04/11/2016
Direcció General d’Afers Religiosos
Generalitat de Catalunya
Thubten Wangchen (Kyirong, Tibet, 1954) és monjo budista, director fundador de la Casa del Tibet a Barcelona i membre del Parlament tibetà a l'exili en representació d’Europa.
Aquest mes de novembre celebrareu el Lha Bab Düchen. Què es commemora?
Per Lha Bab Düchen se celebra que el Buda històric descendeix del paradís. Gràcies a això, el príncep Siddharta va començar a renunciar el plaer mundà, descobrí el procés d’evolució espiritual i arribà a un estat de puresa, il·luminació, Sentit taca. És una gran celebració perquè, tot meditant, el Buda arriba a superar els enganys mentals, els patiments del món.
Com se celebra a la Casa del Tibet?
A la Casa del Tibet es reuneixen cada Lluna Plena al voltant de dos centenars de persones. Fem unes pregàries, Pujes, ofrenes, etc. De fet, no tots els qui participen són budistes. S’hi congrega gent de tota mena: també vénen molts veïns, i gent gran que pateix insomni i aquí troben la calma que els permet descansar. Els mantres relaxen molt i transmeten vibracions que donen energia.
Com és que també hi vénen persones no budistes?
El budisme i la resta de religions tenen la mateixa essència: ser bona persona, fer el bé a tothom, obrir el cor. Es tracta d’un missatge comú de totes les religions. El budisme és nou a Occident i això atreu. El budisme és calma, meditació, mantra, Consciència, etc. La meditació és bona per a tothom, sigui quina sigui la teva religió, perquè el nostre interior pot evolucionar gràcies a la meditació i enriquir la teva fe.
Què més feu a la Casa del Tibet?
La Casa del Tibet no és un centre religiós i per tant hi vénen persones amb interessos molt diferents. Hi ha persones interessades en el budisme, i d’altres només en el Tibet, O a l’Artani, la cultura, la història… A Barcelona hi ha una desena d’altres centres budistes, alguns prestigiosos i d’altres de petits. Però a la Casa del Tibet cadascú hi ve a buscar alguna cosa diferent: per viatges, per fer treballs escolars, per drets humans, etc.
En aquesta seu, hi trobem moltes imatges de Buda i també d’altres divinitats. Què signifiquen les diverses divinitats? Quina relació tenen amb el Buda?
Buda i il·luminat per a beneficiar tots els éssers. Buda es manifestà als ignorants com a Buda de la saviesa, als agressius i malhumorats com a Buda de la compassió, als febles com el Buda de la força, als malalts com a Buda de la medicina, etc. Hi ha imatges per a cadascú: per a uns és molt complicada tanta diversificació mentre que per a d’altres és una gran riquesa: cadascú és diferent!
El Dalai Lama també ha ajudat que el budisme tingui bona premsa.
Tenim sort amb el Dalai Lama i el seu missatge de pau, que defensa arreu l’harmonització de totes les religions. Ell sempre recorda que ningú no s’ha de convertir al budisme, sinó que convé aprendre del budisme per millorar la pròpia persona, la pròpia fe, la pròpia identitat. El Dalai Lama fa simpàtic el budisme perquè no el presenta en conflicte amb cap creença, sinó que enriqueix la fe de cadascú.
Com ha canviat el budisme amb la seva arribada a Europa?
L’essència del budisme no pot canviar, però en canvi hi ha joves mestres europeus que saben transmetre millor aquesta essència a la mentalitat europea. Al Tibet i a Mongòlia tenim una manera d’ensenyar més ortodoxa que costa molt d’entendre aquí i que no interessa gaire. Allà no hi ha la vostra mentalitat científica que us fa preguntar tant què és, com funciona, perquè serveix. En canvi, aquí no s’accepta només fe i convicció.
Quins reptes afronta el budisme a Catalunya?
El budisme té un bon futur a Catalunya. No fem proselitisme i no pretenem convertir adeptes. Qui vulgui aprendre, endavant. I qui abandoni aquest camí, prou que li servirà el que hagi après. Tenim el perill dels qui es presenten com a mestres, però no tenen prou qualificació i s’aprofiten del bon nom del budisme. Al final, s’acaba descobrint el fons i quina saviesa allibera, treu el patiment, etc. Cal parlar bé a tothom, fer el bé a tothom i pensar bé a tothom. Cal controlar la ment, calmar-la i enviar un desig per arribar al nirvana, però no pensant en tu, sinó pensant en la resta, que tu ets únic però la resta és infinita.
Hi ha lames i monjos budistes catalans?
Sí, que n’hi ha, tant lames com monjos i monges. Però no és tan important el fet de ser monjo com l’actitud, d’educar, per ajudar, viure amb harmonia. Si no es duu a terme correctament la pràctica, no és tan important ser monjo o laic.
Quina és la principal dificultat que troben els catalans que s’apropen al budisme?
La falta de constància i la continuïtat. N’hi ha molts que després d’uns mesos d’aprofundiment, hi perdem el contacte, i acaben tornant quan la seva vida passa per un moment dur. Crec que això no és exclusiu del budisme, sinó comú a totes les religions: tothom se’n recorda quan pateix. I saps què? La pròxima vida pot arribar abans que el demà! El present és el més important: no deixis la pràctica espiritual per a un altre dia.
