EL PAÍS: Descontentament a l'Audiència Nacional per la retallada de la justícia universal

La decisió del Govern de posar vedat per la via ràpida a l'anomenada justícia universal abans que l'actuació dels jutges espanyols generi nous conflictes diplomàtics amb gegants com ara la Xina o els Estats Units, ha estat acollida amb irritació entre un sector dels magistrats de la Audiència Nacional. “És una barbaritat. El Govern fulmina la jurisdicció universal per una qüestió de pura conveniència”, sosté un magistrat instructor de l?Audiència després d?analitzar la iniciativa parlamentària per la qual el PP pretén la reforma exprés de la Llei Orgànica del Poder Judicial per limitar l'àmbit de la jurisdicció per a delictes comesos fora del territori espanyol. El moviment de l'Executiu de Mariano Rajoy també suscita el rebuig —tant pel fons com per les formes— bona part dels partits de l'oposició.

La reforma legislativa, d'aprovar-se, suposarà donar carpetada a gran part de les causes investigades per magistrats de l'Audiència Nacional sobre delictes de genocidi, tortures, tracta d'éssers humans o pirateria, entre altres, comeses a l'estranger, com la investigació a la cúpula del Partit Comunista Xinès pel genocidi al Tibet o el genocidi a Guatemala.

Amb caràcter general, només se salvaran de l'arxiu els procediments en què el suposat autor o la víctima siguin de nacionalitat espanyola, o aquells en què l'acció es dirigeixi contra un estranger resident a Espanya. En els casos de genocidi, lesa humanitat i desaparició forçosa, també es podrà actuar contra ciutadans forans que es trobin circumstancialment a Espanya. No obstant això, amb el nou text, per poder emprendre una investigació internacional serà necessària una querella de la fiscalia o d'un ofès, requisit inexistent fins ara. Els magistrats conserven la possibilitat d'exercir la justícia universal quan l'Estat en què van succeir els fets no pugui investigar o no vulgui aquests delictes, però serà la Sala Segona del Tribunal Suprem la que haurà de determinar si es dóna aquest desistiment de funcions.

Una magistrada consultada sosté que la reforma és una “mesura oportunista” per acontentar les autoritats xineses i preservar les relacions comercials entre els dos països. “Però el jutge el que ha de fer és atenir-se escrupolosament a la llei”, recorda. Un altre magistrat, en aquest cas instructor, medita la possibilitat de, a mesura que es vegi obligat a tancar causes, plantejar qüestions d'inconstitucionalitat en entendre que arxivar els casos suposaria incomplir els tractats internacionals que vinculen Espanya i que, segons la Constitució, formen part de l'ordenament intern.

Un tercer magistrat instructor recorda que la jurisdicció universal “no és una qüestió de jutges il·luminats ni una posició minoritària”. “Espanya ha estat històricament pionera a la jurisdicció universal ia la defensa dels drets humans, fins i tot si ens remuntem als dominics Fra Bartolomé de les Cases [protector dels indígenes a la conquesta d'Amèrica] Francisco de Vitòria. Ara Espanya és la inventora de la justícia universal moderna, que tracta de reprimir un grapat de crims que la comunitat internacional en conjunt considera especialment execrables”, afirma.

Aquest mateix instructor reconeix que en àmbits extrajudicials existeix la “sensació” que “el fet que la justícia espanyola, tan escassa de recursos, destini esforços a ficar-se en camises d'onze vares internacionals és un malbaratament innecessari”, i que això no té més fruit que guanyar conflictes amb tercers països. Per exemple, les investigacions a països d'Amèrica Llatina han estat interpretades per alguns sectors com una ingerència “colonialista” en els seus assumptes interns.

Malgrat tot, aquest magistrat defensa sense reserves la justícia universal i advoca per “reforçar els mecanismes dels tribunals penals internacionals”.

Davant del malestar dels jutges —o almenys d'un sector—, a la Fiscalia de l'Audiència Nacional algunes veus critiquen que “han estat els mateixos magistrats els que han abusat de la justícia universal amb algunes causes que són poc més que brindis al sol”. Fonts del ministeri públic defensen la vigència dels procediments de justícia extraterritorial i recorden que la fiscalia va impulsar, entre altres, els del Sàhara Occidental, El Salvador, Guatemala, l'assassinat de Carmelo Soria a Xile o el de la Flotilla de la Llibertat.

Els partits de l'oposició van rebutjar ahir radicalment la reforma legal que s'aprovarà al febrer, segons les previsions del Congrés. El responsable d'organització del PSOE, Óscar López, va rebutjar la fórmula de la proposició de llei del partit majoritari, cosa que és tan inusual com que és la primera en dos anys de legislatura que presenta el PP. També perquè no s'ha cercat el consens i s'eludeix el tràmit d'informes consultius.

El PSOE va registrar ahir al Congrés la petició perquè comparegui el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i ho expliqui.

La diputada de UPyD Irene Lozano va lamentar que el PP se salti “els tràmits i forci la legitimitat democràtica”. Lozano ha dirigit una pregunta per escrit al Govern per saber si es tracta d'“aconseguir per fi que el president Rajoy sigui convidat per la dictadura xinesa en viatge de negocis”.

També rebutja la reforma del PP el diputat d'Esquerra Unida Gaspar Llamazares, qui va registrar ahir una bateria d'iniciatives que inclouen peticions de compareixença urgents del ministre de Justícia, del fiscal general de l'Estat i del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, perquè donin explicacions a la càmera Baixa.