15.02.13 – 00:14 –
BASTIDÓ DE CASTIG | DHARAMSALA.
FOTO: Chokey exigeix un compromís més gran a la comunitat internacional per resoldre el conflicte. :: Z. ALDAMA
- Considera el centenar d'immolacions contra la repressió xinesa com «una expressió extrema de patriotisme»
- Tenzin Chokey Secretària general del Congrés de la Joventut Tibetana
«El Dalai Lama és ara només un líder espiritual. Per això tenim llibertat per proposar un altre model»
«Veig les esquerdes que hi ha dins del país i recordo exemples com els de l'URSS i el Timor Oriental»
A Tenzin Chokey us aterreix accedir al vostre compte de Facebook. És la via per on li arriben les notícies de compatriotes que decideixen immolar-se en protesta per la repressió que pateix el poble tibetà a les mans de la Xina. Dimecres va rebre així la fotografia del jove que va decidir calar foc a Katmandú, Nepal, coincidint amb el centenari de la proclamació d'independència. Ja en van cent com ell des de 2009. D’ells, 83 han mort. «És una expressió extrema de patriotisme i de frustració», argumenta la secretària general del Congrés de la Joventut Tibetana (TYC). La seva és una controvertida organització política establerta a la ciutat índia de Dharamsala que, encara que venera el Dalai Lama, critica obertament la política del líder espiritual.
Conocido como la 'vía intermedia', el sistema que guia l'Autoritat Central Tibetana -el Govern que es va exiliar a Dharamsala després de l'ocupació del gegant asiàtic- busca la integración de Tíbet en China dentro de los parámetros de la Constitución que rige el país comunista y sin poner en entredicho la soberanía de Pekín sobre 'el techo del mundo'. No obstant això, el TYC considera que «després de mig segle, s'ha demostrat que aquesta via no funciona».
-Vostès advoquen per una independència sense traves.
-Sí. Crec que hi ha raons històriques i culturals de sobres per justificar el dret del Tibet a un Estat propi.
-El Dalai Lama, no obstant això, ha reiterat que l'objectiu és una «autonomia genuïna», a l'estil de Hong Kong o Macau.
-El Dalai Lama és, ara, únicament un líder espiritual. Al 2011 va decidir cedir tot el poder polític al primer ministre, Lobsang Sangay, que és elegit democràticament. Per això, ja tenim llibertat per proposar models diferents del que va encunyar ell. Nosaltres col·laborem amb el Govern, però esperem que canviï d'objectiu i sigui més ambiciós.
-A la conjuntura actual, amb una Xina cada cop més forta, ¿no creu que és una estratègia suïcida?
-De vegades penso en la força de la superpotència xinesa i desesperació, altres vegades veig les esquerdes que hi ha dins del propi país, com la corrupció i el desencís social, i recordo exemples com els de la Unió Soviètica o Timor Oriental. El nostre objectiu no és una utopia. Necessitem, això sí, major implicació de la comunitat internacional.
-Pequín els considera una organització terrorista que està incitant les immolacions en una mostra d'integrisme religiós.
-No és cert. Nosaltres no encoratgem les immolacions. No som qui per jutjar unes persones que decideixen posar fi a la seva vida abans que ho faci la Xina. I les estadístiques demostren que no són integristes sinó gent normal. Hi ha monjos, sí, però més de la meitat no tenen cap connexió amb la religió.
Fracàs de la propaganda
-¿Què els porta a calar foc?
-Hi ha dues raons principals: el rebuig total a l'ocupació xinesa, i la desesperació a què els porten els abusos que pateixen diàriament a mans de les forces de seguretat. És la seva manera de mostrar amor pel país. I la majoria són joves –alguns, plà, menors d'edat-, la mitjana és a 25 anys, un fet que demostra el fracàs de la propaganda xinesa sota la qual han crescut, que pretén convèncer els tibetans que el comunisme els ha alliberat del feudalisme. Jo sento un dolor immens cada vegada que rebo notícies sobre una nova immolació, però comprenc les raons que hi porten i no és a la nostra mà evitar-ho. Podem discutir si funciona o no, però no sobre si està bé o malament.
-A jutjar per les crítiques i pel impacte reduït que tenen a l'estranger aquest tipus d'accions, no sembla que ajudin gaire la causa tibetana.
-No se n'ha de determinar la utilitat per l'impacte que tenen a l'exterior, sinó pel que han aconseguit al Tibet. Les immolacions han unit el poble. Abans hi havia moltes lluites internes, però ara hem fet pinya. Hi ha persones que han decidit no tornar a lluitar mai amb els de la seva pròpia ètnia per guanyar força. I és evident que el Govern xinès es troba en una posició molt incòmoda perquè perd el control. Ara els soldats no porten fusells, sinó extintors.
-Parla d'ètnia i de religió. ¿Busquen un Estat basat en aquests dos pilars? ¿Permetrien als xinesos que porten vivint temps al Tibet votar en un hipotètic referèndum d'autodeterminació?
-Per descomptat que no podrien votar. Són emigrants que Pequín envia per diluir la identitat tibetana, i ni tan sols estan a gust al Tibet. Van únicament per fer diners i marxen al cap de poc temps. No és el seu hàbitat. Creiem en un Tibet per als tibetans.
-Vostè, no obstant això, ha nascut a l'Índia i no ha trepitjat mai el Tibet. ¿Quina legitimitat creu que té, igual que un Executiu a l'exili que mai no ha estat votat pels ciutadans, per decidir el futur d'aquest territori?
-És cert que, en el sentit més estricte, el Govern a l'exili no té cap legitimitat al Tibet. Però estic segura que, si poguessin, els tibetans votarien per ell. Busquem un Estat basat en l'ètnia, i existeix en nosaltres una connexió inexplicable amb la nostra terra que ens uneix allà on estiguem.
-¿Una cosa així com el que passa amb Israel, terra promesa del judaisme?
-És una cosa que m'he preguntat moltes vegades, però crec que no, no és el mateix. Jo he crescut amb les històries que m'explicaven els meus pares i els meus avis sobre el Tibet, d'on van haver de fugir. Era la seva terra, i cada Any Nou diuen «aquest any tornarem». El que hi ha és una ocupació militar. Jo, encara que he nascut a l'Índia, no sóc índia. Ni tan sols tinc aquesta nacionalitat. Sóc tibetana. I espero inculcar aquest sentiment al meu fill.
-¿Què creu que passarà quan mori el Dalai Lama?
-Podeu suposar un punt d'inflexió important. De fet, temo que el moviment tibetà no es pugui mantenir pacífic per molt de temps. Nosaltres advoquem per la no violència, però la Xina exerceix una pressió cada cop més brutal. Ara va contra les famílies dels que s'immolen i premia els informadors. Busca enfrontar-nos en tot moment. La situació és extrema i tot té un límit.
