir cor, a no fer mal a ningú. Meditar, i després, reflexionar. Jo em recordo a l'Índia i el Nepal pidolant fins als nou anys; jo he estat un nen captaire, i no va ser fàcil. Però la felicitat, encara que visquis en una cova, pots assolir-la amb meditació.

– ¿Encara que algú visqui sumit en la pobresa, sense tenir què menjar?
– No. Abans, el pobre ha de lliurar-se de la pobresa prou com per tenir el mínim.

– ¿On és la ciència en la meditació?
– Quan s'està meditant, la ment treballa en el perquè, al per què.

– Hi ha claus per meditar…
– Sí, n'hi ha moltes per a principiants, per a avançats, meditació caminant, visualització, amb mantres… tot depèn de cadascun. Però el principiant ha de començar pas a pas.

– ¿Es requereix mestre?
– El mestre és molt important. en solitari, no es pot. Després, quan sap, segueix sol. Sense mestre, porta més perills que beneficis. Sempre es poden equivocar, perquè no tenen prou saviesa. Un cop, una persona que buscava el camí espiritual es va trobar amb un fals guru, un fals mestre, que li va dir: “tu pots assolir el nivell alt si comences a matrar gent i aconsegueixes 1000 dits. Si ho aconsegueixes, et podràs il·luminar”. Aquesta pobra persona va començar a matar, i va acumular 999 dits, faltava un dit. Buscant, el va trobar al Buda caminant, molt content. El va trobar.. però el Buda no hi arribava. I li va dir: “no aconsegueixo el teu dit”. I el Buda li va dir: “equivocat, jo et puc donar el dit, però, ¿, per què és?. “Per arribar a una il·luminació”. ¿I quant has donat per aconseguir tant? I el Buda a poc a poc li va ensenyar.

El Dalai Lama
La mística del Tibet i la reencarnació
“Dalai Lama significa Oceà de Saviesa, un títol que ve de l'emperador mongol Gengis Khan. Més que un sacerdot, és per a nosaltres la màxima autoritat espiritual, i és també el primer ministre del poble del Tibet. Alhora, és una reencarnació. Quan la seva ànima deixa aquest cos, i agafa un altre cos. El Dalai Lama reencarna abans de morir”, va explicar el monjo Thubten Wangchen, davant d'una consulta de LA GACETA.-

 

¿Com saber qui serà el proper Dalai Lama?

– Deixa senyals; algunes vegades ho diuen verbalment: tal any moriré, però no us preocupeu, tal any tornaré, de tal poble, de tal família, de tal pare, de tal mare. Alguna vegada no ho diu, però ho deixa tot escrit, en un sobre, en un altre, i endins, més indicacions. I al final mai falla. L'actual Dalai lama té 83 anys, i està molt bé de salut (N de la R: va ser premi Nobel de la pau a 1989). Tenim precisions que el Dalai lama viurà 113 anys, però ell mateix ha dit fa poc. Ell ha somiat que viurà 113 anys. Però ha dit: “per què viure tant, si el món no fa cas al que jo dic. Cent anys viuré, sens dubte. Ara, 113 depèn, de si el món em necessita o no”.