L'abast de la jurisdicció universal serà retallat per segon cop
L'Executiu pretén reservar el dret a veto dels processos de justícia internacional
Miguel González Madrid 15 DIC 2013
Jiang Zemin, a l'esquerra, parla amb Li Peng en una imatge d'arxiu. / Reuters
El Govern en prepara una reforma de la jurisdicció universal per desactivar la crisi oberta amb la Xina després que l'Audiència Nacional dictés el mes passat una ordre de cerca i captura contra cinc membres de la nomenclatura de Pequín, inclosos el expressident Jiang Zemin i el l'exministre Li Peng, acusats d'un delicte de genocidi contra el poble tibetà. Segons fonts governamentals, el Ministeri de Justícia presentarà al gener una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que en modificarà substancialment l'article 23, que atribueix als tribunals espanyols competència per enjudiciar, entre altres, els delictes de genocidi i lesa humanitat, sempre que “els seus presumptes responsables es trobin a Espanya o hi hagi víctimes de nacionalitat espanyola o [tinguessin] algun enllaç de connexió rellevant amb Espanya” i que no s'hagi iniciat una causa pels mateixos fets al país afectat.
Aquestes condicions es van introduir a 2009, arran que Israel protestés per la decisió de l'Audiència Nacional d'encausar l'exministre de Defensa Benjamí Ben-Eliezer per una matança de civils a Gaza a 2002. Segons el parer del Govern, aquella reforma es va quedar curta i no ha impedit nous conflictes diplomàtics indesitjats.
Ara es tracta de fer una nova volta de rosca i exigir, per exemple, que la víctima fos espanyola en el moment en què va patir el delicte i no es nacionalitzés després, com és el cas del tibetà Thubten Wangchen, signant de la denúncia contra la cúpula xinesa. Plà, per evitar suposats fraus de llei, es podria exigir, com a Itàlia, que la víctima fos espanyola almenys dos anys abans que patís el presumpte delicte.
No serà aquesta l'única travessa per als casos de justícia universal. Emparant-se que el genocidi és un delicte de dret internacional i no una ofensa de caràcter privat, Justícia estudia deixar exclusivament a les mans del fiscal la possibilitat d'impulsar aquests procediments, almenys en aquells casos en què no hi hagi víctimes espanyoles.
A més, el Govern estudia introduir un mecanisme de control polític similar al previst a l'extradició. La llei d'extradició passiva deixa en mans del Consell de Ministres la facultat de lliurar o no a un presumpte deliqüent l'extradició del qual hagi estat autoritzada pels tribunals “en base al principi de reciprocitat, sobirania, seguretat, ordre públic i altres interessos d'Espanya”. És a dir, el Govern podrà invocar raons de “interès general” per impedir que jutges espanyols investiguin delictes de genocidi comesos a l'estranger.
L'argument de fons és que la posada en marxa de la Cort Penal Internacional (IPC) fa innecessari que la justícia espanyola investigui aquests crims. Amb una excepció: ni els EUA, això és Rússia, ni la Xina accepten la jurisdicció de la CPI.
Tot i que la llei que prepara el Govern trigarà uns mesos a entrar en vigor, el seu efecte serà la desactivació del procés contra la cúpula xinesa. I això perquè, com recorden fonts jurídiques, les reformes penals favorables al reu s'apliquen amb caràcter retroactiu.
El Govern està seriosament preocupat per la irritació que la investigació de l'Audiència Nacional ha provocat a les autoritats de Pequín. En aquest moment, no hi ha data per al viatge que el president Mariano Rajoy tenia previst fer a la Xina el setembre passat, amb l'objectiu de rellançar les relacions econòmiques, i que es va suspendre a última hora.
Xina és, després de França, la segona forquilla del deute espanyol en mans estrangeres, amb un 20% del total, uns 80.000 milions d'euros; un emissor creixent de turistes (177.000 a 2012, una 55% més que a 2011) i un important soci comercial (21.400 milions en 2012, encara que amb un notable dèficit per a Espanya). Claus 600 empreses espanyoles estan implantades a la Xina i la xifra va en augment: la setmana passada es va anunciar la compra del 8% del Bank of Shanghai pel Santander.
El Govern tem que Pequín adopti represàlies econòmiques contra Espanya si segueix endavant el procés contra els dirigents; com va passar amb Noruega després de la concessió del Nobel de la Pau al dissident Liu Xiaobo.
Dijous passat, una delegació de l´Assemblea Nacional Popular xinesa es va reunir amb membres de la Comissió d´Exteriors del Congrés. Durant la reunió, A la càmera, els xinesos van mostrar la seva “preplexitat” i “malentès” pel procediment obert a Espanya pel genocidi del Tibet, un territori que Pequín considera seu. I van deixar clar el que esperen: una “solució política” per part del Govern espanyol.
