ISMAEL ARANA
Hong Kong
16 MAIG. 2018
(llegir text original)
Dos empleats treballen en una botiga de la firma GAP a Hong Kong. REUTERS
Si per a Mercedes-Benz va ser citar el Dalai Lama en un post d'Instagram i per a la cadena hotelera Marriott va ser referir-se al Tibet i Taiwan com a països independents en una enquesta als seus clients, la relliscada que ha posat a la tèxtil Gap al punt de mira dels consumidors xinesos ha estat posar a la venda unes samarretes amb un mapa de la Xina que alguns consideraven incomplet, una cosa que ha portat la firma nord-americana a demanar perdó i retirar aquest producte immediatament per evitar mals majors.
"Gap Inc. respecta la sobirania i la integritat territorial de la Xina. Ens hem assabentat que una samarreta de la marca Gap que es venia en alguns mercats estrangers no reflectia el mapa correcte de la Xina. Nos disculpamos sinceramente por este error involuntario", va assegurar l'empresa en un comunicat publicat dilluns al compte de Weibo, el Twitter xinès.
Aquest acte de contrició públic va arribar després que un usuari del servei de microblog publiqués una fotografia de la peça en qüestió en una botiga del Canadà dient que diversos territoris reivindicats per la Xina, inclòs el sud del Tibet, l'illa de Taiwan i el mar de la Xina Meridional, havien estat omesos, cosa que va generar centenars de queixes de consumidors xinesos.
Durant els darrers mesos, La Xina no ha dubtat a estirar les orelles aquelles companyies estrangeres que, d'una manera o altra, contravenen la posició del Govern comunista en les disputes territorials.
Els seus esforços per controlar la terminologia de les firmes foranes són particularment intensos quan detecten el menor indici d'un possible suport a un Taiwan independent, una illa autogovernada que Pequín considera part indissoluble del seu territori. I és que és difícil obviar les nefastes conseqüències que pot comportar per a les empreses amb aspiracions en un dels mercats més llaminers del món no ballar al so que marca Pequín.
Al gener, els reguladors del país van ordenar a Marriott tancar la seva pàgina web i la seva aplicació mòbil durant una setmana per referir-se al Tibet, Macau, Hong Kong i Taiwan com a països independents en una enquesta, cosa que va provocar crides a boicotejar la cadena hotelera. Tot seguit, Marriott es va disculpar assegurant que no recolza cap moviment separatista i va eliminar el qüestionari. Animats per aquell èxit, els internautes xinesos van començar a rastrejar la xarxa a la recerca de nous infractors.
Delta Airlines i Zara van ser els seus següents objectius -tots dos citaven Taiwan i Tibet com a països a les seves pàgines web-, el que va portar les dues a demanar perdó i actualitzar la informació continguda als seus dominis.
Un altre d'aquests episodis va tenir lloc a començament d'aquest mes, quan el Govern xinès va demanar explícitament a 36 aerolínies -algunes d'elles amb base als Estats Units- que depuressin les seves pàgines web per eliminar qualsevol referència a Macau, Hong Kong i Taiwan com a països independents. En aquesta ocasió, la Casa Blanca va prendre partit i va emetre un dur comunicat criticant la petició. "Este es un sinsentido orwelliano y parte de una tendencia creciente del Partido Comunista chino de imponer sus puntos de vista políticos sobre los ciudadanos estadounidenses y las empresas privadas.
Los esfuerzos de China por exportar su censura y corrección política a los estadounidenses y al resto del mundo libre serán resistidos", assegurava el text. Però lluny de fer un pas enrere, el Govern xinès va respondre dient-los a les companyies estrangeres que obeir les demandes oficials xineses sobre com referir-se a aquests territoris és el preu a pagar per poder fer negocis a la Xina. "(Les empreses) han de respectar la sobirania i la integritat territorial de la Xina, respetar las leyes chinas y respetar los sentimientos nacionales del pueblo chino", va concretar un dia després el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers xinès, Geng Shuang.
Ara com ara, American Airlines i United Airlines, dues de les 36 companyies que van ser amonestades, han rebutjat complir amb la petició de Pequín. Davant aquesta situació, cal preguntar-se com reaccionarà el gegant asiàtic, l'Administració d'Aviació Civil del qual ja ha amenaçat de promulgar sancions administratives contra les aerolínies que no compleixin. També hi ha la possibilitat que es produeixin crides a boicotejar aquestes empreses, com ja es va fer amb la sud-coreana Lotte per proveir els terrenys per a la instal·lació d'un sistema de defensa de míssils que Pequín no volia veure instal·lat al país veí.
Tenint en compte que s'espera que per 2022 La Xina supera els Estats Units com el mercat de viatges aeris més gran del món, hi ha analistes que estima que les conseqüències podrien ser devastadores per a aquelles que gosin seguir amb el seu desafiament.
