Crítica ·
El dissident xinès Chen Guangcheng denuncia que la política del president nord -americà en drets humans es rendeix als interessos de la Xina
L'activista veu l'inici d'un desvetllament democràtic al país
Complia arrest domiciliari al seu poble natal, a la província xinesa de Xandong, per haver denunciat la pràctica d'avortaments forçats a dones que violen la política del fill únic. Tot i la ceguesa, va aconseguir fugir l'abril del 2012 i refugiar-se a l'ambaixada dels Estats Units a Pequín. La crisi diplomàtica que es va obrir va acabar amb l'enviament de Chen Guangcheng i la seva família als Estats Units per estudiar amb una beca a la Universitat de Nova York. L'any passat no la hi van renovar, fet que el dissident xinès atribueix a pressions de Pequín, un punt que tant la universitat nord-americana com el govern xinès rebutgen. Chen va denunciar ahir des de Barcelona, convidat per la Casa del Tibet amb motiu de la celebració del Dia dels Drets Humans, què
“la presidència de Barack Obama perjudica seriosament els valors dels Estats Units”. Segons l'activista, la política de l'inquilí de la Casa Blanca en matèria de drets humans a la Xina és “insuficient” Jo "curterminista".
En la seva visita del mes passat a Pequín, el president dels EUA va navegar entre l'aplaudiment als avenços econòmics de la potència asiàtica i la referència inevitable al moviment prodemocràtic de Hong Kong, que feia setmanes que havia esclatat. Obama va afirmar que el seu país sempre estarà a favor d'eleccions lliures i transparents “a París, A Nova York I a Hong Kong ”. Chen considera que el mandatari es rendeix als interessos xinesos, Com França, a diferència de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que davant l'amenaça econòmica xinesa “no canvia d'actitud”. "Al final, Si es compleixen les amenaces, el perjudici econòmic seria més gran per a la Xina que per als països occidentals”, adverteix Chen.
El govern xinès tem un efecte contagi de les protestes de Hong Kong cap al Tibet i el conjunt de la Xina, un temor que ja va aparèixer amb l'adveniment de les anomenades primaveres àrabs. Justament, Chen sosté que “els xinesos s'estan despertant” i recorda que cada any hi ha 20.000 demostracions a la Xina. “A causa del major nivell de vida, els xinesos ja no busquen només poder menjar, sinó també dignitat i drets”, conclou el dissident, que dibuixa un futur democràtic per al país asiàtic.
Un altre símptoma d'aquest desvetllament, Segons Chen, és que el pressupost anual que el govern destina a l'“estabilitat social”, és a dir, a la seguretat i el control de la població, és superior al militar. El segle XXI ja no serveixen les receptes repressives del 1989: “És molt difícil utilitzar la violència contra tothom.”
