15/10/2013 | elperiodic.com
El professor José Elías Esteve, secretari de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, ha col·laborat, en la seva qualitat d'advocat investigador del Comitè de Suport al Tibet (CAT), que l'Audiència Nacional acusa l'expresident xinès Hu Jintao de genocidi al Tibet. L'IDH té previst celebrar el proper novembre un seminari sobre la situació dels drets humans al Tibet.
FOTO: El professor José Elías Esteve (centre) acompanyat pel monjo tibetà Palden Gyatso, que va quedar 33 anys a la presó després de ser detingut 1959 per liderar un grup de religiosos que van fer manifestacions de protesta contra el govern xinès; i Tanak i Jigman Sagpo, arrestat a 1960, mentre ensenya a l'escola primària de Lhasa, acusat de "corrupció de las ments dels nens amb idees reaccionàries". Al 1964 rebut un segon sentència i era tres anys de presó Sangyip per fer comentaris pel que fa a Repressió xinesa dels tibetans. Prima Jigme va ser de nou condemnat a 10 anys de presó per "propaganda contrarevolucionària" a 1970.
José Elías Esteve, Investigador IDH i actual secretari de l'institut, imparteix classes en l'àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, treball compatible amb l'exercici del dret en defensa dels drets humans a nivell internacional i, d'una manera especial, en defensa de les víctimes del genocidi al Tibet, tema en què es va basar la seva tesi doctoral.
Secció 4ª de la Sala Penal de l'Audiència Nacional en el seu auto de 9 d'octubre 2013 ha acceptat el recurs plantejat pel professor Esteve en nom del CAT i ha decidit acusar de genocidi l'expresident xinès Hu Jintao. Es pronuncia després que el jutge negués, amb el suport del fiscal, la 11 de juny 2013 la petició d'ampliació de la denúncia del CAT per carregar contra l'expresident. Ara la Sala després de la vista de l'últim recurs 29 de juliol en el seu auto admet els arguments del CAT i afegeix Hu Jintao a la llista d'acusats per genocidi, destacant tots els delictes recollits en la denúncia original i els arguments desplegats pel CAT i els codemandants Thubten Wangchen i la Fundació Casa del Tíbet., per a la seva tramitació. Els jutges de la Sala d'Apel·lacions s'enfronten a la insistència del fiscal per arxivar el cas dient que no hi ha connexió nacional, Rebutgen clarament aquesta afirmació, dient que la connexió nacional és clara per l'existència d'una víctima tibetana i denunciant de nacionalitat espanyola. (Thubten Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona) i adverteix contra aquest precedent per evitar futurs intents d'utilitzar aquest argument. El fiscal també va sol·licitar que s'arxivés el cas, invocant la competència dels tribunals xinesos, però els jutges de l'Audiència Nacional van resoldre la qüestió afirmant que no hi ha indicis "que les autoritats xineses hagin iniciat cap tipus d'investigació sobre els fets objecte de la querella".. El CAT recorda en aquest sentit que en ambdues denúncies els encausats, a través de l'ambaixada xinesa, respondieron a los jueces que no iban a colaborar en las falsas querellas en tono amenazante apuntando a las "consecuencias" si el Govern espanyol no els retirés. Conseqüències que no es van fer esperar amb un canvi normatiu que va limitar l'aplicació de la Justícia Universal a Espanya, que el CAT qualifica de "vergonyós".
El CAT considera que ha quedat provat tant per la denúncia inicial, així com les proves i testimonis realitzats i els informes pericials aportats per la Campanya Internacional pel Tibet (TIC) i Fundació Dret dels Drets Humans, que Hu Jintao és presumpte responsable dels crims internacionals comesos al Tibet, no només durant la seva etapa com a secretari general del Comitè del PCC de la Regió Autònoma del Tibet des de llavors 1988 a 1992, però també com a president de la Xina des d'aleshores 2003 "per ser la persona més alta tant del partit com del Govern". Aquesta decisió es basa, segons els jutges de la Sala, en "el registre internacional de la repressió duta a terme pels líders xinesos contra la nació tibetà i la seva població". (…) Les autoritats xineses van decidir dur a terme una sèrie d'accions conjuntes per eliminar la pròpia idiosincràsia i existència del país tibetà imposant la llei marcial., realitzant desplaçaments forçats, campanyes massives d'esterilització, tortura de dissidents i trasllats obligatoris de contingents xinesos per dominar i eliminar gradualment la població indígena del país tibetà". Això suposa, segons el CAT, un nou reconeixement i descripció dels fets qualificats de genocides. A més, es reconeix que és contra el país tibetà i contra la nació tibetà i reconeixen que aquesta acusació d'Hu Jintao arriba en el moment legal precís "un cop finalitzada la seva immunitat diplomàtica"..
Creat l'any 2005, i actualment dirigit per la professora Consuelo Ramón, Institut de Drets Humans de la Universitat de València (Idh) ha rebut la Menció d'Excel·lència del Ministeri d'Educació pel seu programa de doctorat en Drets Humans, Democràcia i justícia internacional. L'IDH obtingut a 2008 ajuda dins del programa Consolider-Ingenio 2010. L'institut forma part d'un projecte en el qual participen dotze grups de recerca de diferents universitats espanyoles., coordinat per l'Institut de Drets Humans Bartolomé de las Casas de la Universitat Carlos III de Madrid. El projecte seleccionat s'anomena 'El temps dels drets’ i el seu investigador principal ha estat el professor Gregorio Peces-Barba. Consolidar-Ingenio 2010 És el principal mitjà de finançament del Pla Nacional de Recerca Científica, Desenvolupament Tecnològic i Innovació 2008-2011 per a projectes d'alta qualitat. Va ser la primera vegada que un equip format per investigadors pertanyents a l'àmbit jurídic obtenia ajuts d'aquest tipus, adreçat majoritàriament a contextos científics allunyats de les Humanitats i les Ciències Socials.
