Violència masclista
25N | Dia de l'eliminació de la violència masclista
Maribel Hernández
- La historia del Tibet Women's Soccer, el primer equip de dones tibetanes a l'exili i el primer que ha jugat contra un equip xinès
- Yangdan, un dels jugadors: "Ya no tengo miedo de nadie, el futbol m'ha donat confiança. Ara puc mirar la gent a la cara i compartir els meus sentiments"
Tibet Women's Soccer es el primer equipo nacional femenino de fútbol del Tíbet / Imatge proporcionada
Abans de saltar al camp, cada jugadora fica els dits en una caixa amb sorra del Tibet i els passa pel front. Els recorda qui són. Joves tibetanes a l'exili, apàtrides però, d'alguna manera, poderós: són les primeres dones futbolistes del Tibet, les primeres que han representat el seu país internacionalment. Les Lleones de la Neu, como se conoce al equipo del Tibet Women's Soccer, han fet del futbol la seva pròpia revolució, personal i política.
"Para ellas jugar al fútbol es un acto de protesta no violenta. Surten i juguen pel Tibet. Es su manera de decir 'el Tíbet es un país'. Creo que tienen más pasión que cualquier otro equipo nacional del mundo", compte per videoconferència la nord-americana Cassie Childers, fundadora del primer equip de futbol nacional de dones tibetanes. La idea va sorgir a 2010.
Infants, de 34 anys, va viatjar per primera vegada a l'Índia a l'edat de 21. El país el va fascinar de tal manera que quan va acabar els estudis universitaris, dos anys més tard, va omplir una motxilla i, amb la intenció d'estudiar budisme, es va instal·lar a Dharamsala, la capital del govern tibetà a l'exili, a l'Estat de Himachal Pradesh, al nord del país.
"Me quedé seis meses y empezó a interesarme, més que qualsevol altra cosa, el moviment polític tibetà. Sempre que podia, per vacances, tornava a Dharamsala i amb els anys, em vaig adonar dels nombrosos problemes a què s'enfronten les dones tibetanes, la violència domèstica, la falta de oportunidades con respecto a los hombres", recorda.
A l'estiu de 2010, els tibetans també seguien embogits el Mundial de Sud-àfrica, el mateix que va situar la selecció espanyola a l'Olimp del futbol. Va ser quan va saber que existia un equip nacional de futbol masculí però que aquest esport era inaccessible per a les dones. "Se me ocurrió en dos segundos: treballaré per aquest problema social i ajudaré el moviment polític tibetà creant un equip femení. Así empezó todo".
Va tornar als Estats Units, renunció a su trabajo como profesora en un instituto y durante un año planeó el programa Tibet Women's Soccer, una iniciativa que va començar a caminar en un primer moment amb el suport dels seus familiars i amics i el beneplàcit de l'Associació Nacional d'Esports del Tibet (TNSA, per les sigles en anglès), l'organisme oficial. Tot i que les facilitats inicials es transformarien amb el temps.
"¿Quin sentit té que les noies juguin a futbol?"
El primer desafiament va ser trencar l'estereotip que el futbol només era cosa de nois. "¿Quin sentit té que les noies juguin a futbol?", li deien una vegada i una altra a Childers. 27 adolescents d'entre 12 i 17 anys van participar en un campament d'un mes. "Fue un gran experimento y un misterio porque ni siquiera sabíamos si iban a querer jugar". A les seves ments no hi cabia aquesta possibilitat, mai no havien tocat una pilota.
La primera vez que tocaron un balón estaban "muertas de miedo", un mes después "estaban totalmente
transformat" / Imatge proporcionada
"Estaban muertas de miedo, eren molt tímides, dolorosament tímides, els feia por parlar, fins i tot mirar-me als ulls. Pero la magia llegó rápidamente", daus. Als matins treballaven temes com a lideratge, comunicació, treball en equip, empoderament; ia les tardes jugaven a futbol sense cap altra finalitat que divertir-se.
"Al final del mes es como si hubieran florecido, estaven totalment transformades, cridaven, reien, se habían abierto por completo". L'experiment va funcionar, les noies volien jugar i, a més, beneficiar-se'n. Crear un equip nacional no només seria bo per a elles sinó també per al país, va decidir llavors.
El gol que els va portar el respecte
El primer partit oficial de les noies havia provocat molt enrenou. Corria l'estiu de 2012 i Cassie havia acordat amb els organitzadors d'un torneig masculí que les lleones juguessin un partit d'exhibició davant un equip femení d'un altre Estat indi.
L'estadi es va omplir. Claus 5.000 persones esperaven impacients el debut de les noies, preparats per presenciar una mena de comèdia. "Para la gente era una broma, todo eran risas", recorda Childers. Fins que tot just acabat de començar el segon temps, la capitana de l'equip, Lhamo Kyi, va marcar el primer gol de la seva història i, amb el, un abans i un després.
"Fueron tan valientes ese día. Van jugar un futbol bonic, van guanyar, al final podies veure el canvi a les cares de la gent. Lhamo Kyi es prepara avui per esdevenir la primera entrenadora titulada del Tibet.
Yangdan Lhamo i Choezom formen part de l'equip. Tenen 25 anys i estan estudiant a la universitat. Yangdan, migcampista, explica a eldiario.es des de casa seva a Dehradun que estudia Administració d'Empreses i treballa com a esteticista. Choezom estudia Geografia i juga amb les Lleones des dels seus orígens. Reconeixen que no sempre va ser fàcil i que el futbol ha canviat la vida.
"Al principio todo eran comentarios negativos, insults. Però quan vam començar a guanyar tornejos la gent va començar a tenir-nos en consideració. De manera gradual hemos llamado la atención de nuestra sociedad y nos hemos ganado el respeto tanto para nuestro equipo como para todas las mujeres tibetanas", destaca Choezom.
"Dadnos el dinero para los equipos de hombres"
L'èxit i els reconeixements no van arribar sols. L'equip funcionava, jugava contra els millors conjunts estatals i universitaris de l'Índia i guanyava, arribaven invitacions de tot el país, va començar a cridar latenció dels mitjans de comunicació i patrocinadors. Amb els diners, van arribar també els problemes.
Les jugadores amb la fundadora de l'equip, Cassie Childers, i el seu entrenador, Dompo Gorjee /Imatge cedida
"En 2014 l'Associació Nacional d'Esports del Tibet em va dir que l'equip de dones s'havia de cancel·lar, que tenía que darles todo el dinero a ellos porque los equipos masculinos no tenían fondos", recorda Childers qui, durant mesos, va lluitar amb ells sense aconseguir fer-los canviar d'opinió.
Les relacions van anar a pitjor. Assegura que va començar a rebre amenaces i va decidir canviar la seva residència de Dharamsala a Dehradun. Tibet Women's Soccer se desvinculó de la TNSA, hi va haver una campanya mediàtica contra ella per denunciar la corrupció al si de l'organització. "Trataron de intimidar a las chicas, els van dir que no vinguessin amb mi, però ho van fer. Va ser un gran acte de desafiament perquè les dones tibetanes no desobeeixen l'autoritat masculina. Elles van prendre la seva decisió i l'equip va continuar. Ahora tenemos nuestra ONG y las cosas van mejor que nunca".
El futbol com a eina de diplomàcia
Yangdan ho té clar. El moment més feliç que li ha donat el futbol va ser l'oportunitat de jugar contra la Xina. A l'estiu de 2015, una delegació de set Lleones de la Neu va participar, Per primera vegada, en un campionat internacional a Alemanya, el festival Discover Football, juntament amb més d'una vintena de països, inclòs la Xina. Mai abans, des que la Xina ocupés el Tibet a 1959, atletes dels dos països havien competit juntes.
"Sabíamos que debíamos mantenerlo en secreto", daus Childers. Hi havia dues raons fonamentals: si se n'assabentaven, l'Associació Nacional d'Esports del Tibet no els permetria anar-hi i la Xina, per la seva banda, no enviaria al vostre equip. Aconseguir autorització del Govern indi perquè poguessin viatjar els va costar un mes. "Viajar no era fácil porque no tienen nacionalidad oficial, no tienen pasaporte", Explicar. Només quan estaven pujades a l'avió es va llançar el comunicat de premsa que ho va fer públic.
Dolma de tardor, Sherap, Yangdan Lhamo, Gent boja, yangzom, Dasel i Sonam Penyang van aterrar a Berlín 27 de juny. Era el primer cop que un equip d'esportistes tibetanes viatjava a l'estranger. "Cuando llegaron las chinas fue uno de los momentos más increíbles de mi vida. Érem a l'estadi, esperant, les noies es van mirar les unes a les altres i van dir: 'Vamos a darles la bienvenida'. Es van aixecar i mentre sortien de la furgoneta van començar a abraçar-les ia saludar-les en xinès. Las chinas no entendían nada", compte Childers.
Yangdan Lhamo va ser una d'elles. "Nos preguntaron si veníamos del Tíbet y les dijimos que no, que veníem de l'Índia. Aleshores ens deien que si érem tibetanes per què veníem de l'Índia i els expliquem que al Tibet no tenim llibertat i que érem a l'Índia a l'exili. Ens van preguntar que per què no teníem llibertat i els vam dir que perquè la Xina ens l'havia tret. Las chicas no sabían nada sobre el Tíbet", diu la jove.
"El fútbol tiene un impacto político –reconeix Choezom–, fer que la gent sàpiga que existeix una nació anomenada Tibet i que som una nació diferent de la Xina. La Xina és la Xina. Tíbet es Tíbet", currículum. Para la fundadora de Tibet Women's Soccer, la experiencia en Alemania le demostró que "los tibetanos y los chinos pueden estar juntos y aprender unos de otros".
El fet que les seves Lleones surtin de l'Índia i juguin a altres països és també una manera d'explicar la història del Tibet. Poder fer-ho amb reconeixement oficial de la FIFA és un dels seus somnis i el de les seves jugadores. Fins ara, la FIFA ha reconegut a 23 nacions no sobiranes, entre les quals s'inclou Palestina. Encara no s'ha produït en el cas del Tibet.
Mentre arriba o no aquest reconeixement, elles pensen continuar jugant i aprofitant aquesta dualitat que els aporta el futbol. "No juego por mí, juego por mi país", sentencia Yangdan. Però per arribar-hi, han canviat moltes coses i ella mateixa ho reconeix. "Ya no soy tímida, ja no tinc por de ningú, el futbol m'ha donat confiança, felicitat. Ara puc parlar amb qualsevol, puedo mirar a la gente a la cara y puedo compartir mis sentimientos".
Sis anys després d'aquell Mundial de Sud-àfrica, la fundadora de Tibet Women's Soccer dice haber aprendido una lección: "Las mujeres tibetanas están preparadas para su propia revolución".
