Els mitjans estatals xinesos van anunciar la setmana passada un canvi en les normes, pel qual qualsevol sospitós d'incitar o ajudar algú calar foc serà acusat d'assassinat
EFE. (Pequín): Dos tibetans han estat detinguts a la província xinesa de Sichuan, al centre del país, per incitar els altres a calar-se foc al bonç, va informar l'agència de notícies oficial xinesa Xinhua.
Segons Xinhua, els detinguts són Lorang Konchok, Un monjo de 40 anys al monestir de Kirti, a la prefectura d'Aba d'aquesta província, I el seu nebot. L'agència, que cita la Policia local, afirma que Lorang Konchok va incitar des de 2009 vuit persones a calar foc, de les quals tres van morir. La agencia cita también una confesión del monje y la investigación policial para asegurar que actuó "según las instrucciones del Dalai Lama (El líder espiritual tibetà) y sus seguidores".
Sempre segons aquesta versió, després que un monjo de Kirti anomenat Tapey es calés foc al febrer de 2009, Lorang Konchok fue contactado por una organización independentista tibetana "del grupo del Dalai Lama", als que va enviar a partir d'aleshores informació sobre els incidents d'immolació. "A petición" d'aquesta organització, "se aprovechó de su posición e influencia en el monasterio y a menudo alentaba a otros a prenderse fuego, y decía a los monjes locales y seguidores que la autoinmolación no iba contra las doctrinas budistas y quienes la acometieran serían 'héroes'", explica Xinhua.
El monje "reclutó a Lorang Tsering, el seu nebot de 31 anys, para ayudar a su instigación". Segons la versió oficial, los dos detenidos tomaban fotografías y recopilaban datos personales de quienes accedían a quemarse y prometían "pasar la información a India", on resideix el Dalai Lama. Quan passava una d'aquestes protestes, enviaven els detalls a l'organització independentistes per mòbil.
La versió oficial indica que tots dos van persuadir diverses persones d'intentar calar foc, encara que aquestes van abandonar la idea després de la intervenció de les seves famílies o les autoritats locals. Dues persones més es van veure obligades a abandonar la seva localitat per evitar Lorang Konchok, segons la versió oficial.
L’anunci de la detenció és el primer des que els mitjans de comunicació estatals xinesos van anunciar dimecres passat un canvi en les normes, per la qual cosa algú sospitós d’incitar o ajudar algú va incendiar -se com a mesura de protesta serà acusat d’assassinat.
Els dos darrers tibetans morts
Este fin de semana dos tibetanos murieron al prenderse fuego este para denunciar la "ocupación del Tíbet", el que eleva el nombre d'aquest tipus de protestes a 32 el darrer mes, que han deixat 22 morts, informa l'agència tibetana Phayul. El monjo Kunchok Pelgye, de 24 anys, es va cremar al bonze dissabte a l'exterior de la sala principal de trobades del monestir de Taktsang Lhamo Kirti, A la prefectura autònoma ABA Tibetana, A la província de Sichuan, Al centre de la Xina.
Per la seva banda, Perma Dorjee, de 23 anys, va morir el mateix dia de la mateixa manera al monestir de Shitsang Garser, a la prefectura de Luchu, A la província de Gansu, al nord de la Xina. Des de l´any 2009 s'han produït 94 D’aquests episodis, que han llançat almenys 79 Defuncions.
El nombre de protestes suïcides al Tibet o regions xineses habitades per tibetans s'han disparat des de la celebració del XVIII Congrés del Partit Comunista de la Xina (PCCh) a mitjans de novembre. La escalada de estas protestas por la liberación del Tíbet, contra l’opressió comunista i a favor del retorn del líder espiritual exiliat, el Dalai Lama, ha fet que la comunitat internacional demani a Pequijin que escolti les demandes.
El Tibet gratuït i altres organitzacions de l’exili requereixen que Beijing assisteixi a les exigències dels tibetans per aturar l’onada d’immolacions, Mentre que el règim comunista acusa Dalai Lama d’incentivar aquestes protestes pels propòsits dels polítics. La Xina considera part del país del país durant segles, per unions dinàstiques i conquestes a l'època imperial, si bien para los tibetanos en el exilio el "Techo del Mundo" Va ser pràcticament independent fins que va ser ocupat per l'exèrcit comunista en els primers temps 50 del segle passat.
