La reforma sobre la llei de jurisdicció universal va ser aprovada alCongrés espanyol.
La història ha demostrat que quan es cometen atrocitats vinculades a crims de lesa humanitat i es fa servir la intimidació i la violència per evitar un càstig, molts delictes queden impunes a les nacions on es van cometre.
Des de fa dues dècades, no obstant això, va començar a utilitzar-se una arma per trencar aquest patró. És un sistema de justícia internacional per portar als tribunals els casos més greus de crims contra la humanitat: l'anomenada llei de jurisdicció internacional.
La llei permet que jutges de qualsevol nació puguin perseguir aquests casos fins i tot quan el crim no va ser comès al territori nacional o quan va ser suposadament perpetrat pels que han ocupat càrrecs importants o governat altres països.
I els que fins ara han utilitzat més activament aquest instrument són els jutges espanyols.
No obstant això, aquest dimarts el Congrés d'Espanya va votar -per la via ràpida- limitar la capacitat dels jutges espanyols per investigar i processar delictes sota la llei de jurisdicció universal. Ara comença la tramitació i en menys de quatre mesos entrarà en vigor.
"La reforma tancarà les portes de les corts espanyoles a les que han estat víctimes de violacions greus de drets humans i que no han pogut obtenir justícia dins de les jurisdiccions dels seus propis països."
Lydia Vicente Márquez – Drets Internacionals Espanya
El jutge Baltazar Garzón la va utilitzar a 1998 per processar i extraditar el governant de facto Augusto Pinochet des del Regne Unit. El cas mai no va arribar a la cort però va tenir un ampli impacte legal i públic.
Més recentment la jurisdicció universal es va aplicar per presentar una querella davant l'Audiència Nacional d'Espanya contra diversos funcionaris del govern d'Israel per la presumpta responsabilitat en el llançament d'una bomba sobre el barri palestí d'Al-Daraj on van morir 15 persones.
També a Espanya es van presentar querelles contra funcionaris i advocats nord-americans pel suposat entramat jurídic de Guantánamo.
I aquest dilluns un jutge va dictar una ordre de captura contra dirigents xinesos, inclòs l'expresident Jiang Zemin, per suposats delictes de tortura i genocidi comesos contra el poble tibetà durant els anys 80 i 90.
clic Llegiu també: Jutge espanyol ordena captura de Jiang Zemin
Reforma
Recentment un jutge espanyol va ordenar la capturade l'expresident xinès Jiang Zemin per descomptat
delictes de tortura i genocidi.
Encara que a 2009 ja s'havia aprovat una reforma a la llei, quedaven algunes escletxes legals que van permetre presentar les darreres querelles.
Però la nova reforma aprovada aquest dimarts amb l?ajuda dels vots de l?oficialista Partit Popular, s'acaba amb el concepte de la jurisdicció universal, segons va dir a BBC Món l'advocada Lydia Vicente Márquez, consultora internacional de drets humans i directora executiva de l'organització Rights International Spain:
"La nueva reforma significa que ya no habrá jurisdicción universal, que los casos que han sido presentados hasta ahora deberán cerrarse y que será imposible presentar nuevas querellas".
"La reforma cerrará las puertas de las cortes españolas a quienes han sido víctimas de violaciones graves de derechos humanos y que no han podido obtener justicia dentro de las jurisdicciones de sus propios países".
"No hi ha dubte que aquesta reforma té com a raó substancial i de fons la pressió tant de la Xina, com d'Israel i els Estats Units. "
Antonio Remiro Brotons – Universitat Autònoma de Madrid
El Partit Popular justifica els canvis proposats indicant que les lleis actuals de jurisdicció universal s'estan utilitzant de forma exagerada i inapropiada.
Però tal com explica a BBC Món el professor Antonio Remiro Brotons, catedràtic de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Madrid, darrere de les reformes presentades pel PP hi ha molts interessos diplomàtics, polítics i econòmics: "No hay duda de que esta reforma tiene como razón sustancial y de fondo la presión tanto de China, como de Israel y Estados Unidos".
La reforma es va presentar poc després que l?Audiència Nacional sol·licités l?ordre de captura d?alts dirigents xinesos, inclòs Jiang Zemin. Dilluns un jutge va ordenar el seu arrest.
"Lo mismo ocurrió en 2009, durante la primera reforma que ocurrió poco después de que se pidió el arresto de militares israelíes por el bombardeo en Al Daraj", explica Lydia Vicente, "y la presión de Estados Unidos fue similar cuando se presentó la querella de Guantánamo".
Llei molesta
Fins ara la croada dels jutges espanyols per aplicar la justícia internacional no ha resultat, A la pràctica, que els casos siguin portats a judici a Espanya.
Però l'instrument ha tingut àmplies repercussions legals i ha tingut influència en el processament de casos a altres països, particularment a Amèrica Llatina, com explica el professor Antonio Remiro Brotons.
"España durante dos decenios ha sido modelo en la persecución de los derechos internacionales. I l'instrument de jurisdicció universal ha estat molt útil, como ocurrió en Argentina".
Al 1988, el jutge espanyol Baltazar Garzón va utilitzaraquest instrument per processar i extradit
a Augusto Pinochet.
"Cuando los jueces españoles comienzan a solicitar el procesamiento de supuestos criminales latinoamericanos la justicia local muchas veces aplicaba legislaciones protectoras a esos supuestos criminales", assenyala l'expert.
"Pero la aplicación española de la jurisdicción universal hizo que con esa legislación los jueces locales asumieran un papel protagonista".
A més, la legislació també implica una enorme molèstia per a qualsevol persona que sigui nomenada en una querella sota la jurisdicció universal.
"Impide el libre desplazamiento de la persona fuera de las fronteras del país en que se encuentra", diu l'expert.
"Ahora que un juez español ordenó el arresto de exdirigentes chinos, és evident que serà molt difícil, o fins i tot impossible, que aquests individus acabin en un judici davant un jutge espanyol, pero está claro que esas personas no podrán salir de su país sin temor de que sean detenidos o implicados en un proceso de extradición", afegeix.
"Paja en el ojo ajeno"
Els crítics diuen, no obstant això, que Espanya amb els seus propis problemes no és la nació més indicada per elevar els estàndards de la llei internacional i els drets humans.
A l'octubre de 2013 Nacions Unides va recordar a la nació l'antic reclam sobre la suposada impunitat en els casos de desaparicions forçades durant la guerra civil i el règim franquista.
"És cert que s'ha acusat Espanya de veure la palla a l'ull aliè i no veure-la al propi. Però també és cert que l'única manera que prosperi la justícia universal és que un país la pugui aplicar sense costos polítics o econòmics"
Antonio Ramiro Brotons, catedràtic de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Madrid.
I ara sota la llei de jurisdicció universal una jutgessa argentina investiga des de 2010 el que va passar a Espanya.
"Es cierto que se ha acusado a España de ver la paja en el ojo ajeno y no verla en el propio. Pero también es cierto que la única forma de que prospere la justicia universal es que un país pueda aplicarla sin costes políticos o económicos", diu Antonio Ramiro Brotons.
"Y si no son los países desarrollados o democráticos los que pueden encargarse de que prospere ¿qui ho farà?".
"Ahora parece que la persecución de criminales o delincuentes de cuello blanco en países desarrollados quedará en las manos de los países de bajos o medianos recursos donde los costos políticos, económicos y diplomáticos serán sin duda enormes".
Segons Lydia Vicente de Rights International Spain, "también se ha acusado a España de gastar recursos excesivos en la persecución de estos casos. Però això és un mite, porque siempre han sido las víctimas o las asociaciones de derechos humanos las que han asumido el coste y las que pagan los viajes u otros gastos cuando hay que trasladarse".
Y agrega que también es un "mito" dir que la jurisdicció universal no és necessària perquè ja hi ha organismes com la Cort Penal Internacional (IPC) a l'Haia per encarregar-se d'aquests casos.
El d'August Pinochet va ser un dels casosemblemàtics del principi de justícia universal.
"La CPI se creó para procesar delitos específicos, de genocidi, crims de guerra i lesa humanitat. I només reconeix aquells casos ocorreguts després de 2002 cuando fue creada".
"La Corte además se basa en el principio de la complementariedad, que vol dir que cada Estat ha d'investigar també els seus casos. i ¿què passa quan el mateix Estat és el suposat perpetrador?", planteja l'advocada.
La veritat, afirma el professor Remiro Brotons de la Universitat Autònoma de Madrid, és que si s'aprova aquesta reforma, Espanya i la resta del món quedaran sense un valuós instrument de dret internacional.
"La jurisdicción universal mantiene viva la esperanza y la capacidad de crear justicia para las víctimas y sus familiares", afirma l'expert.
"Y también implica que los valores de solidaridad y cooperación frente al crimen prevalecen sobre los intereses comerciales y políticos".
"Pero estamos viviendo un proceso de regresión en la defensa de los valores universales, de los derechos y las libertades humanas".
"Esta reforma demuestra que estamos de acuerdo con países como China, Israel, Rússia i els Estats Units a qui els perjudica i els pertorba el principi de jurisdicció universal i els que no estan disposats que altres països sotmetin els seus nacionals, que potser no sempre han actuat degudament, a procedimientos legales en otros países".
