Un documental mostra el renéixer del moviment activista a la Xina, on voluntaris i dissidents es juguen la llibertat per un país més just
El medi ambient, la pobresa infantil, la recerca de la democràcia i el moviment sindicalista són algunes de les lluites més fructíferes
Mònica Zas Marcos
05/12/2016
El disidente chino Hu Jia en "El viejo loco de la montaña"
Hi ha un proverbi xinès que parla d'un vell anomenat Yugong. L'home es va enrolar a l'hercúlia tasca de moure una muntanya que bloquejava el pas fins a casa seva. Encara que al llogaret el titllaven de boig perquè mai acabaria el trasllat en vida, ell reia de la seva ignorància. "Mis hijos y mis nietos seguirán mi labor y, algun dia, esta montaña habrá desaparecido". El conte és conegut com El vell boig i resumeix a la perfecció l'esperit perseverant de l'activisme a la Xina.
El proverbi també dóna títol a un documental sobre els canvis socials al país que s'estrena dimarts a la nit a Televisió Espanyola. El periodista Diego Torres i el cineasta Antón Calderón van voler donar veu a aquells que treballen pel benestar dels seus compatriotes i no obren portades, però arrisquen la seguretat diàriament. Són quatre activistes i dissidents que han aconseguit grans avenços en el medi ambient, el sindicalisme, el desenvolupament democràtic i la pobresa infantil.
"Son la prueba de que la dignidad humana puede prevalecer en las circunstancias más desfavorables. Queríamos que este documental fuese un homenaje hacia ellos", reconeix Diego Torres, que va ser corresponsal a la Xina durant diversos anys. Sap de primera mà que aquestes històries no tenen prioritat a la premsa internacional, on sobresurten els escàndols o els empresonaments a dissidents. Ara ofereixen un punt de vista imprescindible per evitar caure a la típica caricatura de submissió sobre el continent asiàtic.
"Es cierto que es una sociedad pragmática y discreta que no suele involucrarse en cuestiones políticas", compte Calderón, però puntualitza a la darrera dècada han començat a lluitar per llibertats i qüestions més intangibles.
El documental va ser rodat a 2014, quan Xi Jinping no feia ni un any que era a la presidència i s'estava acomodant encara al poder. En els darrers temps, no obstant això, qualsevol opinió s'ha tornat perillosa per al Govern i cada mobilització és acusada d'alterar l'ordre públic pel partit comunista.
Els quatre protagonistes de El vell boig tenen manera de treballar molt diferents i no tots inquieten de la mateixa manera el Govern de Xi Jinping. A la Xina, aquest mesurament de riscos es compara amb les línies vermelles d'un tauler de ping-pong. Pots i has de copejar els límits perquè hi hagi un progrés, pero nunca salirte del tablero "porque ya no necesitarán excusas para encerrarte". Totes aquestes formes d'activisme, fins i tot les menys arriscades, deixen una empremta a la societat perquè les noves generacions agafin el relleu. Però sempre n'hi ha que s'arrisquen més que altres per accelerar el procés, com el cas del dissident Hu Jia.
L'activista democràtic
Hu Jia porta 233 dies sota arrest domiciliari quan parla directe a la càmera. No és la primera vegada que les autoritats xineses el sotmeten per propagar la batalla pels drets humans. Ja va ser empresonat tres anys i mig per alimentar un bloc d'Internet amb la seva dona amb dures crítiques al sistema sanitari, la brutalitat policial, les mentides sobre la transmissió de la sida i els escàndols ecològics.
"Está en una situación como la de Ai Wei Wei. L'Estat pensa que és menys perjudicial tenir-lo neutralitzat, sense empresonar-lo perquè no generi protestes internacionals, pero sin apenas libertades", compte Diego Torres. Hu Jia no té accés a les xarxes socials del país, la major part del temps està reclòs a casa seva i la seva dona (també activista) li va demanar el divorci per fugir a Hong Kong amb la seva filla perquè la pressió era inaguantable. Tot i així, s'escapa cada cop que pot per visitar les famílies de presos polítics i repartir menjar i abrics als captaires del carrer.
"Seguramente me vuelvan a encarcelar pronto, y esta vez serán más de tres años y medio", admet Hu Jia a la pel·lícula. "Pero es que soy un hombre, no un esclavo". Al 2006, la revista Time va destacar el pequinès com un dels mil herois i pionersdel món i, dos anys més tard, va rebre el Premi Sakharov del Parlament Europeu. Aquest cas representa el més dramàtic del quartet i es contraposa al del següent protagonista: l'experiodista de recerca Deng Fei.
L'activista de la pobresa infantil
Deng Fei era el típic reporter incòmode per al règim. Se servía de su libertad de prensa en Hong Kong para destapar grandes escándalos medioambientales como la de los "pueblos del cáncer en China". Va descobrir que la contaminació en petites zones estava lligada directament amb la malaltia i que les autoritats ho estaven cobrint per tots els mitjans. Però no va passar res. Va veure que les seves investigacions no servien ni per sacsejar una mica els fonaments del Govern, així que va abandonar el seu prestigi de comunicador per intentar-ho per una altra via: la mobilització social.
L'experiodista va fundar una organització sense ànim de lucre per als nens que viuen sota el llindar de la pobresa a les zones rurals. "No sólo ha conseguido aliviar la situación de estas zonas y de esos niños, sino que además ha conseguido movilizar y organizar a la opinión pública en favor de estas causas", admet Torres.
Deng Fei és l'únic activista del grup que és un personatge públic, apareix a les televisions i rep suport del Govern per a les seves campanyes. "Es un tío listo y sabe que nadie le va a poner trabas para que dé de comer a los niños pobres del campo", compara Calderón, alhora que assegura que en altres àmbits no rebria mai aquest suport. Aquest és el cas del moviment sindical i mediambiental, en què s'han especialitzat els dos activistes següents.
L'activista dels sindicats
Zhang Zhiru treballava en un taller de sabates de 7 des del matí fins 12 de la nit per 20 euros al mes. Els seus caps, a més de donar-li coixins amb les soles, no li van cobrir les despeses d?un accident laboral. Va ser allà quan se li va encendre la bombeta sindical i va començar a lluitar per la dignitat dels treballadors xinesos. El seu activisme consisteix a animar els jornalers a fer vaga si les empreses ignoren les seves peticions i oferir-los assessorament legal.
Aquests moviments estaven dins del tolerable abans del govern de Xi Jinping, però ara són perseguits amb ferocitat. "El régimen usa la carta del patriotismo con Zhang Zhiru. Da la imagen de que es un criminal que se ha vendido a Estados Unidos y que solo quiere hundir la reputación de China", compte Torres. No obstant això, la seva constant pressió sobre aquestes companyies ha aconseguit grans millores salarials i unes condicions menys menyspreables de treball.
El jove ecologista
"La situación medioambiental es postapocalíptica", confessa Antón Calderón. Da Shi és l'exemple que les noves generacions porten el despertar social a les venes. Aquest noi de vint anys va començar treballant en una fàbrica que llançava els seus residus contaminants al riu, així que es va acomiadar i va denunciar els caps. Va ser aleshores quan va fundar la primera organització ecologista de la seva zona, on reporten els excessos de la indústria i promouen la sensibilització a través de les xarxes socials.
"A pesar de que los activistas están más reprimidos que nunca, els moviments segueixen creixent. Lo que da idea de cuánto más organizadas y valientes están siendo ciertas capas de la comunidad china", aplaudeix el periodista Diego Torres. Diu que aquesta societat no és la regla, és l'excepció, i que a Occident hem d'eliminar el sentiment antixinès que ha sorgit en els darrers temps.
Aquesta és la principal motivació de El vell boig. Els seus creadors saben que no provocarà la gran caiguda del partit comunista, ni que la Xina es converteixi de sobte al país de les llibertats. Però els serveix que trenqui mites i es reconegui el que normalment no cap als titulars de la premsa internacional. Que hi ha persones valentes i amb una formidable paciència que estan transformant el seu país, encara que sigui al ritme al qual es mou una muntanya.
