Original buit: Dues morts més eleven a 14 els tibetans immolats les últimes setmanes
Efe | Pequín
La mort de dos tibetans després de calar foc a la província nord-occidental xinesa de Qinghai dissabte passat eleva a catorze el nombre d'immolacions en els dotze últims dies, ha informat l'agència tibetana Phayul.
Shangdad Tsering, de 24 anys i pare d'un nen de tres, es va cremar al bonzo davant d'una oficina del Govern provincial xinès a la ciutat de Dokar Mo hores després que una dona taxista, Chagmo Kyi, morís a la ciutat de Rongwo en immolar-se a les portes d'una altra seu governamental.
Segons alguns testimonis citats per Phayul, les autoritats xineses van prohibir als ciutadans tibetans visitar les famílies de veïns immolats per impedir-los que mostressin els seus condols, a més de tancar diversos monestirs.
Un tibetà a l'exili va afegir que milers de ciutadans es van congregar al lloc on Sangdad Tsering es va calar foc per traslladar el seu cos a un monestir proper.
Sangdad, Segons la mateixa font, havia manifestat en diverses ocasions la seva frustració sobre la manca de llibertat al Tibet, a més de reclamar el retorn del Dalai Lama, el líder espiritual tibetà que viu exiliat a l'Índia.
El nombre d'immolacions a regions amb població tibetana ha augmentat a les passades dues setmanes en coincidència amb la celebració del XVIII Congrés del Partit Comunista (PCCh) a Pequín, que va començar el dia passat 8.
Amb els dos nous casos, la xifra d'immolacions en els darrers dotze dies s'eleva a catorze i el nombre de morts des de 2009 a 62, d'un total de 76 casos d'aquest tipus, segons Phayul.
L'alarmant escalada d'aquests actes de protesta va portar l'Alta Comissionada als Drets Humans de l'ONU, Navi Pillay, a instar el Govern xinès que actués per evitar-ho, però el règim comunista es manté ferm en la seva posició i acusa el Dalai Lama i altres líders tibetans d'instigar les immolacions.
El Dalai Lama dijo ayer desde su residencia india en Dharamsala que la situación es "seria" I? "tant si el Govern xinès està d'acord com si no, hi ha problemes que no són bons ni per als tibetans ni per a la població xinesa, por lo que habrá que buscar una solución basada en el mutuo entendimiento y en el respeto".
"El uso de la fuerza nunca dará resultados satisfactorios", va afegir, segons Phayul.
La Xina considera part del país del país durant segles, per unions dinàstiques i conquestes a l'època imperial, Sí, d'acord para los tibetanos en el exilio el "Techo del Mundo" era virtualment independent fins que va ser ocupat per l'Exèrcit comunista a principis de la dècada dels 50 del segle passat.




