La fiscalia havia sol·licitat la seva nul·litat en no haver-hi una interlocutòria de presó motivada
La decisió no tindrà transcendència ja que el Govern limitarà dimarts l'abast de la justícia universal
- DESCARREGABLE Rebuig de la petició de la fiscalia
- Afectats per la Justícia universal (Fotos d'Àngel López Soto)
F. J. Pérez Madrid 5 Febrer 2014
L'Audiència Nacional ha rebutjat la petició de la Fiscalia d'anul·lar les ordres internacionals de detenció dictades el passat 18 de novembre contra cinc exlíders comunistes xinesos, Entre ells, l'expresident Jiang Zemin i l'ex primer ministre Li Peg, Per al genocidi al Tibet. Aquest és un dels procediments de justícia internacional més polèmics dels que ha emprès l'Audiència Nacional i ha suscitat la reacció de la diplomàcia del gegant asiàtic, que ha amagat de prendre mesures econòmica contra Espanya.
En la resolució, notificada aquest dimecres i avançada per Efe, la secció quarta de la Sala Penal de l'Audiència, presidida per Ángela Murillo, rebutja l'incident de nul·litat presentat el passat 20 de gener pel fiscal de l'Audiència Nacional Pedro Martínez Torrijos. El ministeri públic buscava l'anul·lació d'una interlocutòria de la mateixa Secció Quarta pel qual s'obligava el jutge Ismael Moreno a dictar les ordres d'arrest, que havia decidit arxivar.
El fiscal va argumentar que per emetre ordres de detenció, que causaron un "fuerte malestar" Al govern xinès, Un cotxe de presó motivat havia de existir en el procediment, però la sala diu ara que aquest tràmit correspon al Jutge d’instructor, Ismael Moreno, qui hauria d'haver emès el cotxe i després ordenar les detencions.
La quarta secció va ordenar a Moreno el passat 18 Novembre per dictar les detencions quan aprecia, Contra els criteris d’aquest magistrat, que había indicios de delito contra los exdirigentes por su participación en lo que las víctimas califican de un ataque "generalizado y sistemático contra la población tibetana" entre el final del 80 i principis de 90 del segle passat.
No obstant això, el jutge encara no ha complert les indicacions de la sala i no ha dictat l'ordre de detenció, que segons la secció quarta porta sempre aparellada la prèvia adopció, també per part d'aquest jutge, de la presó provisional per mitjà d'una interlocutòria. La sección considera ahora que resultaba "innecesario" recordar al seu dia al jutge que abans de dictar l'ordre de detenció havia de motivar-la en una interlocutòria de presó, ya que el magistrado es "perfecto conocedor" d'aquest extrem.
"Si el verdadero problema que late en toda esta controversia -esta es la realidad- rau que el jutjador no ha trobat indicis racionals de criminalitat suficients com per dictar interlocutòria de presó provisional per als querellats, haurà d'atenir-se a allò que s'ha expressat en l'escrit de contestació a l'incident de nul·litat, sin entrar en otras consideraciones", li diu la sala a Moreno.
També retreu al fiscal que hagi demanat la nul·litat el passat 20 de gener, Dos mesos després de les detencions es van ordenar, cuando "decidió darse por notificado" d’això, y presentó un incidente "fundamentándolo en motivos que, recanvi, conocía dos meses antes".
Aparte de Jiang, President de la Xina entre 1993 i 2003, La cambra va ordenar la detenció de Li Peg, Primer ministre xinès a finals dels anys 80 i principis de 90; Qiao Shi, Antiga seguretat xinesa i cap de la policia armada; Chen Kuiyuan, Secretari del Partit Comunista de la Xina al Tibet entre 1992 i 2001, Peng Peyuyu, Ministre de Planificació Familiar durant els anys 80.
Ho va fer atenent un recurs dels querellants -dues organitzacions i un lama de nacionalitat espanyola- contra la decisió del jutge de rebutjar la seva detenció, al entender que sí había indicios de que participaran en este supuesto genocidio del pueblo tibetano "habida cuenta de la responsabilidad política o militar de cada uno de ellos"
En virtut al principi de jurisdicció universal, l'Audiència Nacional investiga aquesta querella presentada contra set exdirigents xinesos, Entre ells, l'expresident Hu Jintao (Jiang Zemin successor al càrrec fins al març passat), sobre qui no s'ha dictat ordre de detenció. La querella va ser admesa a tràmit a 2006, quan l'Audiència Nacional es va declarar competent per investigar el genocidi denunciat davant de la impossibilitat que pugui ser investigat per jutges xinesos o pel Tribunal Penal Internacional.
La decisió de la Secció Quarta de l'Audiència no té transcendència pràctica, ja que dimarts que ve el Congrés debatrà -i presumiblement aprovarà- una proposició de llei per restringir les condicions en què un jutge espanyol pugui investigar delictes comesos fora del territori nacional. Aquesta limitació de la competència dels tribunals espanyols afectaria aquest cas ja que el querellant no tenia la nacionalitat espanyola quan es van produir els fets.
