La cineasta Doris Liu ha investigat durant tres anys la institució cultural xinesa infiltrada a les escoles, instituts i universitats de 140 països de tot el món
En su película 'En el nombre de Confucio', projectat aquest dimecres a la Universitat de Sevilla, revela que el centre cultural suposa un risc per als drets humans i la seguretat nacional
Señala que "en apariencia parece que solo se trata del idioma y la cultura china, però darrere hi ha propaganda i rentat de cervell"
El colectivo 'Stop Instituto Confucio' reclama el tancament de les Aules Confuci a Andalusia, on donen classes sobre 4.000 alumnes de primària i secundària
Llegiu l'original: https://www.eldiario.es/andalucia/Instituto-Confucio-Caballo-Troya-Occidente_0_884712618.html
Alejandro Àvila
04/04/2019
Fotograma de 'En el nombre de Confucio' (Doris Liu)
Són el Cavall de Troia del Govern xinès. Un arma de propaganda para ganarse "las mentes y los corazones" dels joves occidentals de més de 140 països de tot el món, en una operació diplomàtica en què el gegant asiàtic inverteix milers de milions a l'any. Això és almenys el que creuen els serveis secrets del Canadà, Estats Units i altres països d'Europa: que l'Institut Confuci és una arma d'adoctrinament i espionatge del govern de la República Popular de la Xina.
También lo ven así la cineasta canadiense Doris Liu y el colectivo 'Stop Instituto Confucio', que han organitzat aquest dimarts la projecció del documental Al nom de Confuci (Doris Liu) a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla.
"En apariencia parece que solo se trata del idioma y la cultura china, però darrere hi ha propaganda i un rentat de cervell. Estoy preocupada por esto y habría que llamar la atención sobre este 'programa de cultura e idioma chino', que puede tener consecuencias a largo plazo", va dir la Liu.
L'Institut Confuci s'assembla al British Council anglès, l'Institut Cervantes espanyol o el Goethe alemany… però només aparentment. Implantat a 1.600 col·legis, instituts i universitats de més de 140 països de tot el món, no disposa d'unes dependències independents, sinó que se situa dins d'altres organismes educatius, aportant-los, a més, ajudes econòmiques.
"Las consecuencias se notarán a largo plazo, ja que és pa per avui i gana per demà. Segons els serveis secrets canadencs, esta dependencia de la financiación china mina la capacidad del propio centro para gestionarse", destaca la directora de cinema, que ha emprat tres anys a investigar, produir i fer el seu documental.
Per aquesta raó, l'Institut Confuci es troba en aquests moments al punt de mira de l'FBI i d'altres serveis d'intel·ligència occidentals: no només acaben censurant certs temes espinosos per a la Xina a les universitats on operen, com el conflicte amb el Tibet, Hong Kong, Tiananmen o els drets humans, sinó que intenten influir en els seus estudiants i espiar la comunitat.
Espies a les aules
Segons Liu, "hay espías chinos que piden a los profesores que hagan determinadas tareas de espionaje: estudiar a la diàspora xinesa, ajudar el règim a trobar gent afí i obtenir o robar investigacions que tingui aquesta universitat. Encara que de moments no tinguem prova, els serveis secrets així ho creuen, por lo que no es algo seguro para los países extranjeros".
Alguns països han començat a prendre's ja de debò el risc que suposen aquest tipus de centre, per a la llibertat dels seus ciutadans i per a la seguretat pública del país, davant la manca de transparència d'aquests centres, tal y como denuncia el colectivo 'Stop Instituto Confucio".
L'idioma, una excusa
Fernando Romeo, portaveu d'aquesta plataforma, assenyala que, amb l´excusa de l´idioma i la cultura, el govern xinès s'encarrega de finançar despeses de funcionament, professors i altre tipus de personal o material didàctic. En el cas d'Andalusia, "hay un convenio con la Junta de Andalucía, signat per l'anterior govern, perquè 3.800 alumnes estudiïn xinès com a currículum oficial. Com que són professors elegits per la Xina i que no han passat cap tipus d'oposició, es algo ilegal".
L'objectiu de la vostra organització és que s'obri una investigació i es tanquin els centres per al proper curs. Pequín i San Telmo van tancar un acord a 2015, que es renova automàticament cada cinc anys. Actualment, quasi 4.000 alumnos andaluces estudian chino "en 24 centres públics associats i 8 aules Confuci, amb 9 professors d'Aula Confucio i 17 voluntaris enviats des de la Xina que imparteixen xinès a 2.884 alumnes dins del currículum a 13 centres (hi ha un currículum específic per a educació primària i s'està elaborant per a secundària) ja 931 alumnes extracurricularment a 11 centros ".
El Tribunal Superior de Justícia de València ja va dictar sentència a 2011 contra la contractació de professors en origen. Segons l'organització, "de no finalizarse, des de la plataforma estudiarien accions legals, atès que el professorat voluntari de les Aules Confuci és seleccionat en origen pel règim xinès, de vegades amb pràctiques discriminatòries cap a determinades ideologies o creences, com els practicants de Falun Gong, práctica meditativa perseguida en China".
Al Canadà o als Estats Units, com mostra el documental, ja han trencat amb la institució xinesa, mentre les universitats de Lió o Estocolm fan el mateix a Europa. Totes les províncies andaluses compten, de moment, amb Aules Confuci.
I és això, com assenyala la pel·lícula de Doris Liu citant el filòsof xinès Confuci: "Un gobierno opresor debe ser más temido que un tigre".
