EL PERIÓDICO: Lobsang Sangay: «Espanya va actuar amb doble raser amb el Tibet»

Lobsang Sangay (Darjeeling, 1968), primer ministre del Govern del Tibet a l'exili i successor polític del dalai-lama des del 2011, va néixer en un assentament de refugiats de l'Índia. Va obtenir una beca Fulbright i es va doctorar en Dret a Harvard (EUA). Va ser el primer tibetà que ho va aconseguir. Al juny va llançar una campanya amb l'objectiu de promoure la reobertura del diàleg amb la Xina. Fa uns dies va ser a Barcelona.

-El Govern no persegueix la independència del Tibet, sinó una autonomia «genuïna».La nostra proposta se situa a mig camí entre la repressió i la separació. Si acaba la repressió contra els tibetans, no buscarem la secessió de la Xina. La via intermèdia és una autonomia genuïna per als tibetans dins de la Xina que satisfaci tant les aspiracions del Tibet com les condicions de la Xina, que nega la separació de la mare pàtria.

–

-¿Demanen una autonomia a l'estil occidental?-Sí, per descomptat. El nostre memoràndum per a l'autonomia genuïna detalla les 11 competències que considerem necessitats bàsiques dels tibetans. Si les implementem, tindrem una autonomia genuïna. El Govern xinès diu que ja hi ha una Regió Autònoma Tibetana, prefectures autònomes i comtats autònoms. A tot en diuen autònom, però no és així.

-¿Per què no hi ha hagut cap diàleg polític amb la Xina des del 2010?-Entre ell 2002 i el 2010 hi va haver nou rondes de contactes entre emissaris del dalai-lama i representants xinesos, però el Govern xinès va mantenir la línia dura i no va afrontar la qüestió. S'acostava un canvi de lideratge, i va coincidir amb fortes protestes al Tibet al 2007 i el 2008. Tot va influir que el diàleg acabés al gener del 2010. El govern xinès, simplement, no va saber com enfocar la qüestió tibetana i com transformar les polítiques repressives en altres de més flexibles. Des de l'exterior, seguim disposats al diàleg, quan sigui i on sigui.

-En els darrers anys s'han produït més de 130 autoimmolacions de tibetans. ¿Quin efecte ha tingut aquesta dramàtica protesta?-Entre els dirigents xinesos ha generat un cert nerviosisme, i en declaracions públiques i contactes privats em van acusar d'estar darrere aquests actes. La comunitat internacional i les organitzacions de drets humans, no obstant això, van entendre com nosaltres que es tracta d'una protesta contra l'ocupació del Tibet i la repressió dels tibetans.

-¿Què li va semblar la reforma de la llei de justícia universal promoguda pel Govern espanyol per tancar els casos per genocidi contra l?expresident Hu Jintao i altres dirigents xinesos?-De la manera com es va fer, tenint Espanya una llei com aquesta, em va semblar una actuació política de doble ras, i força decebedor. Va ser un acte més polític que humanitari, i gairebé una interferència del sistema polític a la independència judicial.

-Fa un any, la imputació de Hu a Espanya va portar esperança a la comunitat tibetana.-Va llançar un missatge que hi ha persones i països que creuen en la justícia, almenys simbòlicament. En realitat, no crec que ningú pensés que un excap d'Estat xinès podia ser jutjat fora del país. Això és pràcticament impossible, entre altres coses perquè no acostumen a viatjar a l'estranger quan es retiren. El que esperaven els tibetans era que la justícia reconegués el seu patiment i els seus drets, i aquest missatge simbòlic sí que es va enviar i va donar esperances dins i fora del Tibet.