JOSE ÁNGEL GONZÁLEZ
PERIODISTA
02.11.2016
No a Mao sinó a Confuci s'han de buscar les claus per entendre el miracle xinès. La combinació per al triomf, deia el mestre, es la suma del "deseo de ganar, el deseo de triunfar y la urgencia de alcanzar el máximo de tus posibilidades". La República Popular de la Xina hi és i ningú entra en pànic encara que sobrin les raons.
Primera potència mundial des de 2014, La Xina ha envaït el món de manera cautelosa però imparable. Al 1990 produïa el 3% dels béns de consum. Ara ronda el 30 i estremeix pensar fins a quin nivell el xinès està entre nosaltres: el 90% dels ordinadors, el 60 de les sabates, el 80 de les bombetes, el 60 del ciment i el 50 de la carn de porc són made in China. El país mou el 16,5 del PIB planetari ia la caixa registradora manejada a Beijing van entrar l'any passat gairebé 21.000 milers de milions de dòlars, el doble que a 2010.
L'ocupació també és ideològica. El carismàtic Papa Francesc, que concedeix audiència a ritme de cotxe de carreres, es nega a rebre el Dalai Lama. Quan els periodistes pregunten el motiu, els serveis de premsa vaticans donen una resposta que sembla de la Moncloa de Rajoy: "por razones obvias". El gran cap catòlic està fent tot el possible per ser el primer Papa a visitar la Xina, on el líder religiós tibetà és assenyalat com a culpable de separatisme.
Tampoc les Nacions Unides, pel veto xinès, han admès la veu del Dalai. És cert que el Tibet no és un estat membre, però tampoc ho és el Vaticà, simple observador, i Francesc, com tots els seus antecessors, es dirigirà a l'Assemblea General a finals d'aquest mes. Tot i que algunes organitzacions de drets humans han demanat al Papa que esmenti en el discurs la situació del Tibet sotmès, no hi ha cap probabilitat que ho faci: li importa més no incomodar la Xina, on 12 milions de catòlics estan sent assetjats perquè formin part de l'anomenada Associació Catòlica Patriòtica Xina controlada pel Partit Comunista, que va demolir 1.200 creus d'esglésies a 2015. És descoratjador comprovar com l'ostracisme encoratjat per la Xina contra el Dalai, Premi Nobel de la Pau i un dels éssers humans més estimats al món, és admès pels governants d'Occident -en una recent gira per Europa només va ser rebut per funcionaris ornamentals-. Però també és estimulant que una persona amb el bon humor com a arma i la compassió com a fonament, posi nerviós a un règim que considera secret d'Estat el nombre de condemnats a mort per delictes entre els que figuren la covardia o les fuites de presó. En la darrera dècada van ser executats a la Xina, segons observadors independents, entre 20 i 40.000 persones (a la resta del món, 9.000). Un altre triomf estadístic: La Xina és el país amb les lleis i la justícia més letals de la Terra.
