Pequín assetja o deté aquells que tracten de commemorar les protestes estudiantils prodemocràtiques de 1989
XAVIER FONTDEGLÒRIA
Pequín 5 JUN 2016
Han passat 27 anys, però la Xina continua sense voler obrir un dels capítols més foscos de la seva història recent. Els milers d'estudiants que es van manifestar pacíficament durant mesos a la plaça de Tiananmen de Pequín a 1989 per demanar reformes democràtiques i la decisió del règim de desallotjar-los per la força són temes prohibits. Qualsevol que gosi recordar públicament aquest episodi, el punt àlgid del qual va passar el 4 de juny amb la repressió violenta per part de l'Exèrcit, pot ser objecte de vigilància, assetjament, amenaces i fins i tot de ser detingut i jutjat per càrrecs criminals.
Un soldat xinès a la plaça de Tiananmen, sota l'icònic retrat de Mao Zedong, la vigília del 27º aniversari de la repressió de les protestes prodemocràtiques de 1989. FRED DUFOUR AFp
"Junto a varios amigos planeamos una pequeña reunión en un parque cercano a casa. Volíem parlar sobre el succés, col·locar alguna pancarta i fer unes fotografies. Però la policia havia punxat els nostres telèfons i sabia els nostres plans, així que en arribar ens trobem amb el parc blindat d'agents. Decidim anar a un restaurant, però ens van seguir fins allà i tampoc ho vam poder fer. Al final vam aconseguir dur a terme una petita commemoració a casa meva en què recordem el que va passar, homenajeamos a los fallecidos y hablamos de la democracia y la libertad que tanto anhelamos", explica per telèfon Sun Wenguang, de 82 anys i antic professor de la Universitat de Shandong.
Casos similars es repeteixen a tot el país, segons denuncien diverses organitzacions de drets humans. Fu Hailu, un treballador de la província de Sichuan, va ser detingut per haver imprès etiquetes per a ampolles de licor que mostraven la icònica imatge de l'home davant d'una columna de tancs, símbol de les protestes de 1989. Ahora es sospechoso de "incitar a la subversión del poder del Estado", un càrrec que pot comportar fins 15 Anys de presó. Tres prominents activistes de Pequín van ser arrestats per haver participat en una trobada privada en què es va parlar de Tiananmen i després de publicar diverses fotografies a la xarxa.
A Sun li han tancat el compte de correu electrònic, controlat les trucades i lloc sota arrest domiciliari. "Creo que el Gobierno se está volviendo más agresivo. Abans només tenia vigilància durant les dates més sensibles com aquest aniversari o quan se celebren reunions polítiques importants. Aquesta vegada, no obstant això, fa més d'un any que hi ha un cotxe aparcat les 24 hores del dia davant de casa sense explicació. Los agentes de paisano me siguen incluso cuando voy al supermercado o a nadar", informes.
Sun Wenguang, assegut al centre, amb els seus amics en l'homenatge que va fer a casa seva. A la pancarta es pot llegir: "27º aniversari de 4 de junio".
"Las autoridades chinas se niegan a permitir espacio alguno para que los ciudadanos conmemoren de forma pacífica los sucesos de 1989. La censura s'intensifica i, si bé la majoria dels detinguts són alliberats després que hagi passat l'aniversari, n'hi ha alguns que han estat entre reixes més d'un any només per aquesta raó. El Gobierno debería permitir una discusión abierta de estos acontecimientos y respetar los derechos de sus ciudadanos", assegura Frances Eve, investigadora de l'ONG Chinese Human Rights Defenders (CAD), amb seu a Hong Kong.
Sun era professor universitari quan van començar les protestes estudiantils i les va recolzar obertament. Va començar a commemorar aquest aniversari a la Xina continental l'any 2008 —va participar abans en els actes que es duen a terme a Hong Kong, on la llibertat d'expressió està garantida— i des de llavors ha estat al punt de mira. Ha estat detingut en diverses ocasions i en 2009 va ser colpejat brutalment per un grup de desconeguts en el seu camí cap al cementiri per homenatjar Zhao Ziyang, l'exprimer ministre xinès que va ser purgat perquè es va oposar a posar fi a les protestes estudiantils amb l'ús de la força. Sun va trigar tres mesos a recuperar-se de les ferides.
"Se trata de un movimiento que busca justicia, no una revolta contrarevolucionària. El Partit Comunista hauria d'admetre la culpa i compensar les famílies de les víctimes. Si la situació continua així, aquest serà un país sense esperança. Hay que luchar por los derechos civiles y en especial por la libertad de expresión", repeteix l'activista. Sobre si malgrat les dificultats continuarà amb la lluita, respondre: "cada vez somos menos y soy viejo y débil, pero mientras esté vivo la conmemoración anual seguirá celebrándose".
