Pequín es queixa a l'ambaixador espanyol després de l'ordre de detenció de l'expresident Jiang Zemin per les matances del Tibet. Espanya al·lega que la divisió de poders li impedeix influir en els jutges
Veure vídeo amb la notícia a Telecinco: "Crisi diplomàtica entre Espanya i la Xina"
- El conflicte arriba amb l?Executiu intentant aconseguir inversions
- L'Audiència ordena aturar l'expresident xinès Jiang Zemin
- La Xina adverteix que perseguir els seus líders perjudica la relació
Pequín es queixa a l'ambaixador espanyol pel procés a l'Audiència Nacional
Acte d'obertura del congrés del PCX el 12 de setembre de 1997. Al centre, el llavors president, Jiang Zemin. / REUTERS
Al ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, li ha esclatat a les mans un imprevist i indesitjat conflicte diplomàtic. I precisament amb el país on Espanya havia posat els ulls com un nou El Dorado asiàtic per a les empreses espanyoles: Xina, la segona potència econòmica del món, crida a desbancar la primera en alguns anys.
La decisió de l'Audiència Nacional de dictar una ordre de cerca i captura contra cinc membres de la nomenclatura xinesa —inclosos l'expresident Jiang Zemin i l'exprimer ministre Li Peng—, com a presumpte responsable d’un delicte de genocidi contra el poble tibetà, ha fet muntar en còlera les autoritats de Pequín. No és per menys, doncs aquesta ordre, tramitada a través d'Interpol, implica que podrien ser detinguts si surten del país.
El Ministeri xinès d'Afers Exteriors va convocar aquest dimecres passat l'ambaixador espanyol a Pequín, Manuel València, per traslladar-li el seu “fort malestar”. Al mateix temps, el director general per a Amèrica del Nord, Àsia i Pacífic del Ministeri d'Afers Estrangers espanyols, Ernesto Zulueta, va rebre a Madrid l'encarregat de negocis de l'ambaixada xinesa, a petició seva. El missatge que van traslladar els diplomàtics espanyols als interlocutors xinesos va ser el mateix: a Espanya hi ha divisió de poders i l'Executiu no pot interferir en decisions judicials. “No sembla que quedessin gaire convençuts”, admeten fonts diplomàtiques.
Les autoritats xineses no es van limitar a queixar-se en privat. El portaveu de la diplomàcia xinesa, Hong Lei, va expressar en roda de premsa el seu “ferm rebuig a les institucions espanyoles que, ignorant la posició de Pequín i sent inconsistents amb declaracions prèvies, manipulen aquest assumpte”. Fins i tot va lliscar una subtil advertència: “Esperem que les parts rellevants a Espanya prenguin amb serietat la preocupació xinesa i no facin res que faci malbé aquest país o la relació entre la Xina i Espanya”.
El Govern espanyol s'ho pren molt de debò. Acabat d'arribar dels Estats Units —on va acompanyar els Prínceps d'Astúries en la visita a Califòrnia i Florida—, Margallo va convocar ahir una reunió d?urgència al seu departament per abordar aquesta crisi, que avui podria discutir el Consell de Ministres.
No és la primera vegada que les autoritats xineses discuteixen amb les espanyoles les conseqüències del procés obert a l'Audiència Nacional arran de la querella presentada a 2006 per associacions de suport al Tibet.
Després que, El passat 8 d'octubre, la mateixa Secció Quarta Penal de l'Audiència acordés imputar Hu Jintao —president de la Xina des 2003 a 2013 i antecessor de Xi Jinping—, eexperts dels respectius ministeris d'Afers Estrangers van debatre el cas. La part xinesa va al·legar la “immunitat sobirana” dels seus exmandataris, però la legislació espanyola només reconeix aquest privilegi als caps d'Estat en exercici.
La veritat és que Hu Jintao no està a la recerca i captura pel fet que encara no se li ha notificat la seva imputació. Les fonts consultades estimen que és difícil que se'l pugui notificar a curt termini si les autoritats xineses es neguen a donar-se per assabentades.
L'ordre de detenció sí que inclou, en comptes —a més de l'expresident Jiang Zemin i l'exministre Li Peng—, un Quiao Shi, Antiga seguretat xinesa i responsable de la popular policia armada; Chen Kuiyan, secretari del Partit Comunista al Tibet entre 1992 i 2001; Peng Peyuyu, ministra de Planificació Familiar als vuitanta.
El marge de maniobra que té el Govern per desactivar la crisi és molt limitat. Fonts jurídiques van recordar que la Secció Quarta ha actuat en contra del criteri del fiscal i del mateix instructor, Ismael Moreno. No és la primera vegada que ho fa: ja l'abril passat va reobrir la causa pel genocidi al Tibet, que el jutge havia arxivat provisionalment.
En teoria, no hi ha recurs contra l'ordre de detenció dels dirigents xinesos. Només es podria plantejar, Segons les mateixes fonts, un recurs de súplica davant dels mateixos magistrats, amb nul·les possibilitats de prosperar. Però no es descarta intentar que aquest recurs l'examini el ple de la Sala Penal.
Fonts governamentals també estudien una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, per limitar l'abast de la jurisdicció universal. Però una reforma d'aquest tipus ja es va fer a 2009. I es van posar dues condicions per admetre una querella: que hi hagi un espanyol implicat i que els tribunals del propi país no hagin investigat els fets. En aquest cas es donen ambdues condicions, doncs la querella està signada per Thubten Wangehen, un espanyol nacionalitzat tibetà; i les autoritats xineses ni tan sols reconeixen l'ocupació del Tibet.
El conflicte amb Pequín arriba per al Govern espanyol en el pitjor moment. Aquest any es compleix el 40 aniversari de l'establiment de relacions diplomàtiques entre els dos països i, amb aquest pretext, es va llançar una ofensiva per estrènyer llaços econòmics. Margallo va visitar la Xina el juny passat i al setembre ho havia d'haver fet Mariano Rajoy, qui va suspendre el viatge a última hora en no poder coincidir amb el president Xi Jinping. La visita del cap del Govern espanyol només va quedar temporalment ajornada, però és difícil que es dugui a terme mentre no se superi el conflicte actual.
Cal veure si aquest tindrà repercussions en les importants relacions econòmiques bilaterals. La Xina s'ha convertit en la segona forquilla de deute espanyol després de França (posseeix al voltant del 20% del deute a mans d'estrangers); un emissor creixent de turistes (177.000 a 2012, una 55% més que l'any anterior); i un soci comercial notable encara que desequilibrat: a 2012, les importacions van sumar 17.631 milions i les exportacions 3.765, amb una taxa de cobertura de només el 21,3%, encara millor que la d'anys anteriors. Claus 600 empreses espanyoles estan implantades a la Xina i cada cop són més les firmes xineses que desembarquen a Espanya.
Per a les autoritats de Pequín s'havia convertit gairebé en un tòpic definir Espanya com “el millor amic de la Xina a la Unió Europea”. Ara corre el risc de deixar de ser-ho.
