L'escriptora xinesa a l'exili Li Jianhong va oferir ahir una conferència sobre els drets humans a l'auditori de l'ONCE convidada per l'organització Amnistia Internacional. Assetjada durant anys pel Govern xinès per expressar la seva opinió, Li Jianhong va viatjar a 2008 a Suècia i des de llavors la Xina li va impedir tornar. Ara és refugiada.
¿La dissidència xinesa és minoritària? ¿Què pensen les noves generacions?
Els joves tenen molta informació a través d'Internet i de les xarxes socials, en temes socials tenen un pensament més obert. Hi va haver una campanya que va sorgir fa 20 anys, a 1989 no a Tiananmen, on les autoritats xineses van reprimir els estudiants amb tancs i armament. Va influir molt en les generacions següents, després de l'any 90 la gent no es preocupa gaire de temes polítics pensa més en la vida personal.
¿Va marcar un abans i un després?
Sí, la gent té més por després de l'any 89. Tot i que la llei diu que tenen dret a protestar i manifestar-se, ja no ho fan.
Vostè tenia una web que li va costar detencions, interrogatoris, arrestos domiciliaris, acomiadaments i que va ser bloquejada pel Govern. ¿Què escrivia?
Em preocupava de temes socials, eren textos crítics amb el Govern xinès. També feia estudis des de la darrera dinastia fins avui i comparava la situació de la Xina amb països més democràtics com l'Índia, Japó o Corea, o sobre la situació de la dissident birmana Aung San Suu Kyi, que va estar molts anys d'arrest domiciliari i ara el seu país va començar a ser més democràtic. L'any passat va poder anar a recollir el Nobel de la Pau que li havien concedit a 1991.
¿Com exerceix la Xina el control dels internautes?
A la Comissaria van crear un departament nou que es diu Policia d'Internet, la seva responsabilitat és controlar les expressions de la gent i les pàgines estrangeres. Si a les pàgines nacionals hi ha temes delicats que no li agraden al Govern directament les tanca i si algú publica coses “perilloses” poden aturar-lo.
Vostè va realitzar una estada a Suècia a 2008 i després el Govern del seu país ja no li va permetre tornar a la Xina. ¿Per què?
Diuen que escric coses a internet que han perjudicat la Xina.
El Partit Comunista Xinès va aprovar unes reformes el mes passat, ¿què destacaria d'aquestes mesures?
Una de les coses més importants és l'abolició dels camps de reeducació per feina (un sistema extrajudicial de detenció que va permetre empresonar milers de persones). És una bona notícia.
¿No hi ha millores sobre la llibertat dexpressió?
El Govern xinès diu que la gent té dret a la llibertat dexpressió, però a mi em van condemnar per dir el que penso.
¿Hi ha molts periodistes i escriptors empresonats per dir el que pensen al seu país?
Ara treballo en una organització per ajudar els periodistes i escriptors que estan a la presó, amenaçats o perseguits, el Comitè d'Escriptors a la Presó (WiPC). A la llista tenim a 45 persones a la presó.
¿Creu que cap país s'atreveix a criticar la Xina per ser una gran potència econòmica?
Sí.
¿Segons la seva opinió, quina ha de ser la prioritat del canvi?
La primera cosa és la llibertat d'expressió, és la base de tota la resta.
¿Arribarà aquest moment?
Estic convençuda que el futur hi haurà més llibertat d'expressió però no sé quant de temps trigarà a arribar.
¿Vindrà per les generacions joves, ara potser una mica adormides, o es podria fer un canvi des de dalt, des del poder?
Des de Tiananmen la gent només es preocupa dels seus assumptes personals, encara que ha millorat que tenen un pensament més independent. Van unificar els llibres a col·legis i instituts i en ells hi ha històries que no són reals, els joves ara dubten d'aquestes informacions dels llibres perquè podeu consultar a internet i les xarxes socials. Recolzant-nos en això, a les xarxes socials i l'alta tecnologia, es podrà crear una societat millor. Una altra cosa diferent és l´època dels nostres pares, el Govern xinès els deia “has de treballar per a benefici del país” i ho feien, però els joves d'ara no li fan gaire cas. Estic convençuda que a poc a poc anirà millorant.
Ha patit l'assetjament policial pels seus escrits i activitats de dissidència política, però no es va rendir. ¿Va sentir por per la seva integritat física alguna vegada?
Algunes vegades vaig sentir por, abans de 2008 un dels meus amics pensava que estava en perill i que en qualsevol moment em podia passar alguna cosa.
